Notícies de la Fundació

Gràcies  a un nou i bon amic, en Salvador Vilar, el dilluns 25 de març, una representació de la Fundació es va poder reunir amb l’actual batlle del poble, Il•lustríssim Sr. Jordi Soler i Casals i la regidora d’ensenyament, Joventut, festes i participació ciutadana, Sra. Anna Tena Rodríguez. Després de presentar l’entitat, la Fundació feu diverses propostes de col•laboració per donar a conèixer el món Folch i Torres i l’àmplia producció literària de què disposa. Els representants de l’Ajuntament  es mostraren molt interessats en explorar futurs intercanvis i els presents ens emplaçàrem a concretar una proposta al llarg d’aquest any.

El 2025 farà 80 anys de la construcció de l’emblemàtic edifici El Gavià, a L’Escala. Imaginat, concebut i construït per Joaquim Folch i Torres, El Gavià fou la seva petita joia on estiuejà amb la seva esposa fins al 1963, any de la seva mort. Aquest edifici singular, ara propietat de l’Ajuntament, és una de les mostres de l’estreta relació de Joaquim Folch i Torres amb L’Escala i també i sobretot amb la il•lustra escriptora Víctor Català.

El proppassat 13 de març, en una reunió a l’Ajuntament de L’Escala amb el regidor de patrimoni Martí Guinart i la directora dels museus de L’Escala, Lurdes Boix, la Dra. en història de l’art Merce Vidal i el vicepresident Miquel Truyols presentaren una proposta de col•laboració per tal d’homenatjar la figura de Joaquim Folch i Torres posant l’accent sobre la seva actitud noucentista.

(Fotografies gentilesa de la família Comelles-Folch – anys 1980)

Entre els llibres que conserva la Fundació Folch i Torres hi ha un conjunt de volums que relliguen la col•lecció de revistes de nom “Barcelona Atracción”. I doncs? Què hi fan, aquí, entre tantes novel•les i llibres de poesia, d’art i de teatre? Si els fullegéssim tampoc no ho aclariríem, però gaudiríem d’un seguit històric de Catalunya entre 1908 i 1936 amb fotografies, articles i anuncis d’aquell temps, tot relacionat amb el turisme. I amb sort i paciència potser ens ensopegaríem amb l’única fotografia que tenim dels germans Manuel i Josep Maria Folch i Torres junts, ben mudats i amb barret, de quan treballaven a la “Sociedad de Atracción de Forasteros”; en Manuel Folch en fou el Secretari General des del principi.
Aquesta Societat (SAF) es creà a Barcelona l’1 d’abril de 1908 a partir d’una comissió que existia a l’Ajuntament de Barcelona amb un nom similar, l’objectiu de la qual era la promoció del turisme a Catalunya. L’alcalde, per a apartar-la de les lluites polítiques d’aleshores, li donà una entitat publicoprivada. La seva junta la constituïaregidors de l’antiga comissió i representants d’institucions industrials i comercials que participaven en el seu finançament, així com ho feienl’Ajuntament i la Diputació de Barcelona i altres socis, que podien ser ajuntaments,empreses, botigues i fins i tot particulars.Obrí oficina en plena Rambla, a la Rambla del Centre, 30 (actualment 37), i per a difondre la finalitat i actuacions de la Societat edità la revista mensual Barcelona Atracción.
La revista, a més de nombroses fotografies, incorporava articles de divulgació turística de pobles i monuments, d’excursions pel territori, de rutes per les ciutats, de festes i costums; es traduïen articles estrangers sobre el país, s’informava de la política estrangera sobre el turisme com a exemple a seguir pel govern, i s’insistia sobrela importància de la propaganda i la necessitat de millorar les xarxes d’hotels, de carreteres i ferrocarrils per a facilitar l’accés i visita arreu del territori d’uns visitants cada cop més nombrosos.
En Manuel Folch i Torres, el mateix any 1908, oferí al seu germà Josep Maria d’incorporar-se a l’oficina, germà que dominava el francès, après durant el seu exili de gairebé tres anys a Françaenfugir d’una condemna de catorze anys per dos delictes (?): un parell d’articles publicats a la revista Tralla, en què celebrava la independència de Cuba. En Josep Maria just aquell estiu havia retornat, amnistiat d’un dels dos delictes i indultat de l’altre, i continuava escrivint per a diversos editors i revistes, però li convenia un sou. Aquella feina que li oferien, que suposava contestar i escriurecartes en francès, guies i fulletons de propaganda, atendre als forasters de llengua francesa per a facilitar-los l’estada i proposar-los visites i recorreguts, l’hi anava com anell al dit;mentre pogué (la col•laboració a “En Patufet” cada cop l’absorbia més), la compaginàamb la seva dèria d’escriptor fins el 1919 essent-ne el Cap d’Oficina. En Manuel ocupà el càrrec de Secretari General de la SAF fins poc abans de morir, el desembre de 1928.

Oriol Viñas i Folch

Article aparegut a la revista local L’Informatiu de  març d2024

Ja teniu a disposició la memòria anual amb tot el detall de la vida interna i externa de la Fundació al llarg de l’any 2023. Sota el signa d’en Massagran, amb la reedició dels seus còmics en 3 volums, destaca la renovació de la presidència i vicepresidència pel que fa la informació institucional i la repercussió en els mitjans de la reedició ja esmentada dels còmics d’en Massagran.

Amb una il•lusió renovada aquest any hem celebrat la 15 edició de la Festa dels Pastorets, com una tradició ja arrelada. El grup teatral convidat, teatre segle XX de Sant Fost de Campsentelles, ha representat algunes de les escenes més representatives de la popular versió dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres. Un centenar de persones, entre actors i públic han assistit a l’acte, on el vicepresident, Miquel Truyols Rocabruna, ha entregat un diploma a l’entitat en reconeixement a la seva fidelitat i longevitat en la representació de l’obra. La festa acabà amb un piscolabis popular i el sorteig d’uns quants lots de llibres entre els assistents.

Aquest any la Fundació ha participat per primera vegada  al Dia Mundial de la Lectura en Veu Alta, impulsada, entre d’altres, pe la UOC i Espais Escrits. Convençuts de la importància de l’ús de llengua, la seva oralitat i la necessitat de donar a conèixer la seva literatura, el passat dimecres 7 de febrer, es van organitzar dues audicions de lectures de textos de Ramon Folch i Camarasa, coincidint amb el cinquè aniversari de la seva mort. A la primera audició, al Castell  de Plegamans, hi van participar alumnes de l’escola Marinada i de l’Institut de Can Periquet de Palau-solità i Plegamans, juntament amb representants de l’Ajuntament i d’altres voluntaris. En la segona audició de la tarda, a l’espai Massagran de la Torre Folch, hi participà el Club de Lectura Llegint-te, Farrigo Farrago, el CPNL local i més voluntaris. Al llarg de 4 hores amb més de 60 lectors es va poder gaudir d’una bona mostra de l’obra de Ramon Folch i Camarasa. A més, dos voluntaris i locutors de la ràdio local van gravar altres fragments per ser escoltats a través del web de donants de Veu en breu.
La jornada va tenir molt bona rebuda i el clam general fou que aquesta iniciativa es consolidés per als propers anys. Felicitats i agraïments per a tots plegats!
Més avall trobareu els vincles al programa detallat i també les gravacions realitzades.

> Programa
> L’estiu més bonic (Ràdio Palau)
> El gafarronet (Josep Raventós)
> El dia més bonic (Josep Raventós)
> Cançons infantils (Josep M. Huguet)

Aquest any celebrarem la 15 edició de la Festa dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres i l’entitat convidada és Teatre segle XX de Sant Fost de Campsentelles. Des de 1998 que la Fundació reconeix als nombrosos grups de teatre que escenifiquen aquesta popular obra Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús, per la seva fidelitat al text i la seva continuïtat.

La Fundació s’ha adherit al dia mundial de la lectura en veu alta el proper dia 7 de febrer amb una acte de reconeixement a Ramon Folch i Camarasa en el cinquè aniversari de la seva mort. Les escoles locals i diferents associacions col·laboraran en la lectura de fragments escollits de la seva obra més representativa.

En el cinquè aniversari de la seva mort recuperem aquest petit, i a la vegada sublim pensament de Ramon Folch i Camarasa que ara fa deu anys, transcrivia en el seu ordinador personal i que malgrat la dedicatòria inicial, quedà reservat per a la seu ús íntim. Una mostra pregona de la seva sensibilitat i d’una escriptura tant planera com descriptiva.

Des de Plegamans, avui

Germanes, nebots, amics, coneguts i conciutadants anònims:
Avui, diumenge, l2 de gener del 2014, quan ens hem llevat, tot era boira, una boira densa, impenetrable, que esborrava el nostre entorn, el nostre petit món. Fins i tot el nostre pessebre, que aquest any hem muntat al jardí, a tocar de la finestra de la sala d’estar, com un petit paisatge, semblava adormit
Després d’esmorzar, com cada diumenge, he pujat al Castell, a la seu de la Fundació Folch i Torres, a fer la guàrdia per si venia algun visitant al nostre Arxiu-Museu. La boira ha persistit tot a l’entorn del Castell, tot el  matí, fins i tot quan he tornat a casa i mentre hem dinat.
Tot prenent el cafè i fumant la meva pipa, durava encara, lla boira, potser menys densa, com si comencés a desistir.
Ha estat una hora després, però, quan m’he quedat sol a la sala d’estar, que s’ha operat el miracle; la boira s’ha esvaït del tot, i un sol manyac, d’hivern, ha il·luminat de sobte el paisatge, el nostre petit món reviscolat, com pintant-lo de nou amb els colors més vius de la seva paleta, a través d’un aire transparent com un vidre acabat de polir.
I m’he adonat tot d’una que el nostre pessebre havia cobrat vida. Tot tornava a tenir-hi sentit: les muntanyes de suro o d’escorça, els pastors, els seus ramadets d’ovelles, el vaquer i els seus caps de bestiar, l’angelet de l’Anunciata, la dona que fila, el moliner descarregant els sacs de blat, les cabres i els isards a mitja muntanya, el rierol amb els seus ànecs, fins i tot el mal rabadà del “No serà tant!” de la cançó, o el “girat d’esquena” del poema d’en Segarra, els tres Mags davant la Cova, adorant l’Infant, entre els pastors i les pastores que porten la seva humil ofrena a Josep i Maria, l’àngel del Glòria a Déu a les Altures….i l’Estel! L’ESTEL!
Com abans en la boira, ningú ni res no es movia. I tanmateix, ara, tot vivia, tot tornava a tenir sentit. En tot hi havia la voluntat i el goig de ser present en el gran Adveniment.
I llavors he entès per què la resurrecció del nostre pessebre em commovia tan a fons. Tant, que sense adonar-me’n, havia deixat que se m’apagués la pipa.
Perquè havia entès què m’estava dient, el pessebre.

Article aparegut a la revista local L’Informatiu de  gener de 2024

Aquest any hem assistit a la primera representació per a adults de l’associació Pastorets de Sant Quirze, amb gran expectativa i afluència de públic. Una direcció i posta en escena eficaç i dues noies en els papers de Lluquet i Rovelló, fidels al text, han demostrat l’eficàcia en el públic d’aquesta popular obra. Que per molt anys i que aquesta primera representació sigui l’inici d’una llarga tradició a Sant Quirze!

El proppassat 11 de gener, a la seu del Centre de Lectura de Reus, es va fer el lliurament a la Fundació de la còpia digital de l’obra inèdita de Ramon Folch i Camarasa Jo no he vingut a portar la Pau o No es pot servir dos senyors, en presència dels responsables de les dues entitats i de la premsa local. També s’entregà a la Fundació els dos toms del VI certamen literari de 1959, on Ramon Folch i Camarasa va ser guardonat amb el premi de la Diputació de Tarragona, el més ben dotat, per un seguit d’obres breus.

– Entrevista a la Noemí Mercadé a l’Irradiador (iCat), amb David Guzman: Massagran, aventura eterna en tres volums.

– Cavall Fort, número 1471. En paper: Especial Madorell i sorteig del llibre.

– Crítica a la revista Faristol (Ibby.cat). La podeu llegir aquí

– Cavall Fort, al número 1473/1474 de Nadal. En adjunt la versió en paper i aquí la digital

– Al blog ‘Llibres del replà’ l’han inclòs a la ‘Tria de Nadal’

– Podcast ‘Històries de butxaca’ (Lluís Vilaró a Ràdio Mollet) dedicat a Massagran, on van entrevistar al Jordi, la Noemí i la Montse. i l’IOriol i en Xavier hi intervenen amb un clip de veu: ‘Històries de butxaca Capítol 4: El retorn d’en Massagran’

Per tercer any consecutiu, la Fundació ha participat a la fira de Santa Llúcia de Palau-solità i Plegamans amb una mostra de l’extensa literatura de la nissaga Folch i Torres i donant a conèixer les nombroses activitats que ofereix l’entitat a la seva seu del Castell de Plegamans.

El proppassat 11 de desembre es va signar el primer conveni marc entre la Fundació privada Folch i Torres i la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna – Universitat Ramon Llull. El Dr. Jordi Riera Romaní, degà de la facultat, i el Sr. Josep M. Viñas Folch, president del patronat de la fundació Folch i Torres, s’han alegrat públicament per aquest nova fita, que permetrà incentivar la recerca sobre la història de l’educació especial a través de la figura i obra de Lluís Folch i Torres i del seu fill Lluís Folch i Camarasa.

Article aparegut a la revista local L’informatiu dels mes de novembre.

Es ben senzill no comprar llibres. És ben senzill deixar que es floreixin en llibreries antigues. És ben senzill, fins i tot, llençar-los. Costa ben poc dir que no hi ha temps per llegir, però connectar-se en tot moment al soroll de les xarxes, de la música, de l’entorn baladrer i evitar-se el fet i la necessitat de reflexionar.
I, tanmateix, és tant bonic ser amic dels llibres! Aleshores, cerques i sempre trobes un moment de calma, apartes les distraccions i prioritzes l’amic llibre, i t’hi endinses.
Per sort, sempre hi ha hagut grans escriptors. Gent entestada a comunicar, a explicar, a fer-nos conèixer personatges que raonen, situacions de vegades tràgiques i impensades que, directament o no, ens qüestionen, ens inquieten, ens fan prendre partit, ens fan dibuixar un somriure, ens fan ser més oberts a les diferències i comprendre els matisos.
En Josep Maria Folch i Torres fou un gran escriptor que va tenir una popularitat enorme; ha estat l’autor més llegit en llengua catalana. La Fundació Folch i Torres procura conservar tant la seva obra com la dels seus germans, obra que n’és tanta… A més, a cops, les primeres edicions van ser publicades en un paper de poca qualitat i amb enquadernacions senzilles que fan que, sovint, l’estat dels llibres estigui deteriorat. Per això la FFT agraeix de tot cor les nombroses donacions que ens permeten actualitzar els volums més malmesos pel pas del temps.
A començaments de setembre d’enguany, la FFT rebé una esplèndida i generosa donació del senyor Josep Aguilà i Mas, consistent en una setzena de novel·les de Josep Maria Folch i Torres. En fullejar-les per enregistrar els volums i arxivar-los tinguérem la sorpresa de topar-nos amb una dedicatòria manuscrita per l’autor, signada el 1941, dirigida “al meu jove amic Bartomeu Aguilà”. I n’hem cercat dades.
En Bartomeu Aguilà, pare del donant i palauenc com ell, no només era amant de la lectura sinó també del poble, i força compromès amb les societats esportives i culturals que hi havia al seu temps. Durant molts anys fou delegat esportiu del club de futbol i protagonitzava representacions teatrals a “La Cooperativa” i fins i tot en dirigia, a la vegada que participava com a membre i cantaire de la coral “La Unió”. La seva esposa, Carme Mas, també gran lectora, deia que, com tanta gent, havia après a llegir i escriure en català amb les novel·les de Josep Maria Folch i Torres i “En Patufet”. Aquest matrimoni era conegut com “el Bartomeu i la Carmeta de la Vaqueria”, malnom derivat per habitar en la que havia estat la primera vaqueria del poble, posada el 1912 per l’avi del donant, casa on nasqué en Josep, i envoltat d’aquestes revistes i novel·les que havien compartit els pares s’encomanà la joia de la lectura i les resguardà.
I ara fa ben pocs dies una altra donació ens ha omplert de goig. Es tracta d’una vintena de novel·les de Josep Maria Folch i Torres i un centenar de revistes ”En Patufet”, feta per Anna Maria Puigpelat Trullàs, resident a Cornellà de Llobregat. Poc es pensaria la generosa i curosa donant que una besneta del autor que tant li agradava es casaria amb un seu net!
I és que de grans autors en deriven grans lectors.

Oriol Viñas i Folch

El grup de teatre FARRIGO-FARRAGO de Palau-solità i Plegamans ha retransmès l’obra de teatre de Josep M. Folch i Torres D’aquesta aigua no en beuré a través de l’emissora de Ràdio Palau. Entre els participants a l’adaptació radiofònica hi trobareu les veus d’un net i d’un rebesnet de l’autor.
Aquí trobareu el podcast.

El centre de lectura de Reus ha fet pública la troballa d’una obra inèdita de Ramon Folch i Camarasa, que l’autor presentà en el certamen convocat per aquesta entitat el 1959, sota el títol de Tres Temps. Aquesta obra de teatre escrita el 1956 fou premiada als jocs florals de Cambridge el mateix any sota el títol Jo no he vingut a portar la Pau o No es pot servir dos senyors, i el propi autor reconeixia haver-ne perdut l’original. La Fundació ja està en contacte amb aquesta entitat per tenir-ne una còpia i poder presentar-la.
Aquí trobareu la notícia.

Com cada any, la Fundació ha col·laborat en la trobada anual de descendents dels germans Folch i Torres oferint el seu espai als més de 60 descendents que s’han agrupat per a compartir records o descobrir l’extensa i variada família que els constitueix. Des de la última rebesneta fins a la venerable (103 anys!) però divertidíssima Eulàlia Folch i Camarasa, filla de Lluís Folch i Torres.

Per segon any consecutiu, els alumnes de l’Escola Industrial de Sabadell han vingut a la Fundació a presentar “les Aventures del germans Folch i Torres”. Coordinats per la seva professora de llengua catalana, Montse Gómez Segala, cada un dels cinc grups de les cinc classes han elaborat diferents materials relacionats amb el 5 germans Folch i Torres. Els més de 120 alumnes van poder visitar l’exposició “aprendre jugant” i conèixer de més a prop el món des germans Folch i Torres en el marc incomparable del Castell de Plegamans. Josep M. Viñas Folch, president del patronat, els va adreçar unes paraules de comiat recordant l’exemple d’aquesta nissaga com a model per a les generacions futures.

En l’últim número de la Revista de Girona (núm.341 desembre 2023) podreu llegir una interessant entrevista a Montserrat Manén Folch, neta de Josep M. Folch i Torres, de la mà del nostre amic David Pagès i Cassú, escriptor i professor. Amb el subtítol evocador de Records vius, la Montserrat recorda les figures del seu avi Josep M. Folch i Torres i de l’”oncle Quim”, germà petit d’en Josep M., a qui va tenir la sort de conèixer.
Podeu llegir l’article aquí

A l’ocasió de la Festa Major de Sant Martí I Festa del Vi Nou a Calonge aquest novembre 2023, l’alcalde Jordi Soler va inaugurar dues exposicions fotogràfiques “Els carrers i les places de Calonge I Sant Antoni, segles XIX I XX” i “Els masos i masies de Calonge I Sant Antoni I rodalia”, organitzades pel Club Motor Clàssic Calonge, la fundació Remença XXI I en Salvador Vilar.

En Salvador Vilar va aconseguir fer fotografies de 112 masies I ens va explicar que alguna datava del 1300. Segons l’estudi de la pagesia calongina d’en Pere Caner, “la majoria d’aquestes masies calongines tenen origen de molt temps enllà. Clar que les reformes les han transformades de soca-rel, però hi ha proves documentals, en moltes, de l’Edat Mitjana, I qui sap si, en les albors de la nostra civilització, ja existien. Sembla que el nom del mas pot canviar segons va passant el temps o la gent que hi viu. Molts calongins van descobrir en aquesta ocasió que l’antic “Mas Marell” anomenat més tard el “Mas Segarra”, ara es diu el “Mas Sagran”.

Per acompanyar aquest acte d’homenatge a aquest habitatge que fa part de la història I de la identitat de Catalunya, no hi podia faltar el poema “La Masia” que en Ramon Folch I Camarasa va escriure a 17 anys.

La última producció de la Fundació, dedicada al material didàctic de Lluís Folch i Torres, s’ha presentat a l’espai Massagran de la Torre Folch de Palau-solità i Plegamans. Amb la voluntat de donar a conèixer l’extraordinari llegat de Lluís Folch i Torres i de la seva tasca per a la educació especial, l’exposició presenta una petita part del material elaborat a l’Institut Torremar de Vilassar de Dalt. Sota la coordinació de la Montserrat Comelles Folch, la producció ha comptat amb l’assessorament de l’equip de l’Escola Moragas i del Departament d’Educació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna, representats respectivament per Jordi Lobo i Carmina Folch, besneta de l’homenatjat. L’exposició, que es pot visitar fins al 7 de desembre, serà itinerant i ja ha estat contractada per diverses entitats.
Aquí podeu veure un mini reportatge de la inauguració.

El proppassat 9 de novembre, els alumnes de 2on d’ESO de l’escola Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada han visitat la Fundació per conèixer millor la figura del creador de la versió més popular dels pastorets. Any rere any, després d’estudiar aquesta obra per fer-ne una representació adaptada, els alumnes aprofundeixen en la vida i personalitat del seu autor.

El passat dilluns 23 d’octubre, La Fundació i l’editorial Combel han fet la presentació de la nova edició recopilatòria de Les aventures d’en Massagran, a casa seva. A l’espai Massagran de la Torre Folch de Plegamans, el president Josep M. Viñas Folch va introduir la tertúlia entre els participants a l’acte i que tancà el Sr. Oriol Lozano i Rocabruna, batlle de la Vila. Amb un públic entregat, l’acte tingué una forta repercussió mediàtica amb les entrevistes de TV3 i Ràdio Mollet.

A continuació trobareu els vincles del departament de comunicació de l’editorial Casals:

Repercussió mediàtica

– La resolució del concurs a l’InfoK, de TV3, on el guanyador s’endú un exemplar del primer volum. (minut 12:41)
– La Míriam Cano va parlar extensament d’en Massagran al programa Fet a Mida, de La xarxa.
– Blog Comicat, ressenya molt extensa i positiva.
– Al TN vespre del 23/10, amb intervenció del Jordi Folch, la Noemí Mercadé i la Montse Martín: Es reediten els còmics de Massagran
– Els Matins, de TV3, minut 28:45: Es reediten els còmics d’en Massagran
– L’entrevista d’ahir al Més324! Noemí Mercadé i Oriol Izquierdo ens presenten la reedició de “Les aventures d’en Massagran”

La Fundació participarà aquest any en les Jornades europees sobre patrimoni els 13,14 i 15 d’octubre. En col·laboració amb l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, la Fundació obrirà les seves portes i organitzarà visites guiades de manera gratuïta, amb alguna sorpresa…Més informació properament a la web de l’ajuntament.