Article aparegut a la revista local L’informatiu dels mes de novembre.

Es ben senzill no comprar llibres. És ben senzill deixar que es floreixin en llibreries antigues. És ben senzill, fins i tot, llençar-los. Costa ben poc dir que no hi ha temps per llegir, però connectar-se en tot moment al soroll de les xarxes, de la música, de l’entorn baladrer i evitar-se el fet i la necessitat de reflexionar.
I, tanmateix, és tant bonic ser amic dels llibres! Aleshores, cerques i sempre trobes un moment de calma, apartes les distraccions i prioritzes l’amic llibre, i t’hi endinses.
Per sort, sempre hi ha hagut grans escriptors. Gent entestada a comunicar, a explicar, a fer-nos conèixer personatges que raonen, situacions de vegades tràgiques i impensades que, directament o no, ens qüestionen, ens inquieten, ens fan prendre partit, ens fan dibuixar un somriure, ens fan ser més oberts a les diferències i comprendre els matisos.
En Josep Maria Folch i Torres fou un gran escriptor que va tenir una popularitat enorme; ha estat l’autor més llegit en llengua catalana. La Fundació Folch i Torres procura conservar tant la seva obra com la dels seus germans, obra que n’és tanta… A més, a cops, les primeres edicions van ser publicades en un paper de poca qualitat i amb enquadernacions senzilles que fan que, sovint, l’estat dels llibres estigui deteriorat. Per això la FFT agraeix de tot cor les nombroses donacions que ens permeten actualitzar els volums més malmesos pel pas del temps.
A començaments de setembre d’enguany, la FFT rebé una esplèndida i generosa donació del senyor Josep Aguilà i Mas, consistent en una setzena de novel·les de Josep Maria Folch i Torres. En fullejar-les per enregistrar els volums i arxivar-los tinguérem la sorpresa de topar-nos amb una dedicatòria manuscrita per l’autor, signada el 1941, dirigida “al meu jove amic Bartomeu Aguilà”. I n’hem cercat dades.
En Bartomeu Aguilà, pare del donant i palauenc com ell, no només era amant de la lectura sinó també del poble, i força compromès amb les societats esportives i culturals que hi havia al seu temps. Durant molts anys fou delegat esportiu del club de futbol i protagonitzava representacions teatrals a “La Cooperativa” i fins i tot en dirigia, a la vegada que participava com a membre i cantaire de la coral “La Unió”. La seva esposa, Carme Mas, també gran lectora, deia que, com tanta gent, havia après a llegir i escriure en català amb les novel·les de Josep Maria Folch i Torres i “En Patufet”. Aquest matrimoni era conegut com “el Bartomeu i la Carmeta de la Vaqueria”, malnom derivat per habitar en la que havia estat la primera vaqueria del poble, posada el 1912 per l’avi del donant, casa on nasqué en Josep, i envoltat d’aquestes revistes i novel·les que havien compartit els pares s’encomanà la joia de la lectura i les resguardà.
I ara fa ben pocs dies una altra donació ens ha omplert de goig. Es tracta d’una vintena de novel·les de Josep Maria Folch i Torres i un centenar de revistes ”En Patufet”, feta per Anna Maria Puigpelat Trullàs, resident a Cornellà de Llobregat. Poc es pensaria la generosa i curosa donant que una besneta del autor que tant li agradava es casaria amb un seu net!
I és que de grans autors en deriven grans lectors.

Oriol Viñas i Folch