Actualitat de la Fundació

La Carme Tierz, periodista cultural, ha començat la difícil tasca de transcripció del llibre dels records que Josep M. Folch i Torres va deixar, com un intent de memòries. Gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya, en aquesta primera fase, la Carme començarà a ordenar i transcriure aquest llegat, fins ara inexplorat, del popular escriptor, amb tot l’ofici i la dedicació que se l’hi coneix.

El proppassat dia 29 de juny, juntament amb el club de lectura del Taller de les Arts de Palau-solità i Plegamans, va tenir lloc la primera trobada del cicle de lectura dedicat a Ramon Folch i Camarasa. Gràcies a l’èxit de la reedició d’ El nàufrag feliç, aquesta novel·la curta ha estat el punt de partida d’aquest nou cicle que esperem repetir l’any vinent amb un nou títol. Més de 20 persones es van aplegar a la sala noble per compartir aquesta experiència.

La presentació del TFM de la Joana Grau Boncompte, estudiant de Màster de la UAB, amb la visita virtual 360º del nostre Museu (accessible de des la nostra web), va aplegar una vintena de persones, entre representants de la UAB i de l’Ajuntament, entre d’altres. En acabar la presentació, la professora Paloma Valdívia Vizarreta, del departament de Teories de l’Educació i pedagogia Social de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, va fer participar el públic amb una sessió d’intercanvi sobre l’experiència.

Albert Velasco Gonzalez, historiador de l’art i exdirector dels museus de Lleida, va venir a la nostra seu el proppassat dia 6 de juny. Amb la intenció de consultar el nostre arxiu sobre en Joaquim Folch i Torres, Velasco va poder comprovar i contrastar algunes de les cerques relacionades amb el període de post guerra.
Sorprenentment, pocs dies després, el 22 de juny rebíem la visita de la conservadora d’art romànic del MNAC, Gemma Ylla-català Bassola, amb la mateixa intenció de consultar el fons de Joaquim Folch i Torres, aquest cop sobre la seva tasca com a director general dels Museus d’Art de Catalunya (1920-1939).
Ambdues visites són una mostra de l’interès vigent de la figura i obra de Joaquim Folch i Torres i de la tasca de conservació i inventari de la nostra fundació.

Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de juny

Es poc conegut  que Josep Maria Folch i Torres es dedicà a la pintura durant una breu temporada. Aquest passat Sant Jordi, la nostra amiga Rosa Lamas Marín (El celler), va venir a demanar-nos la col·laboració per  muntar un aparador  dedicat a les figures de Josep M. Folch i Torres i Ramon Folch i Camarasa. Per això, la Rosa ens va ensenyar amb orgull justificat dos quadres adquirits recentment, atribuïts a Josep Maria Folch i Torres.
És, potser, la oportunitat de descobrir aquesta faceta menys coneguda de Josep M. Folch i Torres.  L’arxiu de la Fundació té a disposició una llibreta manuscrita on Josep M. Folch i Torres  hi anotà la seva producció, amb un detall característic de la seva personalitat. Segons aquest detall, la producció començarà el novembre de 1940 i s’estendrà fins el gener de 1942, amb una nota final que diu “descans per malaltia”.  S’hi comptabilitza un total de 126 teles, cadascuna d’elles amb un títol i generalment una descripció minuciosa, que amb una regularitat admirable correspon a producció de un o dos quadres per setmana! La major part correspon a bodegons (75) i paisatges (41), amb alguna marina o composició amb figures. Entre aquestes teles apareixen fins a quatre paisatges de Plegamans (El Castell, Can Gordi,Palau, etc. ) i, com a curiositat, la donació d’una d’elles (bodegó de vi, xampany, fruites i raïm) per a la tómbola de Plegamans, el 30 d’agost de 1941, és a dir molt probablement per a la festa major. Gran part d’aquesta producció es farà a Plegamans.
Seria il·legítim entrar a valorar la qualitat artística d’aquesta obra, que per altra banda és segurament poc significatiu. El que si té valor és l’explicació d’aquesta sorprenent i intensa producció. En realitat, tota aquesta obra és el testimoni de la repressió dels vencedors de la guerra civil, que prohibiren el català en totes les seves expressions,  condemnant Folch i Torres a l’ostracisme i privant-lo de la seva eina de treball. És en aquestes circumstàncies, que Folch i Torres, amb 4 fills encara a càrrec, es llençarà en aquesta activitat amb més cor que ànima, amb l‘objectiu de mantenir-se econòmicament. Un bon amic, Joan Busquets (ebenista propietari d’una casa de mobles 1840-1982), li comprarà la major part de la seva producció per agençar les seves exposicions. A 100 pts, i més tard 150 pts per unitats, aquesta nova “feina” proporcionarà a Folch i Torres entre 600 i 800 pts mensuals (uns 600 i 800 euros a dia d’avui). Una capacitat de reconversió digne de l’actual modernitat. Per altra banda, també es pot entendre fàcilment que aquesta activitat, en sortir d’una guerra on Catalunya a perdut la seva llibertat i on el seu fill Jordi perdrà la vida amb 17 anys, serà una manera de distreure la ment i ocupar-la amb un art ben inofensiu.
El museu de la Fundació conserva la caixa de pintura que feu servir i tres quadres seus, que amb les dues teles de la Rosa, i alguna altra, són 6 les teles identificades de les 126 que pintà Josep M. Folch i Torres.
Hem d’agrair a la Rosa aquesta iniciativa que ens ha permès redescobrir un període particular en la vida i obra de Josep Maria Folch i Torres.

Jordi Folch i Pons

L’editorial Viena ha posat al mercat la tercera edició de la novel·la de Ramon Folch i Camarasa El nàufrag feliç. L’èxit incontestable d’aquesta novel·la curta de finals dels anys 50 del segle passat demostra la qualitat intemporal de la literatura del seu autor.
Es per això que el proper mes de juny, amb la col·laboració del club de lectura del Taller de les Arts, es farà una nova presentació a la seu de la Fundació que permetrà aprofundir l’obra de Ramon Folch i Camarasa a través del punt de vista dels seus lectors.

Hem acabat l’inventari dels objectes del Museu, iniciat pels alumnes dels dos instituts de Palau-solità i Plegamans, i que ja permès catalogar més de 200 objectes: quadres, escultures, mobiliari, pintures, etc. Després de 30 anys era del tot necessària una actualització del contingut del museu, que per altra banda permetrà una consulta més rigorosa de l’origen de les peces, algunes d’elles excepcionals, gràcies a l’elaboració de fitxes úniques.

Ja tenim les primeres fotografies 360º interactives del museu i també de la resta d’instal·lacions. Tal i com estava previst, aquest projecte respon a una iniciativa de col·laboració entre la UAB (Universitat Autònoma de BAreclona) i l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans que permet a un estudiant fer el seu TFM (Treball de Fi de Màster) en acord amb entitats del poble. El proper mes de juny se’n farà la presentació.
A la fotografia podeu reconèixer a les responsables, Paloma Valdivia, professora, i Joana Grau, estudiant de màster.

Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de maig

A finals de març d’enguany, la família Corbella Alberó ens va fer una generosa donació de documents que Francesc Corbella, descendent de Manuel Folch i Torres, resguardà a casa seva fins a la seva mort. Entre aquesta documentació hi ha una fotografia de 1906 en què surt Josep Maria Folch i Torres amb el seu germà Lluís i el doctor Benet Roura. L’excepcionalitat d’aquesta imatge és que, ara per ara, és l’única que disposem del novel·lista durant el seu exili a França entre 1905 i 1908.
I és que, convé recordar, el que el centralisme defineix com a “problema catalán” no és pas cosa d’ara, i el seu “problema” i el nostre “procés cap a la independència” perdura des que la vam perdre segles enrere.
Durant la seva primera joventut, fins a retornar de l’exili, en Josep Maria Folch i Torres s’havia exercitat com a narrador i novel·lista d’estil naturalista i de tipus psicològic, de caire social i obrerista, i guanyà algun premi i tot, però, a la vegada era un abrandat catalanista que es feia llegir i sentir en diaris, revistes, proclames i conferències en uns moments en què els ideals catalanistes prenien pes i esdevenien moviment polític. La vigília de l’11 de setembre de 1901 fou un de la trentena de joves engarjolats per anar a honrar la figura de Rafael Casanova, i el 1905, amb altres companys que escrivien a la revista Tralla, revista d’esperit nacionalista radical, fou de nou engarjolat per un parell d’articles del número publicat el 19 de maig, en què es commemorava el tercer aniversari de la independència de Cuba. De moment, però, sota fiança de 4000 pessetes (que es recolliren entre amics i familiars) quedà en llibertat provisional tot esperant judici. Però el cas és que…
El cas és que la cosa es complicà. Els militars no estaven per romanços i un acudit d’en Junceda publicat al Cu-Cut del 23 de novembre de 1905 (setmanari satíric del qual Manuel Folch i Torres n’era el director) on contrastava, irònicament, el banquet amb què la Lliga Regionalista celebrà la victòria a les eleccions municipals amb la baixa moral dels militars (s’havien perdut les colònies) provocà “Els fets del Cu-Cut”: El 25 de novembre, 300 oficials indignats es congregaren a la Plaça Reial i s’encaminaren amb malls i destrals a destrossar les redaccions del setmanari i del diari “La Veu de Catalunya” i feren una gran foguera al mig del carrer.
La conseqüència de l’estat no es va fer esperar, i en lloc de castigar els tumultuosos es tancà el Cu-Cut, es declarà l’estat de guerra a Barcelona malgrat l’oposició del President del Govern, de Montero Ríos, que dimití, i el Borbó d’aleshores impulsà amb el nou govern la denominada Llei de Jurisdiccions amb què es donava als militars la missió de jutjar els actes contra la seva honorabilitat i contra la unitat de la pàtria. Els casos pendents de judici es tornaren a revisar i la família i amics insistiren a Josep Maria Folch i Torres que toqués el pirandó, davant la seva negativa a fugir. Prop de Nadal, però, després de ser informada la família d’una visita policial a casa per a prendre’l, emprengué l’exili.
L’estiu del 1908, en retornar de l’exili per a acollir-se a una amnistia que el deixava net de la primera pena i a un possible indult pel que fa a la segona, es trobà que a la duana s’havia perdut una maleta amb llibres i cartes que havia acumulat, maleta que mai no va poder trobar. És per això que aquesta fotografia ens és, ara per ara, un gran tresor.

Oriol Viñas Folch

La nova edició del mercat medieval de Palau-solità i Plegamans torna amb un èxit de convocatòria renovat després d’aquests últims anys de pandèmia. Amb prop de 800 visites al castell de Plegamans, la sala noble i el nostre museu continua essent motiu d’admiració i descobriment per part del visitants. Malgrat la brevetat de la presentació dels nostres voluntaris, marcada pel ritme de les visites (cada 30 minuts), el públic està majoritàriament agraït per la informació que se’ls dispensa, contribuint així a l’objectiu de difondre l’obra i la personalitat de la nissaga Folch i Torres.2