Segona entrega de l’article aparegut a la revista L’Informatiu
Com dèiem a l’article anterior, a la revista “L’Ajuntament, Informa” del gener de 1988 s’anunciàla properarestauració del Castell, i abans d’un any s’iniciaren les obres.
En paral·lel, en Ramon Folch prosseguia la seva dèria de recopilar l’extensa obra del seu pare i de la documentació relacionada, amb el neguit d’evitar-ne la dispersió entre els nuclis familiars i, fins i tot, potser la seva pèrdua amb el pas de generacions. L’èxit de la crida efectuada al si de la família i entre amistats va fer que a poc a poc, i a cops amb deixes voluminoses, el fons adquirís proporcions notables, que resguardava al seu domicili. I calgué prendre decisions. Se suggerí de cedir-lo a l’Arxiu Nacional o a la Biblioteca de Catalunya, on seria preservat amb les condicions adequades, però requeriria força temps que els seus professionals l’indexessin i el poguessin oferir als estudiosos. Una altra possibilitat era constituir una associació o fundació amb suport econòmic suficient,provinent dels hereus de Josep Maria Folch i Torres, d’amistats i entitats que volguessin participar-hi, per a cercar-li una seu i dotar-la d’infraestructures per a possibilitar-ne la seva funció.
Mentrestant, les obres del Castell avançaven amb empenta i ja s’intuïa un bell edifici reconstruït ple de contingut cultural. Es parlà d’establir-hi un museu rural, el Museu dels Vitralls, el Centre Comarcal d’Estudis… El 10 d’abril de 1989 en Folchenvià una carta a l’alcalde Joan Payola proposant-hi també la seu del Fons Folch i Torres, i confeccionà un document en què explicava la relació dels Folch i Torres amb Plegamans, la importància del fons que aplegava, tot adjuntant-hi un inventari exhaustiu, i exposà el benefici que suposaria per al poble, amb el seguit de visites d’admiradors i estudiososque provocaria.
L’Ajuntament va veure bé la proposta i a primers de 1990 els Folch es decidiren a iniciar els tràmits per a la creació d’una fundació amb la finalitat de donar-li una personalitat jurídica que l’emparés, a la vegada que estenien els objectius a salvaguardar la memòria i obra dels cinc germans Folch i Torres, tots ells distingits en distintes disciplines culturals, la qual cosa potenciaria l’interès de la mateixa fundació en afegir-hi branques com el periodisme, pedagogia, música i art.
En el Ple de l’Ajuntament del 13 de març de 1990, preveient la finalització de les obres, s’acordà per unanimitat autoritzar la Fundació Folch i Torres perquè fes ús de la Sala Noble i les dependències necessàries per a custòdia i arxiu del fons i difusió dels seus objectius.Com aconseqüènciade l’acord, en Folchemprengué una sèrie de conferències arreu del país explicant la voluntat de ser de la Fundació i per a cercar donacions per a fer-la possible, a la vegada que escampava la bona feina feta per l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans en recuperar el Castell. Els mitjans de comunicació se’n feren ressò en nombrosos articles publicats en diaris i revistes.
Les obres anaven enllestint la restauració estructural i arribà l’any 1992, l’any olímpic…
Oriol Viñas i Folch