*Sense compromís i de franc.
El primer diumenge de Juliol, una important representació de la Coral Sant Medir, amb prop de 80 cantaires, van visitar la fundació i al Castell de Plegamans, en el marc de la sortida de final de curs. És en un ambient distès que els participants van gaudir de l’exposició sobre el cançoner popular, instal·lada a la fundació des de mitjans de juny, en una col·laboració conjunta de les dues entitats.
De la mà del seu director, Ramon Beltran, els cantaires de la Coral de Sant Medir van oferir un concert a l’església de Sant Genís de Plegamans, com a cloenda de la jornada de final de curs. Amb un repertori variat i original, l’actuació va ser particularment apreciada i aplaudida pel públic assistent, que s’encomanà de l’esperit joiós i comunicatiu dels participants. L’acte s’acabà amb un sentit cant dels Segadors, compartit entre els tots els assistents.
La fundació s’ha adherit com a entitat col·laboradora pel voluntariat per a la llengua, a través de l’antena local del CPNL de Sabadell. A més d’oferir informació, la fundació participarà en activitats obertes pels voluntaris i per a les parelles lingüístiques, en col·laboració amb l’antena local.
Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de juliol.
Al llarg d’aquests últims anys, i gràcies al voluntariat dels socis, la fundació ha continuat treballant en l’actualització de l’inventari del seu Arxiu-Museu. Aquests darrers dies s’ha completat el llistat exhaustiu dels exemplars solts de la revista En Patufet (1904-1938) en possessió de la fundació. Un total de 7367 exemplars dels més de 1082 números, que representen 31 col·leccions, amb graus dispars de consolidació (del 60% a menys de l’1%).
En paral·lel, la tasca iniciada pels alumnes dels instituts del poble d’actualització dels objectes del Museu ha finalitzat amb la concreció de més de 180 fitxes descriptives dels diversos objectes que componen el museu. Entre els molts quadres exposats a la sala noble, alguns de real valor artístic atribuïts a Fra. Juncosa (s.XVII), Victorià Codina-Langlin (1886) i a Miquel Carbonell i Selva (1880), destaca un Sant Crist d’autor desconegut, pintat sobre taula de fusta, de petites dimensions i característic de la pintura flamenca del segle XV. Aquest quadre, pertanyent a Josep Maria Folch i Torres, havia estat en el seu despatx, de memòria del seu fill Ramon Folch i Camarasa, el qual en feu donació a la fundació en el moment de la seva creació. La seva història i origen no havien despertat gaire interès sinó la curiositat d’alguns infants aculturats que indefectiblement acaben preguntant “qui és aquell home despullat…”. Fins que, Albert Velasco, historiador de l’Art i ex-director dels museus de Lleida, en ocasió d’una visita de treball sobre la figura de Joaquim Folch i Torres, s’hi interessà. Amb el coneixement i expertesa que el caracteritzen, Velasco reconegué immediatament el valor d’aquest quadre, i després de demanar permís per a estudiar-lo de més a prop, ens impartí una curta i densa lliçó sobre els pintors flamencs del segle XV: el detallisme, els colors, la figura i sobretot el suport de la pintura fet de taulons de fusta assemblats curosament en delataven l’originalitat. No obstant, Velasco va agafar el compromís de validar aquesta realitat a través d’experts per ell coneguts i en feu una fotografia. Això deixà els presents impressionats i lleument enorgullits de posseir tal peça.
Ai las, quinze dies més tard, rebíem un correu electrònic molt concís de Velasco: es tracta d’una falsificació del segle XX, segurament de l’anomenat falsificador de Valls-Marín. Passada la decepció inicial, hem indagat aquest personatge i a través de l’article de Didier Martens “Un imitateur moderne des Primitifs flamands établi en Espagne: le Faussaire de Valls Marín” hem comprovat la “qualitat” de les seves falsificacions, havent-se venut en una subasta prestigiosa , el 2013, un dels “seus” quadres de pintors flamencs, la seva especialitat, per més de 7000.- euros. A més, una sèrie de retaules que un tal Valls Marín li comprarà, li acabarà donant el nom del falsari de Vall Marín…Davant d’això hem recuperat bona part de la nostra autoestima, tractant-se d’una falsificació del tot original del desaprensiu falsari!
Jordi Folch i Pons
La Carme Tierz, periodista cultural, ha començat la difícil tasca de transcripció del llibre dels records que Josep M. Folch i Torres va deixar, com un intent de memòries. Gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya, en aquesta primera fase, la Carme començarà a ordenar i transcriure aquest llegat, fins ara inexplorat, del popular escriptor, amb tot l’ofici i la dedicació que se l’hi coneix.
El proppassat dia 29 de juny, juntament amb el club de lectura del Taller de les Arts de Palau-solità i Plegamans, va tenir lloc la primera trobada del cicle de lectura dedicat a Ramon Folch i Camarasa. Gràcies a l’èxit de la reedició d’ El nàufrag feliç, aquesta novel·la curta ha estat el punt de partida d’aquest nou cicle que esperem repetir l’any vinent amb un nou títol. Més de 20 persones es van aplegar a la sala noble per compartir aquesta experiència.
La presentació del TFM de la Joana Grau Boncompte, estudiant de Màster de la UAB, amb la visita virtual 360º del nostre Museu (accessible de des la nostra web), va aplegar una vintena de persones, entre representants de la UAB i de l’Ajuntament, entre d’altres. En acabar la presentació, la professora Paloma Valdívia Vizarreta, del departament de Teories de l’Educació i pedagogia Social de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, va fer participar el públic amb una sessió d’intercanvi sobre l’experiència.
Albert Velasco Gonzalez, historiador de l’art i exdirector dels museus de Lleida, va venir a la nostra seu el proppassat dia 6 de juny. Amb la intenció de consultar el nostre arxiu sobre en Joaquim Folch i Torres, Velasco va poder comprovar i contrastar algunes de les cerques relacionades amb el període de post guerra.
Sorprenentment, pocs dies després, el 22 de juny rebíem la visita de la conservadora d’art romànic del MNAC, Gemma Ylla-català Bassola, amb la mateixa intenció de consultar el fons de Joaquim Folch i Torres, aquest cop sobre la seva tasca com a director general dels Museus d’Art de Catalunya (1920-1939).
Ambdues visites són una mostra de l’interès vigent de la figura i obra de Joaquim Folch i Torres i de la tasca de conservació i inventari de la nostra fundació.
Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de juny
Es poc conegut que Josep Maria Folch i Torres es dedicà a la pintura durant una breu temporada. Aquest passat Sant Jordi, la nostra amiga Rosa Lamas Marín (El celler), va venir a demanar-nos la col·laboració per muntar un aparador dedicat a les figures de Josep M. Folch i Torres i Ramon Folch i Camarasa. Per això, la Rosa ens va ensenyar amb orgull justificat dos quadres adquirits recentment, atribuïts a Josep Maria Folch i Torres.
És, potser, la oportunitat de descobrir aquesta faceta menys coneguda de Josep M. Folch i Torres. L’arxiu de la Fundació té a disposició una llibreta manuscrita on Josep M. Folch i Torres hi anotà la seva producció, amb un detall característic de la seva personalitat. Segons aquest detall, la producció començarà el novembre de 1940 i s’estendrà fins el gener de 1942, amb una nota final que diu “descans per malaltia”. S’hi comptabilitza un total de 126 teles, cadascuna d’elles amb un títol i generalment una descripció minuciosa, que amb una regularitat admirable correspon a producció de un o dos quadres per setmana! La major part correspon a bodegons (75) i paisatges (41), amb alguna marina o composició amb figures. Entre aquestes teles apareixen fins a quatre paisatges de Plegamans (El Castell, Can Gordi,Palau, etc. ) i, com a curiositat, la donació d’una d’elles (bodegó de vi, xampany, fruites i raïm) per a la tómbola de Plegamans, el 30 d’agost de 1941, és a dir molt probablement per a la festa major. Gran part d’aquesta producció es farà a Plegamans.
Seria il·legítim entrar a valorar la qualitat artística d’aquesta obra, que per altra banda és segurament poc significatiu. El que si té valor és l’explicació d’aquesta sorprenent i intensa producció. En realitat, tota aquesta obra és el testimoni de la repressió dels vencedors de la guerra civil, que prohibiren el català en totes les seves expressions, condemnant Folch i Torres a l’ostracisme i privant-lo de la seva eina de treball. És en aquestes circumstàncies, que Folch i Torres, amb 4 fills encara a càrrec, es llençarà en aquesta activitat amb més cor que ànima, amb l‘objectiu de mantenir-se econòmicament. Un bon amic, Joan Busquets (ebenista propietari d’una casa de mobles 1840-1982), li comprarà la major part de la seva producció per agençar les seves exposicions. A 100 pts, i més tard 150 pts per unitats, aquesta nova “feina” proporcionarà a Folch i Torres entre 600 i 800 pts mensuals (uns 600 i 800 euros a dia d’avui). Una capacitat de reconversió digne de l’actual modernitat. Per altra banda, també es pot entendre fàcilment que aquesta activitat, en sortir d’una guerra on Catalunya a perdut la seva llibertat i on el seu fill Jordi perdrà la vida amb 17 anys, serà una manera de distreure la ment i ocupar-la amb un art ben inofensiu.
El museu de la Fundació conserva la caixa de pintura que feu servir i tres quadres seus, que amb les dues teles de la Rosa, i alguna altra, són 6 les teles identificades de les 126 que pintà Josep M. Folch i Torres.
Hem d’agrair a la Rosa aquesta iniciativa que ens ha permès redescobrir un període particular en la vida i obra de Josep Maria Folch i Torres.
Jordi Folch i Pons
L’editorial Viena ha posat al mercat la tercera edició de la novel·la de Ramon Folch i Camarasa El nàufrag feliç. L’èxit incontestable d’aquesta novel·la curta de finals dels anys 50 del segle passat demostra la qualitat intemporal de la literatura del seu autor.
Es per això que el proper mes de juny, amb la col·laboració del club de lectura del Taller de les Arts, es farà una nova presentació a la seu de la Fundació que permetrà aprofundir l’obra de Ramon Folch i Camarasa a través del punt de vista dels seus lectors.