Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de juny

Es poc conegut  que Josep Maria Folch i Torres es dedicà a la pintura durant una breu temporada. Aquest passat Sant Jordi, la nostra amiga Rosa Lamas Marín (El celler), va venir a demanar-nos la col·laboració per  muntar un aparador  dedicat a les figures de Josep M. Folch i Torres i Ramon Folch i Camarasa. Per això, la Rosa ens va ensenyar amb orgull justificat dos quadres adquirits recentment, atribuïts a Josep Maria Folch i Torres.
És, potser, la oportunitat de descobrir aquesta faceta menys coneguda de Josep M. Folch i Torres.  L’arxiu de la Fundació té a disposició una llibreta manuscrita on Josep M. Folch i Torres  hi anotà la seva producció, amb un detall característic de la seva personalitat. Segons aquest detall, la producció començarà el novembre de 1940 i s’estendrà fins el gener de 1942, amb una nota final que diu “descans per malaltia”.  S’hi comptabilitza un total de 126 teles, cadascuna d’elles amb un títol i generalment una descripció minuciosa, que amb una regularitat admirable correspon a producció de un o dos quadres per setmana! La major part correspon a bodegons (75) i paisatges (41), amb alguna marina o composició amb figures. Entre aquestes teles apareixen fins a quatre paisatges de Plegamans (El Castell, Can Gordi,Palau, etc. ) i, com a curiositat, la donació d’una d’elles (bodegó de vi, xampany, fruites i raïm) per a la tómbola de Plegamans, el 30 d’agost de 1941, és a dir molt probablement per a la festa major. Gran part d’aquesta producció es farà a Plegamans.
Seria il·legítim entrar a valorar la qualitat artística d’aquesta obra, que per altra banda és segurament poc significatiu. El que si té valor és l’explicació d’aquesta sorprenent i intensa producció. En realitat, tota aquesta obra és el testimoni de la repressió dels vencedors de la guerra civil, que prohibiren el català en totes les seves expressions,  condemnant Folch i Torres a l’ostracisme i privant-lo de la seva eina de treball. És en aquestes circumstàncies, que Folch i Torres, amb 4 fills encara a càrrec, es llençarà en aquesta activitat amb més cor que ànima, amb l‘objectiu de mantenir-se econòmicament. Un bon amic, Joan Busquets (ebenista propietari d’una casa de mobles 1840-1982), li comprarà la major part de la seva producció per agençar les seves exposicions. A 100 pts, i més tard 150 pts per unitats, aquesta nova “feina” proporcionarà a Folch i Torres entre 600 i 800 pts mensuals (uns 600 i 800 euros a dia d’avui). Una capacitat de reconversió digne de l’actual modernitat. Per altra banda, també es pot entendre fàcilment que aquesta activitat, en sortir d’una guerra on Catalunya a perdut la seva llibertat i on el seu fill Jordi perdrà la vida amb 17 anys, serà una manera de distreure la ment i ocupar-la amb un art ben inofensiu.
El museu de la Fundació conserva la caixa de pintura que feu servir i tres quadres seus, que amb les dues teles de la Rosa, i alguna altra, són 6 les teles identificades de les 126 que pintà Josep M. Folch i Torres.
Hem d’agrair a la Rosa aquesta iniciativa que ens ha permès redescobrir un període particular en la vida i obra de Josep Maria Folch i Torres.

Jordi Folch i Pons