Actualitat de la Fundació

Dins el projecte Donants de veu que impulsà la UOC, aquest mes de juny ja comptem amb dos nous àudioillibres: “Testa de vell en bronze” i “El fill que no torna”, ambdues obres de Ramon Folch i Camarasa. En aquest cas, la professora d’escriptura Jordina Coromina-Subirats ha estat qui ha posat la seva veu voluntàriament, dins d’un projecte que fa temps que rutlla i al qual podeu accedir-hi des d’aquí.

Hi ha un espai que des dels inicis ha estat totalment lligat a la Fundació Folch i Torres: el castell de Plegamans. Els anys 80 va ser rehabilitat totalment, en molt bona part gràcies a l’esforç d’alguns dels impulsors de l’entitat, com Ramon Folch i Camarasa o Miquel Truyols. Per això, un dels pilars de la celebració dels 30 anys de la Fundació és una exposició que hem inaugurat el 22 de maig i que podeu veure també aquest juny, ubicada als murs del pati d’armes del castell: un lloc simbòlic, on hi ha transcorregut molta història durant segles. També la de les tres dècades de la nostra entitat…

Laura Borràs, la MH presidenta del Parlament, no va voler faltar als actes centrals de celebració dels trenta anys de la Fundació, juntament amb altres personalitats com l’alcalde de Palau-Solità i Plegamans, Oriol Lozano, i el president i el director de la nostra entitat, Oriol Izquierdo i Jordi Folch i Pons, respectivament.

Va ser aquest 22 de maig al castell de Plegamans, la seu de la nostra entitat.
Durant l’acte, Oriol Izquierdo va agrair públicament a tots aquells descendents de la família Folch i Torres “que durant dècades hagin treballat perquè la Fundació sigui el que és”, va dir.

Per la seva banda, Jordi Folch va recordar que la Fundació Folch i Torres no hagués estat una realitat sense l’empenta de persones com Santiago Garcia Rovira (el primer i gran mecenes de l’entitat), així com la de moltes persones (començant pel seu pare, en Ramon Folch i Camarasa)  que, des dels inicis, van fer costat al projecte convertit en realitat el 1992.

Finalment, Laura Borràs va qualificar de “referent” per a la cultura catalana la tasca “singular i de país” que va fer la nissaga Folch i Torres: “és un llegat que perdura i que cal que es projecti al futur” va remarcar.

Dos dels habitants més il.lustres de Palau-Solità i Plegamans tampoc van voler faltar a la celebració dels nostres trenta anys de vida. Són el capgròs d’en Massagran i el gegantó d’en Patufet, que van ballar al so de la gralla i el timbal per cloure l’acte del 22 de maig. Mireu aquí la dansa que ens van dedicar!

Des d’aquí volem agrair de nou a la Colla de Geganters i Grallers de Palau-Solità i Plegamans la seva col.laboració en la nostra diada d’aniversari.
Moltes gràcies, companys!

Aquest mes de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus (que se celebra el dia 18), el museu i l’arxiu de la Fundació Folch i Torres han estrenat un nou i molt ampliat horari: ara obrim cada dia, excepte els dissabtes, de 10h a 13h. Si la visita la vol fer un grup, és necessari que ens truqui o ens escrigui un correu electrònic.

A la fotografia, hi podeu veure els primers visitants que han pogut gaudir del nou horari, aquest mateix mes de maig.

És la Roser Folch i Camarasa, l’única filla que encara és viva dels deu que va tenir en Josep Maria Folch i Torres amb la Maria Camarasa i Serra. Aquest 11 de maig ha fet 98 anys.

Per molts anys, benvolguda Roser!

La celebració dels nostres trenta anys va començar l’11 de maig amb una interessant entrevista a Ràdio Palau, al programa setmanal El meu carrer. Hi van assistir i participar en Jordi Folch, director de la Fundació, i en Miquel Truyols, vocal del Patronat i un dels fundadors.

Si voleu saber què van dir, tant ells com la resta de convidats, escolteu l’entrevista aquí a partir del minut 43.

Ho ha anunciat en Jordi Folch i Pons, director de l’entitat, aquest mes d’abril: en Lluís Folch i Camarasa i el seu llegat, han passat a formar part de la Fundació Folch i Torres.

En Lluís, primer dels nou fills de Lluís Folch i Torres, va ser pedagog com ell i també metge. Des de molt jove, de segur que influenciat pel llegat del pare, va interessar-se i es va especialitzar en transtorns psicològics i educatius dels infants, i en el seu impacte social. També fou cofundador de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil, professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

I a començament d’abril, a la biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt es va fer la presentació de la primera biografia de Lluís Folch i Torres (presentada oficialment a Barcelona el novembre passat). Va ser un acte de justícia per a un home molt important dins la història del poble, van coincidir a destacar l’alcaldessa de la vila, Carola Llauró, i la regidora d’Educació, Carme Terrades.

Un altre acte amb nombrosa assistència de públic es va fer aquest mes d’abril a Salt (Gironès), a l’espai de cultura contemporànea Les Bernardes. Allà, la Montserrat Manén, neta de JM Folch i Torres, va explicar els records que conserva encara de l’avi. I és que ella va compartir, de nena, els darrers anys de vida de l’escriptor, que va conviure amb aquesta família uns mesos abans de morir, el 1950.
La sala es va omplir de gom també per escoltar a en Ramon Manén, músic i germà de la Montserrat, que va cantar el seu “Sant Jordi triomfant”.