Actualitat de la Fundació

Entre els ressons generats arran de la celebració que del Centenari de Ramon Folch i Camarasa hem de destacar l’article que el periodista Jordi Nopca li dedicà el passat 16 de juny al diari Ara, a la secció Ara Llegim. Per consideració a la seva rellevància el transcrivim íntegrament:

L’escriptor que havia de traduir trenta pàgines al dia per sobreviure
El centenari del naixement de Ramon Folch i Camarasa permetrà recuperar un dels autors i traductors més prolífics de la literatura catalana del segle XX

“Talment un nàufrag feliç, / l’octubre del vint-i-sis, / dia trenta, arriba al món, / a Barcelona, en Ramon. / Sense fer gaire enrenou. És el fill que fa nou”. Així comença l’auca que va dedicar Joan Vilamala a Ramon Folch i Camarasa (1926-2019), un dels autors clau de la represa literària en català que va arrencar a finals dels 50 del segle XX, al costat de Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Josep Maria Espinàs.

Penúltim dels deu fills de Josep M. Folch i Torres (1880-1950), el Ramon va viure “un clima de bonança intel·lectual”, tal com recorda l’assagista i catedràtica Montserrat Bacardí, fins al final de la Guerra Civil, en què el català va passar a ser una llengua perseguida. L’aspiració de Folch i Camarasa va ser, des de molt jove, “intentar recompondre” aquell ambient previ al franquisme “per mitjà de diverses iniciatives”, continua Bacardí, abans d’esmentar els tres eixos de la seva actuació: el teatre, la narrativa i la traducció. “En tots tres camps va procedir amb una desimboltura i una agilitat que recorden la captinença del seu predecessor”, afegeix la filòloga.

El gruix de l’obra de Ramon Folch i Camarasa, integrat per més d’una cinquantena de novel·les, obres de teatre, còmics i llibres de narracions, a banda de més de 150 traduccions, és el que reivindica la comissió del centenari dedicat a l’autor. “En volem reivindicar la figura, l’obra i el compromís amb la llengua i la cultura catalanes”, diu l’editor, poeta i crític literari Oriol Izquierdo, vocal de la Fundació Folch i Torres, que comptarà amb actes d’homenatge com el que es farà durant la Setmana del Llibre en Català (25 de setembre), un simposi a l’Institut d’Estudis Catalans (30 d’octubre), l’exposició itinerant L’ofici de viure la paraula, la reedició de la novel·la L’estiu més bonic (1966) i la publicació de l’epistolari entre l’escriptor i un dels seus editors, Joan Sales.

De la llengua imposada a la llengua estimada
Igual que altres companys de generació, Ramon Folch i Camarasa es va haver d’obrir camí primer en castellà. Durant els anys 50 va treballar com a corrector i traductor per a l’editorial Janés, propietat del seu amic Josep Janés i Olivé (1913-1959). “Mai no va voler responsabilitzar-se signant aquestes traduccions amb el seu nom pel simple fet que havia de reescriure els llibres a una llengua imposada”, comenta Bacardí. En paral·lel, Folch i Camarasa va començar a donar a conèixer la seva obra pròpia. El 1954 va ser l’any del seu debut triple: l’obra de teatre Un vailet entre dos reis, el recull de poesia L’aigua negra i la novel·la Camins de ciutat.

També el 1954 va ser l’any en què Folch i Camarasa es va casar amb Montserrat Pons i Dedeu. Van tenir sis fills. Creixien mentre el pare continuava traduint a un ritme cada vegada més alt. El 1959, quan ja havia guanyat el premi Joanot Martorell amb La maroma (1956), va publicar la primera traducció al català, el Diari d’Anna Frank, a Selecta. “Fins a l’inici de la dècada dels 60, les traduccions al català havien estat perseguides per la censura franquista amb una obcecació ben particular”, recorda Montserrat Bacardí. La relaxació de la dictadura va permetre que es poguessin consolidar editorials com Aymà, Selecta, Edicions 62 i Club Editor. A Ramon Folch i Camarasa li devem les versions catalanes de novel·les tan significatives i que van eixamplar el públic lector com Un món feliç, d’Aldous Huxley (Plaza & Janés, 1963); L’home que mirava passar els trens, de Georges Simenon (Edicions 62, 1964); La dama del llac, de Raymond Chandler (Edicions 62, 1966), i El gran Gatsby, de Francis Scott Fitzgerald (Edicions 62, 1967).

“Durant aquests anys va desplegar una intensa activitat perquè vivia de la traducció –continua Bacardí–. El seu ritme era, segons pròpia confessió, de trenta pàgines diàries, en un intent precoç de transformar la tasca en un ofici. Així, per exemple, el 1965 va publicar vint-i-una traduccions i el 1966, divuit”. A la dècada dels 70, el ritme de traduccions va minvar: entre el 1973 i el 1986, instal·lat a Ginebra, va treballar de traductor professional, de l’anglès i el francès al castellà, a l’Organització Mundial de la Salut.

Joves plens de vida abocats al fracàs
Al setè volum d’Història de la literatura catalana –projecte encara en curs–, Margarida Casacuberta emmarca la producció literària de Ramon Folch i Camarasa sota l’epígraf de novel·la catòlica, que neix “d’una confluència d’interessos religiosos i literaris d’acord amb una concepció del fet literari com a indestriable de la moral” i que, segons la filòloga, inclou noms com els Joan Sales, Xavier Benguerel i Blai Bonet. Més enllà de la fe, els personatges de les novel·les d’aquests autors construeixen “una visió descarnada de la realitat” a través “d’idealistes amb peus de fang, joves plens de vida abocats al fracàs existencial i arrossegats per les runes del món que semblaven destinats a conquerir”.

A més de guanyar premis com el Sant Jordi per La visita (1964) i el Ramon Llull per Sala de miralls (1982), entre l’abundant producció de Folch i Camarasa hi ha El nàufrag feliç (Albertí, 1959) –que Viena va reeditar amb molt bona repercussió el 2022– i els guions dels quinze àlbums de Massagran, il·lustrats per Josep Maria Madorell, publicats entre el 1981 i el 2002 a l’editorial Casals. Van ser un dels èxits més sonats del còmic en català a la dècada dels 80 –va superar els 100.000 exemplars venuts–. Així i tot, Folch i Camarasa, que va continuar publicant fins al 2006 –l’última novel·la va ser Contra el silenci, a L’Albí–, es queixava amb sentit de l’humor de la poca fortuna que tenia sempre que enviava un inèdit a un guardó literari: “Hi ha una conxorxa en contra meva, cada vegada que em presento a un premi hi ha algun escriptor que decideix presentar-hi una obra molt millor i, esclar, guanya ell. Molts escriptors catalans són millors que jo, però això no vol dir que siguin bons”.

En una roda de premsa a l’Ateneu Barcelonès, el dimarts 9 de juny els hereus de Ramon Folch i Camarasa i la Fundació Folch i Torres van presentar el programa commemoratiu del Centenari del seu naixement. La celebració del Centenari arrencarà aquesta la tardor amb un acte institucional a Palau-solità i Plegamans i la inauguració de l’exposició itinerant L’ofici de viure la paraula, on, mitjançant deu plafons sinòptics, s’explica la trajectòria i l’obra de l’autor.

Montserrat i Jordi Folch i Pons, i Oriol Izquierdo van assenyalar que l’efemèride vol reivindicar especialment el compromís cívic de Ramon Folch i Camarasa amb la llengua, la cultura i el seu país, i van remarcar que aquest esdeveniment  esdevé una oportunitat per homenatjar i posar en relleu la trajectòria d’un autor que va explorar tots els gèneres literaris i que, segons Oriol Izquierdo, va construir una obra amb personalitat pròpia però sense renunciar al mestratge i l’herència del seu pare, Josep Maria Folch i Torres, i amb un estil molt ric, caracteritzat per la ironia, l’humor i la modèstia i capaç de projectar-se al futur.

Montserrat Folch va assenyalar que a la pàgina web que s’ha obert (www.ramonfolchicamarasa.cat) amb ocasió del Centenari s’ha creat un llibre de visites digital perquè els lectors del seu pare puguin deixar les seves dedicatòries per al centenari i que s’estan impulsant comptes a diverses xarxes socials per donar a conèixer el seu llegat a les noves generacions.

El divendres 8 de maig, Oriol Izquierdo va impartir la conferència “L’empremta de Josep M. Folch i Torres”; a la Biblioteca Valentí Almirall del Papiol (Baix Llobregat). L’acte va ser organitzat per la secció local d’Òmnium Cultural en el marc de 46a Setmana Cultural del Papiol.

La conferència va girar entorn el fet que Els Pastorets, Les aventures d’en Massagran, la Biblioteca Patufet o Pàgines viscudes, formen part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions i fan de Josep Maria Folch i Torres un dels escriptors més populars i influents de la literatura catalana. Encara avui, aquestes obres i personatges ressonen en diverses generacions de lectors i, setanta-cinc anys després de la seva mort, fan palès que l’empremta de l’escriptor continua viva.

L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcalde del Papiol, el senyor Jordi Bou i Compte, i hi participaren una cinquantena de persones. En acabar la conferència va tenir lloc un animat col·loqui. Alguns dels participants testimoniaren la presència de les obres de Josep M. Folch i Torres en les seves vides, i van explicar la transmissió que fan del llegat folchitorrià als seus fills i nets.

La commemoració del Centenari  de Ramon Folch i Camarasa arrencarà aquesta la tardor amb un acte institucional a Palau-solità i Plegamans. L’acte coincidirà amb la inauguració de l’exposició itinerant L’ofici de viure la paraula, un conjunt de deu plafons que recorren la trajectòria i obra de l’autor, des de la profunda influència intel·lectual del seu pare i els seus germans, fins a la seva vinculació amb Palau-solità i Plegamans i la tasca de la Fundació Folch i Torres, passant la seva etapa de consolidació literària, la seva producció en el teatre, els contes, el còmic i la poesia, la seva etapa a Ginebra com a traductor per a l’OMS (Organització Mundial de la Salut) o el seu compromís cívic.

Tot seguit fem un recull dels projectes i de les activitats dutes a terme i previstes per als propers mesos:

Simposi a la UAB
El 30 d’octubre, el dia del seu centenari, se celebrarà un Simposi Acadèmic a la Universitat Autònoma de Barcelona al voltant de la seva figura i la seva l’obra, amb noms com Montserrat Bacardí, catedràtica de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB i el filòleg i expert en teatre català Francesc Foguet. A l’octubre també està prevista la publicació de l’epistolari entre ell i Joan Sales, el seu editor.

Antologia de poemes inèdits
Una activitat significativa d’aquest any commemoratiu és la publicació d’una antologia de poemes inèdits de Ramon Folch i Camarasa, que descobrirà una faceta seva gairebé desconeguda, però que va ocupar un espai molt central en la seva vocació d’escriptor. També es vol destacar la seva activitat com a traductor amb les reedicions d’alguns dels seus treballs en la matèria, com Un món feliç d’Aldous Huxley, El tifó de Joseph Conrad, Temps difícils de Charles Dickens o El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald.

Propostes en curs
De moment, el seu Manual de la perfecta parella mediocre ha estat reeditat en format d’àudio llibre i ja està disponible. A més de clubs de lectura, adaptacions teatrals, xerrades o recitals poètics., també hi ha programada una conferència d’Oriol Izquierdo en unes Jornades sobre l’humor el 7 i 8 de juliol de 2026 al Casal Pere Quart de Sabadell.

Està previst que la celebració del Centenari s’estengui durant un any. Començarà amb força a la tardor i continuarà fins al setembre de 2027, i inclourà exposicions, edicions i reedicions de la seva obra, entre altres propostes. Una de les que està en fase de preparació és l’adaptació teatral de Manual de la perfecta parella mediocre per part d’Esther Barcelona i Jordi Sales, narradors de l’audiollibre.

El Centenari a les xarxes
Per altra banda, a la pàgina web que s’ha obert (www.ramonfolchicamarasa.cat) amb ocasió del Centenari s’ha creat un llibre de visites digital perquè els lectors de Folch i Camarasa puguin deixar les seves dedicatòries per al centenari i s’estan impulsant comptes a diverses xarxes socials per donar a conèixer el seu llegat a les noves generacions. En aquesta línia de difusió, la Comissió del Centenari de Ramon Folch i Torres ha contractat l’equip format per Esther Barcelona i Jordi Salas per a promocionar la figura de l’autor i els actes del centenari per les xarxes socials, mitjançant vídeos i notícies. La campanya s’inicià l’1 de juny, i ja s’han emès dos vídeos: el primer per a explicar qui era en Ramon Folch i Camarasa; el segon, per a descobrir-lo com a poeta, i es fa la lectura d’un dels onze poemes inclòs a l’únic llibre de poemes publicat: L’Aigua negra.

A partir d’una visita recent d’un grup de membres del Cercle Sabadellès 1856, aquesta entitat de la capital vallesana va proposar a la Fundació Folch i Torres de portar a la seu d’aquest club esportiu l’exposició itinerant commemorativa del centenari d’en Massagran. El passat dia de Sant Jordi hi vam muntar l’exposició, que s’hi mantindrà durant els propers dies.

Com cada any -i ja en fa cinc-, la Fundació Folch i Torres va ser present a la Diada de Sant Jordi, amb una parada a la plaça de l’Estruch i un seguit de contes, novel·les, teatre, biografies… de tot sobre el món dels germans Folch i Torres. Aquest any hem pogut presentar una nova edició de “Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús”, tot mantenint el format i el text de l’anterior, en la darrera revisió completada de l’obra de Josep Maria Folch i Torres, que restava esgotada.

La Fundació Folch i Torres ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Bosch Aymerich (FBA) per rellançar la difusió d’en Massagran, l’heroi de la famosa novel·la de Josep Maria Folch i Torres, en un format audiovisual. La idea va començar a prendre forma durant la presidència de Josep Maria Viñas Folch, que avui ja no es troba entre nosaltres.

La formalització d’aquest conveni facilitarà el finançament que permetrà iniciar el desenvolupament del projecte durant l’any 2026.

Segons l’acord amb la Fundació Bosch i Aymerich, durant l’exercici 2026, la productora audiovisual I+C Futura S.L., portarà a terme el desenvolupament, la producció, la direcció i la gestió dels treballs corresponents a la primera part d’aquest projecte, d’una durada total de 2 anys. Amb aquesta primera dotació, de 15000 euros, la productora I+C Futura SL.

té previst de portar a terme la producció d’un tràiler/ teaser d’una durada aproximada de dos minuts, un format breu pensat per despertar l’interès de potencials compradors o inversors del producte final, que hauria de suposar el rellançament d’en Massagran entre el públic actual amb un format contemporani.

La Fundació Folch i Torres ha participat enguany a la Quarta Diada del Còmic en Català de Mataró, el dissabte 18 d’abril. La nostra presència va respondre a la invitació de l’entitat organitzadora, la delegació de Plataforma per la Llengua a la capital del Maresme.

La mostra va tenir lloc a la Plaça Santa Anna. La Fundació Folch i Torres va estar representada en un estand de venda, que vam dedicar exclusivament a la novel·la de Josep Maria Folch i Torres “Les Aventures extraordinàries d’en Massagran” i als còmics il·lustrats per Madorell amb guió de Ramon Folch i Camarasa.

A requeriment dels organitzadors, la Fundació també va aportar l’exposició itinerant sobre el centenari d’en Massagran i va organitzar un taller de còmic per a nens i nenes centrat en la figura de l’heroi de Josep Maria Folch i Torres, sota el guiatge de Lluís Folch i Dàvila, amb el suport de les seves germanes, Montse i Carmina.

Portes obertes en motiu de la Fira Medieval

La coincidència de dates va fer que simultàniament haguéssim d’obrir les portes de la Fundació el mateix dissabte 18 i diumenge 19 en motiu de la Fira Medieval de Palau-solità i Plegamans. Afortunadament ho vam poder fer tot compatible i, un any més, el món dels germans Folch i Torres va poder continuar encuriosint una diversitat nombrosíssima de visitants del Castell de Plegamans.

El 30 d’octubre de 1926 naixia a Barcelona Ramon Folch i Camarasa, el novè fill de Josep M. Folch i Torres i Maria Camarasa i Serra.

Aquest any, per tant, celebrem el centenari del seu naixement, i amb l’objectiu de coordinar, impulsar i donar visibilitat a les activitats commemoratives que tindran lloc al llarg de l’any 2026 i part del 2027 per recordar i difondre la seva figura i llegat s’ha constituït la Comissió del Centenari de Ramon Folch i Camarasa. Formen part de la Comissió, els hereus de Ramon Folch i Camarasa, la Fundació Folch i Torres i algunes personalitats acadèmiques i polítiques.

Amb ocasió d’aquesta efemèride s’ha publicat una nova web que recull la seva vida i obra (www.ramonfolchicamarasa.cat), i on hi trobareu també un apartat dedicat al centenari que anirem posant al dia segons els projectes i activitats programats.

El centenari vol ser un espai compartit de memòria, reflexió i creació durant el qual es recullin i difonguin propostes que contribueixin a posar en valor l’obra, el pensament i la trajectòria de Ramon Folch i Camarasa.

Durant l’any del Centenari s’han previst actes de presentació, una exposició Itinerant titulada Ramon Folch i Camarasa, el plaer d’escriure, cicles de conferències, la recuperació d’obres antigues de Ramon Folch i Camarasa mitjançant clubs de lectura, lectures dramatitzades i representacions teatrals, així com el projecte de reedició d’algunes de les seves obres.

Altrament, la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona està organitzant un Simposi sobre les aportacions i la figura de Ramon Folch i Camarasa com a traductor i escriptor. El Simposi se celebrarà a finals del mes d’octubre, coincidint amb els cent anys del seu naixement.

Us animem a col·laborar en aquest projecte d’acord amb la vostra capacitat i disponibilitat, però sobretot amb la millor de les voluntats per retre el degut homenatge a la figura de Ramon Folch i Camarasa. Podeu enviar les vostres propostes a l’adreça comissio.centenarirfc@gmail.com i contactarem amb vosaltres tant aviat com sigui possible.

També podeu contribuir a sufragar les despeses que comporta l’organització i celebració del centenari. A la web trobareu indicada la manera de realitzar la vostra contribució.

En el marc del conveni signat el desembre de 2025 entre la Fundació Folch i Torres i la Universitat Internacional de Catalunya per difondre el llegat dels germans Folch i Torres, es va instal·lar a l’auditori del Campus Sant Cugat l’exposició itinerant “Aprendre jugant. El material didàctic de Lluís Folch i Torres”, que mostra i analitza els materials educatius del primer psicopedagog de Catalunya. L’exposició, comissariada per Montserrat Comelles Folch, va sorgir del treball conjunt d’equips especialitzats de la Facultat d’Educació de Blanquerna i de l’Escola Moragas, sota l’impuls de la Fundació Folch i Torres.

L’exposició inclou material per a l’adquisició de la lectura des de les primeres lletres (grafies i sons), fins a paraules i textos. També inclou material per treballar les matemàtiques, com àbacs, regletes i exercicis de manipulació i experimentació sensorial. Un dels elements que més va cridar l’atenció als estudiants de la Facultat van ser unes caixes per a la classificació d’objectes de colors, formes i mides diferents. En conjunt, aquests materials didàctics tenen una clara orientació a l’infant i el seu procés d’aprenentatge, i es van utilitzar especialment amb infants en situació de vulnerabilitat. La Dra. Asunción Verdera reconeixia que la proposta pedagògica de Lluís Folch i Torres “anticipa principis actuals com l’atenció a la diversitat, l’aprenentatge competencial i l’ús de recursos didàctics significatius”.

Des de la Facultat de Ciències de l’educació, la Dra. Verdera i la professora Carla Vidal valoraven positivament la riquesa documental de la Fundació, una part de la qual arribava la UIC Barcelona per donar-la a conèixer a la comunitat educativa i a la ciutadania. L’exposició va restar oberta entre el 24 i el 26 de març.