El passat dia 2 de desembre, al Castell de Plegamans es presentà el llibre “Baules. Cartes generacionals”, de David Pagès i Cassú. Es tracta d’un recull de cartes dirigides a 45 personatges dels Països Catalans (filòlegs, metges, escriptors, músics, dibuixants, pintors, feministes, poetes, actors…) de generacions enrere, escrites per descendents o estudiosos de la seva feina. L’originalitat de llibre rau en què els mateixos redactors també n’escriuen a descendents dels primers o a estudiosos de generacions posteriors i els expliquen, els recorden qui eren.
Amb les cartes, homes i dones que ens han deixat reviuen de nou, i el seu record, la seva memòria i el reconeixement que es mereixen es transmet a noves generacions i no es perd, no es talla. D’aquí el nom del llibre: “Baules”, cadascuna de les anelles que conformen una cadena; només que se’n trenqui una, origen i final es desconnecten.
Tot cercant documents antics, molt antics, relacionats amb la família Folch, m’he trobat molts fets inesperats i curiosos que, en analitzar-los i contrastar-los amb altres, m’han permès anar allargant la genealogia familiar, de baula en baula. I aquí en venen algunes, de baules.
Un tal Bernat Folch Franquès, mestre fuster, el primer Folch nascut a Barcelona, el 1802, i casat amb Maria Brossa, amb qui esdevindrien els avis dels Folch i Torres. Perquè els Folch venien de Sabadell, d’una nissaga de camperols que al llarg dels anys, dels segles, tingueren moments benestants i d’altres de no tant. El mateix pare d’en Bernat, Joan Folch Altayó (o Altalló) va haver d’abandonar sa ciutat, i en demanar per matrimoni una noia barcelonina de nom Teresa Franquès ens el trobem com a teixidor de llana, i ben segur que de poc èxit, de moment, perquè l’església li perdonà les taxes (Amore Dei). I dic de moment perquè s’espavilà de valent, arribà a aixecar una empresa de forja de ferro, tot i que va fer fallida i els deutes el perseguiren gairebé tota la vida, però també va fer de pintor de parets, i es constituí com a cap de colla de diversos obrers en el negoci de la construcció. De dos dels seus fills, en Bernat, mestre fuster, i en Joan, també pintor, hem trobat molts rebuts signats referents a aixecar, bastir i pintar nombroses cases a Barcelona, sobretot, i a cops en combinació amb Francesc Brossa, mestre d’obres, germà de la muller d’en Bernat.
De Jaume Folch, fill de Lluís (Ludovicus) i Antònia, sabem que signà Capítols Matrimonials amb Lluïsa Fonollet el 11.9.1561 !, i tenim un testament seu del 4.8.1574 que redactà encara jove, per si les mosques i pels possibles perills que es trobaria en un agosarat pelegrinatge a Sant Jaume de Compostela!; amb tot, sembla que retornà viu perquè tenim rebuts signats per ell fins l’any 1591.
A partir de Jaume apareixen quatre Joan Baptista Folch en generacions consecutives; l’últim mor el 1704, casat i sense fills i fa hereva universal sa germana Eulàlia. I aquí hem d’inserir una baula especial que permetrà la continuïtat del cognom Folch: Lluís Aluja, de Sant Julià d’Altura, avui dia terme de Sabadell, marit de l’Eulàlia des de 1673. El seu fill Francesc Aluja Folch, en casar-se el 1712, canviarà l’ordre dels cognoms per a donar continuïtat a l’herència i al cognom Folch.
De baula en baula…
Oriol Viñas i Folch