Actualitat de la Fundació

En diferents dies de finals de febrer les escoles de Palau-solità i Plegamans han tornat a la Fundació Folch i Torres, tal com és ja tradició de molts anys. En total, hauran visitat l’entitat més de cent-cinquanta alumnes de primaria de l’escola Folch i Torres, de l’escola Can Cladelles, de l’escola Palau i de l’escola Marinada.

Enguany, la visita s’ha emmarcat en unes jornades de portes obertes organitzades conjuntament entre la Fundació Folch i Torres i l’Escola de Música municipal, les dues entitats que compartim seu al Castell de Plegamans.

Els alumnes es van mostrar extremadament receptius a les explicacions que se’ls va donar sobre els germans Folch i Torres, però van gaudir, sobretot, el moment en que van poder conèixer i manipular els jocs construïts per Lluís Folch i Torres a l’Institut Torremar per a infants discapacitats, tenint en compte la proximitat dels alumnes amb necessitats educatives especials que comparteixen les aules amb ells.

La Fundació Folch i Torres va voler tornar a ser present a la fira LlibreSants, amb la participació de més de trenta editorials independents dels Països Catalans, en un dia dedicat a la literatura i la música en català, de cultura viva i compromesa, que va tenir lloc a les Cotxeres de Sants, de Barcelona. La jornada va comptar amb la presència del MHP Quim Torra, el president de l’ANC, Lluís Llach, i un recital de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll.

L’associació de Terrassa Amics de les Arts i Joventuts Musicals va programar el dijous 5 de febrer la conferència «Josep Maria Folch i Torres, tot un escriptor», a càrrec del professor Jaume Aulet, que va assolir un gran èxit de participació en la una intervenció es va caracteritzar per l’amenitat habitual amb que acompanya el seu rigor acadèmic. En va ser testimoni de l’acte Elisenda Trias Folch, néta de l’escriptor.

Personatges i obres com Els Pastorets, Les aventures d’en Massagran, la Biblioteca Patufet, la Biblioteca Gentil o les conegudes Pàgines viscudes formen part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions i fan de Josep Maria Folch i Torres un dels escriptors més populars i influents de la literatura catalana. Des de la Fundació Folch i Torres ens congratulem de la iniciativa, que encaixa en el 75è aniversari commemoratiu de la mort de l’escriptor.

La Fundació Folch i Torres va organitzar a la seva seu del Castell de Plegamans el Dia Mundial de la Lectura en Veu Alta a Palau-solità i Plegamans el passat dimecres 4 de febrer.

En commemoració del 75è aniversari de la mort de Josep Maria Folch i Torres, la lectura es va centrar exclusivament en la publicació Pàgines Viscudes del temps de la guerra, la selecció de “Pàgines Viscudes” publicades entre 1936 i 1938, tot fent servir l’edició impresa l’any 2000 amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la mort de l’escriptor.

En l’edició d’aquest any la Fundació va acollir tota la jornada commemorativa, que es va repartir entre el matí i la tarda amb una participació nombrosa i diversa. Al matí, vam acollir una vintena llarga d’alumnes de l’Escola Marinada. A la tarda, van participar en la lectura diferents entitats del municipi: l’Escola municipal de persones adultes Auleda, els alumnes del Bàsic 2 del Consorci per a la Normalització lingüística, els membres del grup de lectura “Llegint-te, del Taller de les Arts i, finalment, representants del grup de teatre local Farrigo-Farrago.

El 26 de gener de 2006 la professora de literatura catalana Eulàlia Pérez Vallverdú va defensar a la Universitat Autònoma de Barcelona la tesi doctoral Josep Maria Folch i Torres (1880-1950): des del Modernisme a la literatura de consum, dirigida pel doctor Jordi Castellanos, que va merèixer la màxima qualificació per part del tribunal que la jutjà, format per Josep Murgades (Universitat de Barcelona), Jaume Aulet (Universitat Autònoma de Barcelona), Ricard Vinyes (Universitat de Barcelona), Enric Gallén (Universitat Pompeu Fabra) i Maria Campillo (Universitat Autònoma de Barcelona). Amb l’obtenció del grau de Doctora en Filologia Catalana, la professora Pérez Vallverdú Vallverdú tancava de forma brillant un llarg període d’estudi i investigació sobre la personalitat cultural i literària de l’autor més prolífic i llegit de la literatura catalana contemporània. Amb la seva tesi doctoral, Pérez Vallverdú esdevenia davant la comunitat científica l’especialista de referència en Josep Maria Folch i Torres.

Ramon Folch i Camarasa també va ser present a l’acte de lectura de la tesi doctoral, que ha esdevingut, en definitiva, fonamental en els estudis de literatura catalana contemporània, indefugible, doncs, per a qualsevol professor i investigador d’aquest àmbit i també per als estudiosos de la literatura infantil i juvenil. Posteriorment, l’Abadia de Montserrat publicaria la tesi de Pérez Vallverdú en dos volums separats: Josep M. Folch i Torres (1880-1910), l’any 2009; i Compromís polític i creació literària i La  literatura  infantil  i  juvenil de Josep M. Folch i Torres, l’any 2011. Us enllacem una de les ressenyes que se’n va fer: https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/295701/384385

El passat dissabte 24 de gener es va celebrar a la seu de la Fundació Folch i Torres la 12a trobada familiar de descendents dels sis germans Folch i Torres. La convocatòria, que havia estat convocada any rere any pel malaguanyat Josep M. Viñas i Folch, va córrer a càrrec del Patronat de la Fundació. Hi va assistir un grup nombrós de parents de les tres branques dels germans que van deixar descendència: Josep M., Lluís i Manuel.

La nova orientació que ha pres l’entitat, a partir de la marxa d’en Jordi Folch i la desaparició del càrrec de director, va fer que en aquesta ocasió el Patronat volgués assistir-hi amb una àmplia representació, amb l’objectiu d’explicar la manera com vol enfocar la continuïtat de les activitats de l’entitat, que passa per una dedicació necessàriament més activa dels patrons. Per altra banda, la creació de diferents comissions de treball vol donar resposta a la diagnosi elaborada per la Fundació Carulla després de la jornada de treball del Programa Mutare esdevinguda el dia 8 de maig de 2025, titulada “Una nova proposta de valor per a la nova etapa de la Fundació Folch i Torres”, a la qual van assistir bona part dels presents.

La salutació del president, Miquel Truyols, va tenir un record especial per l’enyorat Josep Maria Viñas Folch, la memòria del qual ens va acompanyar tot l’acte amb una imatge seva a mida real. Pep Viñas, va ser el president de la Fundació fins pocs dies abans de la seva mort. Tot seguit, Anna Corbella, vicepresidenta de la Fundació, i Carmina Folch van prendre la paraula per exposar els 4 eixos estratègics dels quals van sortir de la dinàmica Mutare: el reforç de la identificació i la governança, l’impuls de la sostenibilitat econòmica, la projecció cultural i educativa i l’establiment de xarxa i d’aliances, qüestions que el Patronat està treballant. Paral·lelament s’han establert comissions de treball per redefinir objectius i reformular el relat, tot explorant noves línies de captació de fons privat més enllà de les administracions i de les aportacions dels socis/es.

Rosa M. Gal va presentar les iniciatives que està portant a terme relatives a la difusió del personatge d’En Massagran, i a contactes institucionals. Per altra banda, Josep M. Huguet va exposar la seva dedicació a la difusió del butlletí i d’activitats de l’entitat entre els socis. Josep M. Serraviñals, secretari de la Fundació, va incidir en la voluntat de continuar duent a terme les activitats anuals pròpies de la Fundació -jornades de portes obertes, exposicions i presència social- i d’endegar nous projectes il·lusionants; els que va esbossar, sobretot en el camp de l’educació, van en la línia d‘impulsar el gran potencial de la Fundació en aquest sentit.

La nova organització preveu desenvolupar els projectes i la feina de les comissions amb l’ajuda de voluntaris. En aquest sentit, es van fer propostes concretes que permeten prefigurar una entrada d’any amb l’optimisme que va impregnar la trobada, que va ser distesa i positiva, i va contribuir a posar il·lusió en el projecte futur de la Fundació. En aquest punt, el Patronat vol deixar constància del seu agraïment a tots els que han fet possible l’existència de la Fundació Folch i Torres i als que hi han treballat any rere any per mantenir-la activa fins al dia d’avui, especialment, en Ramon Folch i Camarasa, el seu fundador, i als seus fills, la Margarida, en Lluís i en Jordi Folch i Pons.

La població de Calaf va iniciar la celebració del centenari de les representacions dels Pastorets (1925-2025) el passat dissabte 25 d’octubre. El president de la Fundació Folch i Torres va assistir a aquest acte multitudinari en agraïment a la dedicació extraordinària dels calafins a l’obra original de Josep Maria Folch i Torres. Aquest 4 de gener, Elisenda Trias i Folch va voler afegir-se a la commemoració amb la seva assistència a la representació d’aquell dia dels Pastorets de Calaf, que també va comptar amb la presència del Bisbe de Vic, Romà Casanova. Precisament, la Sala Josep Maria Folch i Torres, on es representa l’obra va ser inaugurada per Maria Lluïsa i Roser Folch i Camarasa un 9 de gener de 1982.

A la clausura del Centenari, el 17 de gener de 2026, la Fundació va voler tornar a ser present a Calaf per donar suport a aquesta tradició que, en paraules dels mateixos Pastorets de Calaf, “és molt més que teatre, és memòria, identitat i una manera de viure compartida per tot un poble”. En acabar l’acte, Miquel Truyols, president de la FFT va ser convidat a signar al llibre d’honor del Casal de Calaf, al costat del President del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que també va assistir a la darrera funció del Centenari d’aquesta entitat a la que hem d’agrair la promoció de l’obra de Folch i Torres, i de la tradició i de la cultura del nostre país.

El dos de gener de 2019, Ramon Folch i Camarasa moria als 92 anys d’edat. A ell devem l’existència de la Fundació Folch i Torres, de la qual volem mantenir l’esperit i l’impuls que li va atorgar. Enguany encetem els preparatius del seu centenari, que haurà de servir per reivindicar l’escriptor prolífic i multipremiat. També caldrà difondre la seva immensa tasca de traductor li va ésser reconeguda quan la Universitat Autònoma de Barcelona li va atorgar la dignitat de Doctor Honoris Causa l’any 2006. A més, avui més que mai, tots els qui el vam conèixer tenim el deure d’assumir el compromís que va demostrar amb el país i amb la llengua.

Aquest Nadal, la Fundació Folch i Torres porta a la Biblioteca “L’Alzina”, de Palau solità i Plegamans l’exposició itinerant Goita, Els Pastorets! que la Fundació La Roda i la Coordinadora de Pastorets de Catalunya van confeccionar el 2016, en el marc de la commemoració del centenari d’Els Pastorets per divulgar la història i el fenomen social d’aquesta obra teatral de Josep Maria Folch i Torres.

La informació es mostra gràficament en deu cartells, dividits en dues franges horitzontals. A la franja superior, enfocada als adults, es fa un breu resum de l’autor, de l’origen de l’obra i de les seves característiques i personatges, i se la defineix com a planter d’actors i directors escènics; també es resumeixen dates importants en el seu recorregut històric i territorial. A la franja inferior, dedicada a la canalla, es presenta la història dels Pastores com a conte, amb dibuixos i text apropiat als infants.

Els Pastorets han estat, són i seran, un autèntic fenomen social i gresol d’actors i directors escènics. En els nostres pobles, viles i ciutats, entre professionals i sobretot en el món dels aficionats, les generacions d’actors i d’espectadors se succeeixen, i els papers representats per uns són substituïts espontàniament, al pas del temps, pels fills i els nets, i cada dia de representació és una veritable festa familiar.

Josep Maria Folch i Torres, el novelista i l’autor de contes i novel·les per a infants i joves més popular que hi ha hagut mai a Catalunya, va morir el 15 de desembre de 1950.

L’endemà, l’extraordinària popularitat de l’escriptor va convertir el seu enterrament en una de les mostres de dol més grans del segle XX a Barcelona. a petició de la gent es va decidir de fer-li el darrer homenatge al teatre Romea. Una riuada de persones va voler acompanyar el fèretre de Folch i Torres, baixant per la Rambla de Catalunya des del carrer Provença. Pocs dies després, l’enyorat escriptor i periodista Néstor Luján relatava així, a la Revista Destino, aquell esdeveniment multitudinari:

La notícia de la seva mort es va estendre ràpidament per tota la ciutat, i va causar una emoció profunda. Es pot dir que aquest trist esdeveniment va ser la vibració espiritual de Barcelona la setmana passada. Una vibració profunda i emocionada, funeral. I els seus lectors de totes les classes socials que es van il·lusionar amb els seus llibres, els seus contes i les seves obres teatrals a la seva infantesa, a la seva adolescència i, fins i tot, ja a la maduresa, van acudir en una manifestació espontània i silenciosa a rendir-li el seu últim homenatge a través dels carrers de la seva Barcelona.

El seu enterrament fou el colofó ​​d’aquesta existència, viscuda entranyablement entre els sentiments de diverses generacions. Espontàniament es va reunir una multitud inmensa davant de la casa mortuòria. Aquesta multitud el va acompanyar fins a l’església i, acomiadat el dol, es resistien encara a abandonar-lo. Aleshores van sol·licitar de portar-lo fins al teatre Romea, on feia poquíssims dies encara havia saludat des de l’escenari al final d’una representació.

I així va baixar el seguici per la Rambla de Catalunya, i en arribar a la Rambla se’l va emportar a coll pel mig d’aquest palpitant carrer, el més entranyable de la ciutat. Al seu pas li van oferir el delicat homenatge de les flors les floristes, i en arribar al teatre, va ser portat a l’escenari i allà es va resar, amb una senzilla solemnitat, un parenostre per la seva ànima.

Per última vegada sortia a l’escena a saludar els seus, que en aquesta ocasió corresponien a la seva bondat d’home i d’escriptor amb el millor que tenien: una oració profunda, intensa, amb el qual el seu públic, els seus lectors, els seus amics donaven, amb paraules més altes que les que neixen dels llavis, l’últim adéu a Josep Mª Folch i Torres. I quan va baixar el fèretre d’aquell escenari que ell ens va omplir de tanta il·lusió i de tanta vida, vam sentir com nens, un cop més, que ens havíem quedat més sols.