Aviat serà Nadal i a molts llocs de Catalunya començarà la temporada de Pastorets! Ens ha semblat interessant recordar aquí que durant la guerra civil espanyola (1936, 1937 i 1938), Els pastorets, i no només la versió de Josep Maria Folch i Torres, foren prohibits com ho fou tota manifestació religiosa. Ai las, la victòria dels rebels no suposaria pas el retorn d’aquesta obra als teatres de Catalunya. Ara no seria pel seu contingut religiós que l’obra serà de nou prohibida, si no per ser escrita i interpretada en català. Així no serà fins el Nadal de 1946 que la censura donarà de nou permís per representar Els Pastorets en català, com a acte de bona voluntat i reduint-lo a un fenomen folklorico.
Cert és que en molts pobles de Catalunya, les autoritats, és a dir l’Alcalde que era a la vegada el Jefe del Movimiento, farà els ulls grossos i només obligaran a fer els anuncis i cartells en castellà, però l’obra es representarà en català. Malgrat això, a les grans ciutats i a Barcelona en concret. era inimaginable escapar a la censura.
La tardor de 1939, Folch i Torres va rebre la visita de dues actrius catalanes de primer rengle, la Pepeta Fornés i la Maria Morera, grans figures del nostre teatre, acompanyades de l’actor Serrat, que l’anaven a veure per comunicar-li que havien format companyia i llogat un petit teatre barceloní, l’anomenat Partenon, on actuaven amb obres castellanes, sense gaire èxit, per no dir gens, i on havien esperat refer-se amb ELS PASTORETS. L’objectiu de la visita era demanar-li permís per traduir l’obra al castellà i representar-la aquell Nadal. A l’autor, de primer moment, la idea li semblà una barrabassada, però acabà per acceptar-la i decidí encarregar-se de la traducció ell mateix, per tal d’evitar mals pitjors.
De fet, la traducció la va fer a màquina, sembla, una de les seves filles, i ell només va traduir les tirallongues de versos d’algunes escenes. El resultat va ser una traducció en castellano muy de estar por casa, que va funcionar perfectament, justament perquè no era gens castizo, i el públic català, que majoritàriament se sabia gairebé de memòria l’obra després d’anys i panys de veure-la en català, es pot dir que, pràcticament, “sentia” o “seguia” mentalment en català aquella versió castellana gairebé literal!
Això passava, com hem dit, el primer any de la postguerra, i tant els actors com l’autor confiaven que la censura afluixaria aviat i la traducció només seria per a aquell any. Però no va ser així i entre el Nadal de 1939 i de 1945 es faran un total de 120 representacions en castellà,, en diferents teatres de Barcelona i per diferents companyies.
Avui, i de moment, a ningú se li acudiria fer aquesta versió castellana, de la qual la Fundació té l’original, i a més de 40 localitats es fan encara Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres o adaptacions més o menys lliures d’aquesta obra.
Si voleu podeu consultar al web de la coordinadora catalana de Pastorets les properes representacions per aquest Nadal.
Us oferim l’article sobre les representacions dels ”Pastorcillos”, aparegut al número de desembre de la revista l’Informatiu.
