Primera entrega de l’article aparegut a la revista L’Informatiu
A l’estiu de 1987 aparegué, arran de carretera, una pintada: SALVEM-LO, i pel poble un seguit d’adhesius amb un dibuix del Castell amb aquesta mateixa frase. Fem memòria?
Fa gairebé 40 anys, el juny de 1987 en Ramon Folch i Camarasa va escriure a l’alcalde Joan Payola per parlar del llastimós estat del Castell; anys enrere, amb el senyor Tomàs Castells havien mirat de fer-hi res, i visitaren l’Ajuntament d’aleshores i el President de la Diputació, però no obtingueren res de concret. Mentrestant, el Castell seguia un procés d’enrunament fatal, i fins i tot li havien robat les finestres gòtiques…
En Folch havia comentat l’assumpte amb en Miquel Truyols Rocabruna, jove artista, que li proposà d’engegar una campanya per a conscienciar el poble; en Truyols, engrescat, farà fer samarretes i més d’un miler d’adhesius amb el dibuix del Castell i la frase SALVEM-LO.
Uns dies després, en Folch es reuneix amb l’alcalde, que li explica que el Castell és de la Generalitat, i que pel fa a la campanya, que facin, que li sembla bé.
S’apropa la Festa Major i s’inicien contactes amb gent del poble. En Lluís Ventura proposa redactar una carta pública dirigida a l’alcalde i posar-la a disposició dels vilatans per a signar-la, a favor de la restauració del Castell. La Regidora de Cultura Laura Vallbona els informa que serà il·luminat i que es convocarà un concurs infantil de dibuix amb el tema del Castell.
Durant l’acte d’inauguració de la Festa Major corren veus que al Castell s’ha desplegat una llarga pancarta vermella… hi ha neguits per si es tracta d’algun acte de protesta política… En descobrir-s’hi la llegenda “SALVEM-LO”, l’alcalde hi veu la petja dels organitzadors de la campanya i tothom respira i ho celebra; en Truyols, jugant-se el físic, tot escalant-lo, l’havia penjada, ajudat per en Folch i el seu noi gran, mentre la Núria Soley ho fotografiava amb un ai al cor. Durant totes les festes la pancarta hi roman enlairada i la campanya rep els primers fruits: s’aconsegueixen més de 500 signatures, el concurs de dibuix és tot un èxit de participació i el Castell, de nit, es mostra com una joia… decadent.
El 18 setembre de 1987 l’alcalde convoca els promotors de la campanya. Acorden visitar el conseller Xicoy; la Conselleria de Justícia de la Generalitat és la propietària de la Granja i del seu entorn, inclòs el Castell; per tant, cal reunir-s’hi. Caldrà preparar la reunió a consciència: primerament, advertir-los que el deplorable estat en què es troba pot ocasionar greus accidents, amb la caiguda de pedres i teules; i per facilitar la solució, es confegeixen diverses propostes: només consolidació de les ruïnes, restauració, cessió a l’Ajuntament o propietat compartida. Una setmana després té lloc la reunió amb un èxit total: s’ha aconseguit que la Conselleria cedeixi el Castell amb aportació econòmica que servirà per a la restauració, una restauració que no es farà amb un criteri rigorosament arqueològic i historicista, tal com desaconsellava l’arquitecte Marià Serrano-Codina, car la història del Castell ho impossibilitava, sinó adequada perquè el Castell pugui ser utilitzat per a fins culturals del poble.
El gener de 1988, a la revista “l’Ajuntament, Informa”, s’anuncia l’inici de la restauració de Can Cortés i que properament es farà la del Castell. S’ha aconseguit salvar-lo!
Oriol Viñas i Folch