Notícies de la Fundació

Entre els ressons generats arran de la celebració que del Centenari de Ramon Folch i Camarasa hem de destacar l’article que el periodista Jordi Nopca li dedicà el passat 16 de juny al diari Ara, a la secció Ara Llegim. Per consideració a la seva rellevància el transcrivim íntegrament:

L’escriptor que havia de traduir trenta pàgines al dia per sobreviure
El centenari del naixement de Ramon Folch i Camarasa permetrà recuperar un dels autors i traductors més prolífics de la literatura catalana del segle XX

“Talment un nàufrag feliç, / l’octubre del vint-i-sis, / dia trenta, arriba al món, / a Barcelona, en Ramon. / Sense fer gaire enrenou. És el fill que fa nou”. Així comença l’auca que va dedicar Joan Vilamala a Ramon Folch i Camarasa (1926-2019), un dels autors clau de la represa literària en català que va arrencar a finals dels 50 del segle XX, al costat de Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Josep Maria Espinàs.

Penúltim dels deu fills de Josep M. Folch i Torres (1880-1950), el Ramon va viure “un clima de bonança intel·lectual”, tal com recorda l’assagista i catedràtica Montserrat Bacardí, fins al final de la Guerra Civil, en què el català va passar a ser una llengua perseguida. L’aspiració de Folch i Camarasa va ser, des de molt jove, “intentar recompondre” aquell ambient previ al franquisme “per mitjà de diverses iniciatives”, continua Bacardí, abans d’esmentar els tres eixos de la seva actuació: el teatre, la narrativa i la traducció. “En tots tres camps va procedir amb una desimboltura i una agilitat que recorden la captinença del seu predecessor”, afegeix la filòloga.

El gruix de l’obra de Ramon Folch i Camarasa, integrat per més d’una cinquantena de novel·les, obres de teatre, còmics i llibres de narracions, a banda de més de 150 traduccions, és el que reivindica la comissió del centenari dedicat a l’autor. “En volem reivindicar la figura, l’obra i el compromís amb la llengua i la cultura catalanes”, diu l’editor, poeta i crític literari Oriol Izquierdo, vocal de la Fundació Folch i Torres, que comptarà amb actes d’homenatge com el que es farà durant la Setmana del Llibre en Català (25 de setembre), un simposi a l’Institut d’Estudis Catalans (30 d’octubre), l’exposició itinerant L’ofici de viure la paraula, la reedició de la novel·la L’estiu més bonic (1966) i la publicació de l’epistolari entre l’escriptor i un dels seus editors, Joan Sales.

De la llengua imposada a la llengua estimada
Igual que altres companys de generació, Ramon Folch i Camarasa es va haver d’obrir camí primer en castellà. Durant els anys 50 va treballar com a corrector i traductor per a l’editorial Janés, propietat del seu amic Josep Janés i Olivé (1913-1959). “Mai no va voler responsabilitzar-se signant aquestes traduccions amb el seu nom pel simple fet que havia de reescriure els llibres a una llengua imposada”, comenta Bacardí. En paral·lel, Folch i Camarasa va començar a donar a conèixer la seva obra pròpia. El 1954 va ser l’any del seu debut triple: l’obra de teatre Un vailet entre dos reis, el recull de poesia L’aigua negra i la novel·la Camins de ciutat.

També el 1954 va ser l’any en què Folch i Camarasa es va casar amb Montserrat Pons i Dedeu. Van tenir sis fills. Creixien mentre el pare continuava traduint a un ritme cada vegada més alt. El 1959, quan ja havia guanyat el premi Joanot Martorell amb La maroma (1956), va publicar la primera traducció al català, el Diari d’Anna Frank, a Selecta. “Fins a l’inici de la dècada dels 60, les traduccions al català havien estat perseguides per la censura franquista amb una obcecació ben particular”, recorda Montserrat Bacardí. La relaxació de la dictadura va permetre que es poguessin consolidar editorials com Aymà, Selecta, Edicions 62 i Club Editor. A Ramon Folch i Camarasa li devem les versions catalanes de novel·les tan significatives i que van eixamplar el públic lector com Un món feliç, d’Aldous Huxley (Plaza & Janés, 1963); L’home que mirava passar els trens, de Georges Simenon (Edicions 62, 1964); La dama del llac, de Raymond Chandler (Edicions 62, 1966), i El gran Gatsby, de Francis Scott Fitzgerald (Edicions 62, 1967).

“Durant aquests anys va desplegar una intensa activitat perquè vivia de la traducció –continua Bacardí–. El seu ritme era, segons pròpia confessió, de trenta pàgines diàries, en un intent precoç de transformar la tasca en un ofici. Així, per exemple, el 1965 va publicar vint-i-una traduccions i el 1966, divuit”. A la dècada dels 70, el ritme de traduccions va minvar: entre el 1973 i el 1986, instal·lat a Ginebra, va treballar de traductor professional, de l’anglès i el francès al castellà, a l’Organització Mundial de la Salut.

Joves plens de vida abocats al fracàs
Al setè volum d’Història de la literatura catalana –projecte encara en curs–, Margarida Casacuberta emmarca la producció literària de Ramon Folch i Camarasa sota l’epígraf de novel·la catòlica, que neix “d’una confluència d’interessos religiosos i literaris d’acord amb una concepció del fet literari com a indestriable de la moral” i que, segons la filòloga, inclou noms com els Joan Sales, Xavier Benguerel i Blai Bonet. Més enllà de la fe, els personatges de les novel·les d’aquests autors construeixen “una visió descarnada de la realitat” a través “d’idealistes amb peus de fang, joves plens de vida abocats al fracàs existencial i arrossegats per les runes del món que semblaven destinats a conquerir”.

A més de guanyar premis com el Sant Jordi per La visita (1964) i el Ramon Llull per Sala de miralls (1982), entre l’abundant producció de Folch i Camarasa hi ha El nàufrag feliç (Albertí, 1959) –que Viena va reeditar amb molt bona repercussió el 2022– i els guions dels quinze àlbums de Massagran, il·lustrats per Josep Maria Madorell, publicats entre el 1981 i el 2002 a l’editorial Casals. Van ser un dels èxits més sonats del còmic en català a la dècada dels 80 –va superar els 100.000 exemplars venuts–. Així i tot, Folch i Camarasa, que va continuar publicant fins al 2006 –l’última novel·la va ser Contra el silenci, a L’Albí–, es queixava amb sentit de l’humor de la poca fortuna que tenia sempre que enviava un inèdit a un guardó literari: “Hi ha una conxorxa en contra meva, cada vegada que em presento a un premi hi ha algun escriptor que decideix presentar-hi una obra molt millor i, esclar, guanya ell. Molts escriptors catalans són millors que jo, però això no vol dir que siguin bons”.

En una roda de premsa a l’Ateneu Barcelonès, el dimarts 9 de juny els hereus de Ramon Folch i Camarasa i la Fundació Folch i Torres van presentar el programa commemoratiu del Centenari del seu naixement. La celebració del Centenari arrencarà aquesta la tardor amb un acte institucional a Palau-solità i Plegamans i la inauguració de l’exposició itinerant L’ofici de viure la paraula, on, mitjançant deu plafons sinòptics, s’explica la trajectòria i l’obra de l’autor.

Montserrat i Jordi Folch i Pons, i Oriol Izquierdo van assenyalar que l’efemèride vol reivindicar especialment el compromís cívic de Ramon Folch i Camarasa amb la llengua, la cultura i el seu país, i van remarcar que aquest esdeveniment  esdevé una oportunitat per homenatjar i posar en relleu la trajectòria d’un autor que va explorar tots els gèneres literaris i que, segons Oriol Izquierdo, va construir una obra amb personalitat pròpia però sense renunciar al mestratge i l’herència del seu pare, Josep Maria Folch i Torres, i amb un estil molt ric, caracteritzat per la ironia, l’humor i la modèstia i capaç de projectar-se al futur.

Montserrat Folch va assenyalar que a la pàgina web que s’ha obert (www.ramonfolchicamarasa.cat) amb ocasió del Centenari s’ha creat un llibre de visites digital perquè els lectors del seu pare puguin deixar les seves dedicatòries per al centenari i que s’estan impulsant comptes a diverses xarxes socials per donar a conèixer el seu llegat a les noves generacions.

El divendres 8 de maig, Oriol Izquierdo va impartir la conferència “L’empremta de Josep M. Folch i Torres”; a la Biblioteca Valentí Almirall del Papiol (Baix Llobregat). L’acte va ser organitzat per la secció local d’Òmnium Cultural en el marc de 46a Setmana Cultural del Papiol.

La conferència va girar entorn el fet que Els Pastorets, Les aventures d’en Massagran, la Biblioteca Patufet o Pàgines viscudes, formen part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions i fan de Josep Maria Folch i Torres un dels escriptors més populars i influents de la literatura catalana. Encara avui, aquestes obres i personatges ressonen en diverses generacions de lectors i, setanta-cinc anys després de la seva mort, fan palès que l’empremta de l’escriptor continua viva.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcalde del Papiol, el senyor Jordi Bou i Compte, i hi participaren una cinquantena de persones. En acabar la conferència va tenir lloc un animat col·loqui. Alguns dels participants testimoniaren la presència de les obres de Josep M. Folch i Torres en les seves vides, i van explicar la transmissió que fan del llegat folchitorrià als seus fills i nets.

La commemoració del Centenari  de Ramon Folch i Camarasa arrencarà aquesta la tardor amb un acte institucional a Palau-solità i Plegamans. L’acte coincidirà amb la inauguració de l’exposició itinerant L’ofici de viure la paraula, un conjunt de deu plafons que recorren la trajectòria i obra de l’autor, des de la profunda influència intel·lectual del seu pare i els seus germans, fins a la seva vinculació amb Palau-solità i Plegamans i la tasca de la Fundació Folch i Torres, passant la seva etapa de consolidació literària, la seva producció en el teatre, els contes, el còmic i la poesia, la seva etapa a Ginebra com a traductor per a l’OMS (Organització Mundial de la Salut) o el seu compromís cívic.

Tot seguit fem un recull dels projectes i de les activitats dutes a terme i previstes per als propers mesos:

Simposi a la UAB
El 30 d’octubre, el dia del seu centenari, se celebrarà un Simposi Acadèmic a la Universitat Autònoma de Barcelona al voltant de la seva figura i la seva l’obra, amb noms com Montserrat Bacardí, catedràtica de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB i el filòleg i expert en teatre català Francesc Foguet. A l’octubre també està prevista la publicació de l’epistolari entre ell i Joan Sales, el seu editor.

Antologia de poemes inèdits
Una activitat significativa d’aquest any commemoratiu és la publicació d’una antologia de poemes inèdits de Ramon Folch i Camarasa, que descobrirà una faceta seva gairebé desconeguda, però que va ocupar un espai molt central en la seva vocació d’escriptor. També es vol destacar la seva activitat com a traductor amb les reedicions d’alguns dels seus treballs en la matèria, com Un món feliç d’Aldous Huxley, El tifó de Joseph Conrad, Temps difícils de Charles Dickens o El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald.

Propostes en curs
De moment, el seu Manual de la perfecta parella mediocre ha estat reeditat en format d’àudio llibre i ja està disponible. A més de clubs de lectura, adaptacions teatrals, xerrades o recitals poètics., també hi ha programada una conferència d’Oriol Izquierdo en unes Jornades sobre l’humor el 7 i 8 de juliol de 2026 al Casal Pere Quart de Sabadell.

Està previst que la celebració del Centenari s’estengui durant un any. Començarà amb força a la tardor i continuarà fins al setembre de 2027, i inclourà exposicions, edicions i reedicions de la seva obra, entre altres propostes. Una de les que està en fase de preparació és l’adaptació teatral de Manual de la perfecta parella mediocre per part d’Esther Barcelona i Jordi Sales, narradors de l’audiollibre.

El Centenari a les xarxes
Per altra banda, a la pàgina web que s’ha obert (www.ramonfolchicamarasa.cat) amb ocasió del Centenari s’ha creat un llibre de visites digital perquè els lectors de Folch i Camarasa puguin deixar les seves dedicatòries per al centenari i s’estan impulsant comptes a diverses xarxes socials per donar a conèixer el seu llegat a les noves generacions. En aquesta línia de difusió, la Comissió del Centenari de Ramon Folch i Torres ha contractat l’equip format per Esther Barcelona i Jordi Salas per a promocionar la figura de l’autor i els actes del centenari per les xarxes socials, mitjançant vídeos i notícies. La campanya s’inicià l’1 de juny, i ja s’han emès dos vídeos: el primer per a explicar qui era en Ramon Folch i Camarasa; el segon, per a descobrir-lo com a poeta, i es fa la lectura d’un dels onze poemes inclòs a l’únic llibre de poemes publicat: L’Aigua negra.

A partir d’una visita recent d’un grup de membres del Cercle Sabadellès 1856, aquesta entitat de la capital vallesana va proposar a la Fundació Folch i Torres de portar a la seu d’aquest club esportiu l’exposició itinerant commemorativa del centenari d’en Massagran. El passat dia de Sant Jordi hi vam muntar l’exposició, que s’hi mantindrà durant els propers dies.

Com cada any -i ja en fa cinc-, la Fundació Folch i Torres va ser present a la Diada de Sant Jordi, amb una parada a la plaça de l’Estruch i un seguit de contes, novel·les, teatre, biografies… de tot sobre el món dels germans Folch i Torres. Aquest any hem pogut presentar una nova edició de “Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús”, tot mantenint el format i el text de l’anterior, en la darrera revisió completada de l’obra de Josep Maria Folch i Torres, que restava esgotada.

La Fundació Folch i Torres ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Bosch Aymerich (FBA) per rellançar la difusió d’en Massagran, l’heroi de la famosa novel·la de Josep Maria Folch i Torres, en un format audiovisual. La idea va començar a prendre forma durant la presidència de Josep Maria Viñas Folch, que avui ja no es troba entre nosaltres.

La formalització d’aquest conveni facilitarà el finançament que permetrà iniciar el desenvolupament del projecte durant l’any 2026.

Segons l’acord amb la Fundació Bosch i Aymerich, durant l’exercici 2026, la productora audiovisual I+C Futura S.L., portarà a terme el desenvolupament, la producció, la direcció i la gestió dels treballs corresponents a la primera part d’aquest projecte, d’una durada total de 2 anys. Amb aquesta primera dotació, de 15000 euros, la productora I+C Futura SL.

té previst de portar a terme la producció d’un tràiler/ teaser d’una durada aproximada de dos minuts, un format breu pensat per despertar l’interès de potencials compradors o inversors del producte final, que hauria de suposar el rellançament d’en Massagran entre el públic actual amb un format contemporani.

La Fundació Folch i Torres ha participat enguany a la Quarta Diada del Còmic en Català de Mataró, el dissabte 18 d’abril. La nostra presència va respondre a la invitació de l’entitat organitzadora, la delegació de Plataforma per la Llengua a la capital del Maresme.

La mostra va tenir lloc a la Plaça Santa Anna. La Fundació Folch i Torres va estar representada en un estand de venda, que vam dedicar exclusivament a la novel·la de Josep Maria Folch i Torres “Les Aventures extraordinàries d’en Massagran” i als còmics il·lustrats per Madorell amb guió de Ramon Folch i Camarasa.

A requeriment dels organitzadors, la Fundació també va aportar l’exposició itinerant sobre el centenari d’en Massagran i va organitzar un taller de còmic per a nens i nenes centrat en la figura de l’heroi de Josep Maria Folch i Torres, sota el guiatge de Lluís Folch i Dàvila, amb el suport de les seves germanes, Montse i Carmina.

Portes obertes en motiu de la Fira Medieval

La coincidència de dates va fer que simultàniament haguéssim d’obrir les portes de la Fundació el mateix dissabte 18 i diumenge 19 en motiu de la Fira Medieval de Palau-solità i Plegamans. Afortunadament ho vam poder fer tot compatible i, un any més, el món dels germans Folch i Torres va poder continuar encuriosint una diversitat nombrosíssima de visitants del Castell de Plegamans.

El 30 d’octubre de 1926 naixia a Barcelona Ramon Folch i Camarasa, el novè fill de Josep M. Folch i Torres i Maria Camarasa i Serra.

Aquest any, per tant, celebrem el centenari del seu naixement, i amb l’objectiu de coordinar, impulsar i donar visibilitat a les activitats commemoratives que tindran lloc al llarg de l’any 2026 i part del 2027 per recordar i difondre la seva figura i llegat s’ha constituït la Comissió del Centenari de Ramon Folch i Camarasa. Formen part de la Comissió, els hereus de Ramon Folch i Camarasa, la Fundació Folch i Torres i algunes personalitats acadèmiques i polítiques.

Amb ocasió d’aquesta efemèride s’ha publicat una nova web que recull la seva vida i obra (www.ramonfolchicamarasa.cat), i on hi trobareu també un apartat dedicat al centenari que anirem posant al dia segons els projectes i activitats programats.

El centenari vol ser un espai compartit de memòria, reflexió i creació durant el qual es recullin i difonguin propostes que contribueixin a posar en valor l’obra, el pensament i la trajectòria de Ramon Folch i Camarasa.

Durant l’any del Centenari s’han previst actes de presentació, una exposició Itinerant titulada Ramon Folch i Camarasa, el plaer d’escriure, cicles de conferències, la recuperació d’obres antigues de Ramon Folch i Camarasa mitjançant clubs de lectura, lectures dramatitzades i representacions teatrals, així com el projecte de reedició d’algunes de les seves obres.

Altrament, la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona està organitzant un Simposi sobre les aportacions i la figura de Ramon Folch i Camarasa com a traductor i escriptor. El Simposi se celebrarà a finals del mes d’octubre, coincidint amb els cent anys del seu naixement.

Us animem a col·laborar en aquest projecte d’acord amb la vostra capacitat i disponibilitat, però sobretot amb la millor de les voluntats per retre el degut homenatge a la figura de Ramon Folch i Camarasa. Podeu enviar les vostres propostes a l’adreça comissio.centenarirfc@gmail.com i contactarem amb vosaltres tant aviat com sigui possible.

També podeu contribuir a sufragar les despeses que comporta l’organització i celebració del centenari. A la web trobareu indicada la manera de realitzar la vostra contribució.

En el marc del conveni signat el desembre de 2025 entre la Fundació Folch i Torres i la Universitat Internacional de Catalunya per difondre el llegat dels germans Folch i Torres, es va instal·lar a l’auditori del Campus Sant Cugat l’exposició itinerant “Aprendre jugant. El material didàctic de Lluís Folch i Torres”, que mostra i analitza els materials educatius del primer psicopedagog de Catalunya. L’exposició, comissariada per Montserrat Comelles Folch, va sorgir del treball conjunt d’equips especialitzats de la Facultat d’Educació de Blanquerna i de l’Escola Moragas, sota l’impuls de la Fundació Folch i Torres.

L’exposició inclou material per a l’adquisició de la lectura des de les primeres lletres (grafies i sons), fins a paraules i textos. També inclou material per treballar les matemàtiques, com àbacs, regletes i exercicis de manipulació i experimentació sensorial. Un dels elements que més va cridar l’atenció als estudiants de la Facultat van ser unes caixes per a la classificació d’objectes de colors, formes i mides diferents. En conjunt, aquests materials didàctics tenen una clara orientació a l’infant i el seu procés d’aprenentatge, i es van utilitzar especialment amb infants en situació de vulnerabilitat. La Dra. Asunción Verdera reconeixia que la proposta pedagògica de Lluís Folch i Torres “anticipa principis actuals com l’atenció a la diversitat, l’aprenentatge competencial i l’ús de recursos didàctics significatius”.

Des de la Facultat de Ciències de l’educació, la Dra. Verdera i la professora Carla Vidal valoraven positivament la riquesa documental de la Fundació, una part de la qual arribava la UIC Barcelona per donar-la a conèixer a la comunitat educativa i a la ciutadania. L’exposició va restar oberta entre el 24 i el 26 de març.

La Dra. Carmina Folch, besneta de Lluís Folch i Torres i membre del Patronat de la Fundació Folch i Torres, va inaugurar l’exposició “Aprendre jugant” amb una lliçó magistral a la Facultat de Ciències de l’Educació del Campus Sant Cugat de la UIC, dins el marc de l’assignatura Teories i Institucions Contemporànies de l’Educació, el passat 24 de març. Tot seguit, es van fer les primeres visites amb estudiants de la Facultat.

En la conferència, la Dra. Carmina Folch va posar en valor la preocupació del pedagog envers les famílies desfavorides des dels seus inicis com a periodista, a principis del segle XX, activitat que va combinar amb diferents càrrecs a centres de protecció a la infància a mitjans del segle XX. Lluís Folch i Torres va viatjar durant tres anys a centres d’educació especial a l’estranger, on va conèixer Maria Montessori i Ovide Decroly. Impregnat d’aquest coneixement europeu, va decidir implementar la seva metodologia i obrir la seva pròpia escola a Catalunya: l’Escola Torremar a Vilassar de Dalt.

L’acte va servir per posar en valor la vigència del pensament pedagògic de Lluís Folch i Torres i donar visibilitat al seu llegat intel·lectual, així com presentar els materials didàctics a la comunitat educativa, especialment als membres de la Facultat de Ciències de l’Educació i el Departament de Psicologia, tot reconeixent Lluís Folch i Torres com el primer psicopedagog de Catalunya i el seu impacte social i educatiu.

En diferents dies de finals de febrer les escoles de Palau-solità i Plegamans han tornat a la Fundació Folch i Torres, tal com és ja tradició de molts anys. En total, hauran visitat l’entitat més de cent-cinquanta alumnes de primaria de l’escola Folch i Torres, de l’escola Can Cladelles, de l’escola Palau i de l’escola Marinada.

Enguany, la visita s’ha emmarcat en unes jornades de portes obertes organitzades conjuntament entre la Fundació Folch i Torres i l’Escola de Música municipal, les dues entitats que compartim seu al Castell de Plegamans.

Els alumnes es van mostrar extremadament receptius a les explicacions que se’ls va donar sobre els germans Folch i Torres, però van gaudir, sobretot, el moment en que van poder conèixer i manipular els jocs construïts per Lluís Folch i Torres a l’Institut Torremar per a infants discapacitats, tenint en compte la proximitat dels alumnes amb necessitats educatives especials que comparteixen les aules amb ells.

La Fundació Folch i Torres va voler tornar a ser present a la fira LlibreSants, amb la participació de més de trenta editorials independents dels Països Catalans, en un dia dedicat a la literatura i la música en català, de cultura viva i compromesa, que va tenir lloc a les Cotxeres de Sants, de Barcelona. La jornada va comptar amb la presència del MHP Quim Torra, el president de l’ANC, Lluís Llach, i un recital de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll.

L’associació de Terrassa Amics de les Arts i Joventuts Musicals va programar el dijous 5 de febrer la conferència «Josep Maria Folch i Torres, tot un escriptor», a càrrec del professor Jaume Aulet, que va assolir un gran èxit de participació en la una intervenció es va caracteritzar per l’amenitat habitual amb que acompanya el seu rigor acadèmic. En va ser testimoni de l’acte Elisenda Trias Folch, néta de l’escriptor.

Personatges i obres com Els Pastorets, Les aventures d’en Massagran, la Biblioteca Patufet, la Biblioteca Gentil o les conegudes Pàgines viscudes formen part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions i fan de Josep Maria Folch i Torres un dels escriptors més populars i influents de la literatura catalana. Des de la Fundació Folch i Torres ens congratulem de la iniciativa, que encaixa en el 75è aniversari commemoratiu de la mort de l’escriptor.

La Fundació Folch i Torres va organitzar a la seva seu del Castell de Plegamans el Dia Mundial de la Lectura en Veu Alta a Palau-solità i Plegamans el passat dimecres 4 de febrer.

En commemoració del 75è aniversari de la mort de Josep Maria Folch i Torres, la lectura es va centrar exclusivament en la publicació Pàgines Viscudes del temps de la guerra, la selecció de “Pàgines Viscudes” publicades entre 1936 i 1938, tot fent servir l’edició impresa l’any 2000 amb motiu de la commemoració del 50è aniversari de la mort de l’escriptor.

En l’edició d’aquest any la Fundació va acollir tota la jornada commemorativa, que es va repartir entre el matí i la tarda amb una participació nombrosa i diversa. Al matí, vam acollir una vintena llarga d’alumnes de l’Escola Marinada. A la tarda, van participar en la lectura diferents entitats del municipi: l’Escola municipal de persones adultes Auleda, els alumnes del Bàsic 2 del Consorci per a la Normalització lingüística, els membres del grup de lectura “Llegint-te, del Taller de les Arts i, finalment, representants del grup de teatre local Farrigo-Farrago.

El 26 de gener de 2006 la professora de literatura catalana Eulàlia Pérez Vallverdú va defensar a la Universitat Autònoma de Barcelona la tesi doctoral Josep Maria Folch i Torres (1880-1950): des del Modernisme a la literatura de consum, dirigida pel doctor Jordi Castellanos, que va merèixer la màxima qualificació per part del tribunal que la jutjà, format per Josep Murgades (Universitat de Barcelona), Jaume Aulet (Universitat Autònoma de Barcelona), Ricard Vinyes (Universitat de Barcelona), Enric Gallén (Universitat Pompeu Fabra) i Maria Campillo (Universitat Autònoma de Barcelona). Amb l’obtenció del grau de Doctora en Filologia Catalana, la professora Pérez Vallverdú Vallverdú tancava de forma brillant un llarg període d’estudi i investigació sobre la personalitat cultural i literària de l’autor més prolífic i llegit de la literatura catalana contemporània. Amb la seva tesi doctoral, Pérez Vallverdú esdevenia davant la comunitat científica l’especialista de referència en Josep Maria Folch i Torres.

Ramon Folch i Camarasa també va ser present a l’acte de lectura de la tesi doctoral, que ha esdevingut, en definitiva, fonamental en els estudis de literatura catalana contemporània, indefugible, doncs, per a qualsevol professor i investigador d’aquest àmbit i també per als estudiosos de la literatura infantil i juvenil. Posteriorment, l’Abadia de Montserrat publicaria la tesi de Pérez Vallverdú en dos volums separats: Josep M. Folch i Torres (1880-1910), l’any 2009; i Compromís polític i creació literària i La  literatura  infantil  i  juvenil de Josep M. Folch i Torres, l’any 2011. Us enllacem una de les ressenyes que se’n va fer: https://raco.cat/index.php/Marges/article/view/295701/384385

El passat dissabte 24 de gener es va celebrar a la seu de la Fundació Folch i Torres la 12a trobada familiar de descendents dels sis germans Folch i Torres. La convocatòria, que havia estat convocada any rere any pel malaguanyat Josep M. Viñas i Folch, va córrer a càrrec del Patronat de la Fundació. Hi va assistir un grup nombrós de parents de les tres branques dels germans que van deixar descendència: Josep M., Lluís i Manuel.

La nova orientació que ha pres l’entitat, a partir de la marxa d’en Jordi Folch i la desaparició del càrrec de director, va fer que en aquesta ocasió el Patronat volgués assistir-hi amb una àmplia representació, amb l’objectiu d’explicar la manera com vol enfocar la continuïtat de les activitats de l’entitat, que passa per una dedicació necessàriament més activa dels patrons. Per altra banda, la creació de diferents comissions de treball vol donar resposta a la diagnosi elaborada per la Fundació Carulla després de la jornada de treball del Programa Mutare esdevinguda el dia 8 de maig de 2025, titulada “Una nova proposta de valor per a la nova etapa de la Fundació Folch i Torres”, a la qual van assistir bona part dels presents.

La salutació del president, Miquel Truyols, va tenir un record especial per l’enyorat Josep Maria Viñas Folch, la memòria del qual ens va acompanyar tot l’acte amb una imatge seva a mida real. Pep Viñas, va ser el president de la Fundació fins pocs dies abans de la seva mort. Tot seguit, Anna Corbella, vicepresidenta de la Fundació, i Carmina Folch van prendre la paraula per exposar els 4 eixos estratègics dels quals van sortir de la dinàmica Mutare: el reforç de la identificació i la governança, l’impuls de la sostenibilitat econòmica, la projecció cultural i educativa i l’establiment de xarxa i d’aliances, qüestions que el Patronat està treballant. Paral·lelament s’han establert comissions de treball per redefinir objectius i reformular el relat, tot explorant noves línies de captació de fons privat més enllà de les administracions i de les aportacions dels socis/es.

Rosa M. Gal va presentar les iniciatives que està portant a terme relatives a la difusió del personatge d’En Massagran, i a contactes institucionals. Per altra banda, Josep M. Huguet va exposar la seva dedicació a la difusió del butlletí i d’activitats de l’entitat entre els socis. Josep M. Serraviñals, secretari de la Fundació, va incidir en la voluntat de continuar duent a terme les activitats anuals pròpies de la Fundació -jornades de portes obertes, exposicions i presència social- i d’endegar nous projectes il·lusionants; els que va esbossar, sobretot en el camp de l’educació, van en la línia d‘impulsar el gran potencial de la Fundació en aquest sentit.

La nova organització preveu desenvolupar els projectes i la feina de les comissions amb l’ajuda de voluntaris. En aquest sentit, es van fer propostes concretes que permeten prefigurar una entrada d’any amb l’optimisme que va impregnar la trobada, que va ser distesa i positiva, i va contribuir a posar il·lusió en el projecte futur de la Fundació. En aquest punt, el Patronat vol deixar constància del seu agraïment a tots els que han fet possible l’existència de la Fundació Folch i Torres i als que hi han treballat any rere any per mantenir-la activa fins al dia d’avui, especialment, en Ramon Folch i Camarasa, el seu fundador, i als seus fills, la Margarida, en Lluís i en Jordi Folch i Pons.

La població de Calaf va iniciar la celebració del centenari de les representacions dels Pastorets (1925-2025) el passat dissabte 25 d’octubre. El president de la Fundació Folch i Torres va assistir a aquest acte multitudinari en agraïment a la dedicació extraordinària dels calafins a l’obra original de Josep Maria Folch i Torres. Aquest 4 de gener, Elisenda Trias i Folch va voler afegir-se a la commemoració amb la seva assistència a la representació d’aquell dia dels Pastorets de Calaf, que també va comptar amb la presència del Bisbe de Vic, Romà Casanova. Precisament, la Sala Josep Maria Folch i Torres, on es representa l’obra va ser inaugurada per Maria Lluïsa i Roser Folch i Camarasa un 9 de gener de 1982.

A la clausura del Centenari, el 17 de gener de 2026, la Fundació va voler tornar a ser present a Calaf per donar suport a aquesta tradició que, en paraules dels mateixos Pastorets de Calaf, “és molt més que teatre, és memòria, identitat i una manera de viure compartida per tot un poble”. En acabar l’acte, Miquel Truyols, president de la FFT va ser convidat a signar al llibre d’honor del Casal de Calaf, al costat del President del Parlament de Catalunya, Josep Rull, que també va assistir a la darrera funció del Centenari d’aquesta entitat a la que hem d’agrair la promoció de l’obra de Folch i Torres, i de la tradició i de la cultura del nostre país.

El dos de gener de 2019, Ramon Folch i Camarasa moria als 92 anys d’edat. A ell devem l’existència de la Fundació Folch i Torres, de la qual volem mantenir l’esperit i l’impuls que li va atorgar. Enguany encetem els preparatius del seu centenari, que haurà de servir per reivindicar l’escriptor prolífic i multipremiat. També caldrà difondre la seva immensa tasca de traductor li va ésser reconeguda quan la Universitat Autònoma de Barcelona li va atorgar la dignitat de Doctor Honoris Causa l’any 2006. A més, avui més que mai, tots els qui el vam conèixer tenim el deure d’assumir el compromís que va demostrar amb el país i amb la llengua.

Aquest Nadal, la Fundació Folch i Torres porta a la Biblioteca “L’Alzina”, de Palau solità i Plegamans l’exposició itinerant Goita, Els Pastorets! que la Fundació La Roda i la Coordinadora de Pastorets de Catalunya van confeccionar el 2016, en el marc de la commemoració del centenari d’Els Pastorets per divulgar la història i el fenomen social d’aquesta obra teatral de Josep Maria Folch i Torres.

La informació es mostra gràficament en deu cartells, dividits en dues franges horitzontals. A la franja superior, enfocada als adults, es fa un breu resum de l’autor, de l’origen de l’obra i de les seves característiques i personatges, i se la defineix com a planter d’actors i directors escènics; també es resumeixen dates importants en el seu recorregut històric i territorial. A la franja inferior, dedicada a la canalla, es presenta la història dels Pastores com a conte, amb dibuixos i text apropiat als infants.

Els Pastorets han estat, són i seran, un autèntic fenomen social i gresol d’actors i directors escènics. En els nostres pobles, viles i ciutats, entre professionals i sobretot en el món dels aficionats, les generacions d’actors i d’espectadors se succeeixen, i els papers representats per uns són substituïts espontàniament, al pas del temps, pels fills i els nets, i cada dia de representació és una veritable festa familiar.

Josep Maria Folch i Torres, el novelista i l’autor de contes i novel·les per a infants i joves més popular que hi ha hagut mai a Catalunya, va morir el 15 de desembre de 1950.

L’endemà, l’extraordinària popularitat de l’escriptor va convertir el seu enterrament en una de les mostres de dol més grans del segle XX a Barcelona. a petició de la gent es va decidir de fer-li el darrer homenatge al teatre Romea. Una riuada de persones va voler acompanyar el fèretre de Folch i Torres, baixant per la Rambla de Catalunya des del carrer Provença. Pocs dies després, l’enyorat escriptor i periodista Néstor Luján relatava així, a la Revista Destino, aquell esdeveniment multitudinari:

La notícia de la seva mort es va estendre ràpidament per tota la ciutat, i va causar una emoció profunda. Es pot dir que aquest trist esdeveniment va ser la vibració espiritual de Barcelona la setmana passada. Una vibració profunda i emocionada, funeral. I els seus lectors de totes les classes socials que es van il·lusionar amb els seus llibres, els seus contes i les seves obres teatrals a la seva infantesa, a la seva adolescència i, fins i tot, ja a la maduresa, van acudir en una manifestació espontània i silenciosa a rendir-li el seu últim homenatge a través dels carrers de la seva Barcelona.

El seu enterrament fou el colofó ​​d’aquesta existència, viscuda entranyablement entre els sentiments de diverses generacions. Espontàniament es va reunir una multitud inmensa davant de la casa mortuòria. Aquesta multitud el va acompanyar fins a l’església i, acomiadat el dol, es resistien encara a abandonar-lo. Aleshores van sol·licitar de portar-lo fins al teatre Romea, on feia poquíssims dies encara havia saludat des de l’escenari al final d’una representació.

I així va baixar el seguici per la Rambla de Catalunya, i en arribar a la Rambla se’l va emportar a coll pel mig d’aquest palpitant carrer, el més entranyable de la ciutat. Al seu pas li van oferir el delicat homenatge de les flors les floristes, i en arribar al teatre, va ser portat a l’escenari i allà es va resar, amb una senzilla solemnitat, un parenostre per la seva ànima.

Per última vegada sortia a l’escena a saludar els seus, que en aquesta ocasió corresponien a la seva bondat d’home i d’escriptor amb el millor que tenien: una oració profunda, intensa, amb el qual el seu públic, els seus lectors, els seus amics donaven, amb paraules més altes que les que neixen dels llavis, l’últim adéu a Josep Mª Folch i Torres. I quan va baixar el fèretre d’aquell escenari que ell ens va omplir de tanta il·lusió i de tanta vida, vam sentir com nens, un cop més, que ens havíem quedat més sols.

Dimecres 17 de desembre ens va visitar l’Escola Municipal de Persones Adultes Auleda de Palau-solità i Plegamans. Des de la Fundació agraïm i valorem molt positivament la voluntat de l’escola d’incloure el coneixement del llegat dels germans Folch i Torres entre la seva oferta formativa.

En el marc del 75è aniversari de la mort de Josep Maria Folch i Torres, UIC Barcelona i la Fundació Folch i Torres han signat un conveni amb la Fundació Folch i Torres per difondre el llegat literari, educatiu i cultural d’aquesta família, amb la finalitat de promoure’n el coneixement i la vigència entre les noves generacions. El conveni el van signar Miquel Truyols Rocabruna, president de la Fundació. i el Dr. Josep M. Torné Santos, gerent de UIC Barcelona, en un acte presencial al Campus Barcelona de la Universitat.

Des de la Facultat de Ciències de l’Educació de UIC Barcelona, i segons marca el conveni, “la col·laboració es concreta inicialment en el desenvolupament conjunt de materials didàctics basats en els còmics d’en Massagran, les faules i altres textos emblemàtics, per tal de fomentar valors, la competència comunicativa lingüística i la creativitat a l’aula”.

La Dra. Asunción Verdera i la professora Carla Vidal, interessades a fer difusió d’una part del llegat de Josep Maria Folch i Torres, valoren positivament haver descobert la “gran riquesa documental de la Fundació”. A partir d’això, “vam decidir ampliar el conveni a tota la família, amb l’objectiu de donar continuïtat a aquest patrimoni, amb la convicció que l’educació és el canal més adequat per fer-ho”, van assegurar.

L’acord també preveu incorporar materials de la Fundació en assignatures de la Universitat per promoure la transferència de coneixement. A més a més, s’impulsaran activitats de recerca per analitzar l’impacte de l’obra de la família. Totes dues entitats fomentaran el desenvolupament de guies intergeneracionals de lectura compartida entre infants i persones grans, vinculades al Campus de l’Experiència de la Universitat.

La Fundació Bosch i Cardellach, de Sabadell va voler retre homenatge a la figura de Josep M. Folch i Torres el passat dilluns 15 de desembre, tot commemorant el 75è aniversari de la mort de l’escriptor. La sala d’actes de la Fundació Bosch i Cardellach, a l’antiga Escola Industrial, va quedar petita per poder seguir la conferència del professor de Literatura catalana a la UAB, el terrassenc Jaume Aulet, que va incidir en els aspectes més rellevants de la trajectòria literària de Josep Maria Folch i Torres.

La dissertació va esdevenir una ocasió magnífica per retrobar i valorar un dels escriptors més populars de la nostra literatura. El professor Aulet va desgranar les fites literàries de Folch i Torres, des de les obres de contingut social de la primera etapa fins a les novel·les juvenils de la Biblioteca Gentil i la Biblioteca Patufet, amb les pàgines Viscudes, en Massagran o els Pastorets.

Estem contents de rebre els alumnes de l’Escola Collbaix. Dijous 19 van tornar a la Fundació per explicar-los el Castell de Plegamans, i parlar de Josep M. Folch i Torres i dels seus Pastorets que, de manera entusiasta, en van representar uns fragments.

Per a aquesta escola de Sant Joan de Vilatorrada la representació del Pastorets de Folch i Torres és un repte on participa tota la comunitat educativa. L’any passat van celebrar 35 anys de Pastorets ininterromputs i 10 anys fent-los a la Sala La Gallifa. Enhorabona per l’exemple!