Actualitat de la Fundació

Fins al setembre (comproveu dates i horaris), la fundació organitza visites guiades al jardí Folch de la recent inaugurada Torre Folch com a viver cultural, a Palau-solità i Plegamans. La visita és basa en un estudi detallat del jardí, de l’arquitecte Josep Maria Serraviñals i Arumí, que explica i contextualitza el jardí noucentista creat per Josep Maria Folch i Torres, amenitzada de cites i fragments del propi Folch i Torres però també del seu omplir Ramon Folch i Camarasa.
No us perdeu aquesta oportunitat de conèixer una mica millor aquest espai ara fet públic pel gaudí de tothom i copsar-ne tota la riquesa: el portal d’entrada, l’antic pou, el mirador i el que foren la piscina i la sorrera, el Banc dels enamorats, el jardí del Brollador de les granotes, la Fonteta, l’estàtua de , la placeta de la taula de pedra i al porxo de Sant Francesc, etc…No us entren ganes?

El passat 12 de juliol, la fundació rebia confirmació de la publicació al DOGC de l’admissió de la nostra entitat al cens de foment de la llengua catalana de la Generalitat de Catalunya. Més que mai el foment de la nostra llengua és unes de les prioritats que el país més necessita i per la qual la fundació vetlla de manera rigorosa i entusiasta.

Sens dubte, el jardí de la Torre Folch és un espai emblemàtic i ple d’història: des del 1922 -és a dir, tot just fa 100 anys- hi va passar els estius Josep Maria Folch i Torres i la seva nombrosa família, a més d’estar-s’hi gairebé tot el temps que va durar la Guerra Civil.
Doncs bé: a partir d’aquest diumenge 3 de juliol teniu l’oportunitat única de fer-hi una visita guiada, concretament els dijous i diumenges de la primera i tercera setmana de juliol i setembre.

Informeu-vos-en amb detall i apunteu-vos a aquesta activitat, trucant al mòbil de la Fundació (T.640052532) o escrivint a: arxiu@fundaciofolchitorres.org

Una de les novel.les -fins ara- menys conegudes de Ramon Folch i Camarasa, “El nàufrag feliç”, està vivint una segona joventut. Aquest mes de juny se n’ha presentat una reedició a càrrec de Viena editorial, dins de la col.lecció Petits Plaers, i ja porta diverses setmanes entre els llibres més venuts. Des del web de la Fundació també el podeu comprar: només cal que entreu aquí.

A la foto podeu veure’n la presentació, a una sala plena de gom a gom, que es va fer a Ona Llibres de Gràcia a començament de juny.

L’alumnat de l’institut Can Periquet ha conegut aquest curs la tasca educativa que va fer el pedagog Lluís Folch i Torres. Durant aquest curs, diversos alumnes d’ESO han conegut i analitzat alguns dels materials que el segon dels germans Folch i Torres va crear els anys 20 i 30 per posar en pràctica les seves idees de pedagog d’avançada, seguidor de la mundialment coneguda pedagoga Maria Montessori.

Tot plegat s’ha materialitzat en un vídeo del material didàctic que va elaborar Folch i Torres, en unes aplicacions informàtiques de jocs i en la reproducció física d’un joc, creat també pel pedagog català. Aquest mes de juny, els nois i noies l’han presentat a la seu de la Fundació.

Aquest mes us presentem un document històric molt interessant: a una entrevista concedida els anys 50 a La Vanguardia, Joaquim Folch i Torres hi explicava com va adquirir, com a responsable màxim dels museus d’art de Barcelona, l’obra “La vicaria” del pintor reusenc Marià Fortuny. L’obra, actualment d’un valor incalculable, la va poder comprar, abans de la Guerra, per 25.000 pessetes. Els diners, explicava Folch i Torres, els van posar cinc senyors “que estaven prenent cafè al Colón”: mil duros per cap…

I seguim parlant de Joaquim Folch i Torres: aquest mes de juny ha vist la llum un nou llibre de l’investigador i professor de la Universitat de Vic, Santos Mateo. Es tracta d’ “El Noè del patrimoni artístic català”, on Mateos explica la tasca de salvaguarda del patrimoni artític català que va dur a terme Folch i Torres. Santos Mateo ho relata, en gran mesura, a través de cartes personals i altres documents que va poder trobar a l’arxiu de la Fundació Folch i Torres.
El llibre es presentarà aquesta tardor al MNAC però ja el podeu comprar al nostre web, des d’aquí.

Dins el projecte Donants de veu que impulsà la UOC, aquest mes de juny ja comptem amb dos nous àudioillibres: “Testa de vell en bronze” i “El fill que no torna”, ambdues obres de Ramon Folch i Camarasa. En aquest cas, la professora d’escriptura Jordina Coromina-Subirats ha estat qui ha posat la seva veu voluntàriament, dins d’un projecte que fa temps que rutlla i al qual podeu accedir-hi des d’aquí.

Hi ha un espai que des dels inicis ha estat totalment lligat a la Fundació Folch i Torres: el castell de Plegamans. Els anys 80 va ser rehabilitat totalment, en molt bona part gràcies a l’esforç d’alguns dels impulsors de l’entitat, com Ramon Folch i Camarasa o Miquel Truyols. Per això, un dels pilars de la celebració dels 30 anys de la Fundació és una exposició que hem inaugurat el 22 de maig i que podeu veure també aquest juny, ubicada als murs del pati d’armes del castell: un lloc simbòlic, on hi ha transcorregut molta història durant segles. També la de les tres dècades de la nostra entitat…

Laura Borràs, la MH presidenta del Parlament, no va voler faltar als actes centrals de celebració dels trenta anys de la Fundació, juntament amb altres personalitats com l’alcalde de Palau-Solità i Plegamans, Oriol Lozano, i el president i el director de la nostra entitat, Oriol Izquierdo i Jordi Folch i Pons, respectivament.

Va ser aquest 22 de maig al castell de Plegamans, la seu de la nostra entitat.
Durant l’acte, Oriol Izquierdo va agrair públicament a tots aquells descendents de la família Folch i Torres “que durant dècades hagin treballat perquè la Fundació sigui el que és”, va dir.

Per la seva banda, Jordi Folch va recordar que la Fundació Folch i Torres no hagués estat una realitat sense l’empenta de persones com Santiago Garcia Rovira (el primer i gran mecenes de l’entitat), així com la de moltes persones (començant pel seu pare, en Ramon Folch i Camarasa)  que, des dels inicis, van fer costat al projecte convertit en realitat el 1992.

Finalment, Laura Borràs va qualificar de “referent” per a la cultura catalana la tasca “singular i de país” que va fer la nissaga Folch i Torres: “és un llegat que perdura i que cal que es projecti al futur” va remarcar.