Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de juliol.

Al llarg d’aquests últims anys, i gràcies al voluntariat dels socis, la fundació ha continuat treballant en l’actualització de l’inventari del seu Arxiu-Museu. Aquests darrers dies s’ha completat el llistat exhaustiu dels exemplars solts de la revista En Patufet (1904-1938) en possessió de la fundació. Un total de 7367 exemplars dels més de 1082 números, que representen 31 col·leccions, amb graus dispars de consolidació (del 60% a menys de l’1%).
En paral·lel, la tasca iniciada pels alumnes dels instituts del poble d’actualització dels objectes del Museu ha finalitzat amb la concreció de més de 180 fitxes descriptives dels diversos objectes que componen el museu. Entre els molts quadres exposats a la sala noble, alguns de real valor artístic atribuïts a Fra. Juncosa (s.XVII), Victorià Codina-Langlin (1886) i a Miquel Carbonell i Selva (1880), destaca un Sant Crist d’autor desconegut, pintat sobre taula de fusta, de petites dimensions i característic de la pintura flamenca del segle XV. Aquest quadre, pertanyent a Josep Maria Folch i Torres, havia estat en el seu despatx, de memòria del seu fill Ramon Folch i Camarasa, el qual en feu donació a la fundació en el moment de la seva creació. La seva història i origen no havien despertat gaire interès sinó la curiositat d’alguns infants aculturats que indefectiblement acaben preguntant “qui és aquell home despullat…”. Fins que, Albert Velasco, historiador de l’Art i ex-director dels museus de Lleida, en ocasió d’una visita de treball sobre la figura de Joaquim Folch i Torres, s’hi interessà. Amb el coneixement i expertesa  que el caracteritzen, Velasco reconegué immediatament el valor d’aquest quadre, i després de demanar permís per a estudiar-lo de més a prop, ens impartí una curta i densa lliçó sobre els pintors flamencs del segle XV: el detallisme, els colors, la figura i sobretot el suport de la pintura fet de taulons de fusta assemblats curosament en delataven l’originalitat. No obstant, Velasco va agafar el compromís de validar aquesta realitat a través d’experts per ell coneguts i en feu una fotografia. Això deixà els presents impressionats i lleument enorgullits de posseir tal peça.
Ai las, quinze dies més tard, rebíem un correu electrònic molt concís de Velasco: es tracta d’una falsificació del segle XX, segurament de l’anomenat falsificador de Valls-Marín. Passada la decepció inicial, hem indagat aquest personatge i a través de l’article de Didier Martens “Un imitateur moderne des Primitifs flamands établi en Espagne: le Faussaire de Valls Marín” hem comprovat la “qualitat” de les seves falsificacions, havent-se venut en una subasta prestigiosa , el 2013, un dels “seus” quadres de pintors flamencs, la seva especialitat,  per més de 7000.- euros. A més, una sèrie de retaules que un tal Valls Marín li comprarà, li acabarà donant el nom del falsari de Vall Marín…Davant d’això hem recuperat bona part de la nostra autoestima, tractant-se d’una falsificació del tot original del desaprensiu falsari!

Jordi Folch i Pons