Actualitat de la Fundació

Com cada any, hem estat presents a la fira de Santa Llúcia de Palau-solità i Plegamans on l’Ajuntament ens cedeix amablement un espai per donar-nos a conèixer i mostrar un ventall de les obres de la Nissaga Folch i Torres.

Aquest Nadal, hem tornat a estrenar diorama a la Fundació gràcies a la gentilesa de l’associació pessebrista de Palau-solità i Plegamans. Un Naixement ben de casa nostra, gràcies!

Segona entrega de l’article aparegut a la revista L’Informatiu

Com dèiem a l’article anterior, a la revista “L’Ajuntament, Informa” del gener de 1988 s’anunciàla properarestauració del Castell, i abans d’un any s’iniciaren les obres.
En paral·lel, en Ramon Folch prosseguia la seva dèria de recopilar l’extensa obra del seu pare i de la documentació relacionada, amb el neguit d’evitar-ne la dispersió entre els nuclis familiars i, fins i tot, potser la seva pèrdua amb el pas de generacions. L’èxit de la crida efectuada al si de la família i entre amistats va fer que a poc a poc, i a cops amb deixes voluminoses, el fons adquirís proporcions notables, que resguardava al seu domicili. I calgué prendre decisions. Se suggerí de cedir-lo a l’Arxiu Nacional o a la Biblioteca de Catalunya, on seria preservat amb les condicions adequades, però requeriria força temps que els seus professionals l’indexessin i el poguessin oferir als estudiosos. Una altra possibilitat era constituir una associació o fundació amb suport econòmic suficient,provinent dels hereus de Josep Maria Folch i Torres, d’amistats i entitats que volguessin participar-hi, per a cercar-li una seu i dotar-la d’infraestructures per a possibilitar-ne la seva funció.
Mentrestant, les obres del Castell avançaven amb empenta i ja s’intuïa un bell edifici reconstruït ple de contingut cultural. Es parlà d’establir-hi un museu rural, el Museu dels Vitralls, el Centre Comarcal d’Estudis… El 10 d’abril de 1989 en Folchenvià una carta a l’alcalde Joan Payola proposant-hi també la seu del Fons Folch i Torres, i confeccionà un document en què explicava la relació dels Folch i Torres amb Plegamans, la importància del fons que aplegava, tot adjuntant-hi un inventari exhaustiu, i exposà el benefici que suposaria per al poble, amb el seguit de visites d’admiradors i estudiososque provocaria.
L’Ajuntament va veure bé la proposta i a primers de 1990 els Folch es decidiren a iniciar els tràmits per a la creació d’una fundació amb la finalitat de donar-li una personalitat jurídica que l’emparés, a la vegada que estenien els objectius a salvaguardar la memòria i obra dels cinc germans Folch i Torres, tots ells distingits en distintes disciplines culturals, la qual cosa potenciaria l’interès de la mateixa fundació en afegir-hi branques com el periodisme, pedagogia, música i art.
En el Ple de l’Ajuntament del 13 de març de 1990, preveient la finalització de les obres, s’acordà per unanimitat autoritzar la Fundació Folch i Torres perquè fes ús de la Sala Noble i les dependències necessàries per a custòdia i arxiu del fons i difusió dels seus objectius.Com aconseqüènciade l’acord, en Folchemprengué una sèrie de conferències arreu del país explicant la voluntat de ser de la Fundació i per a cercar donacions per a fer-la possible, a la vegada que escampava la bona feina feta per l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans en recuperar el Castell. Els mitjans de comunicació se’n feren ressò en nombrosos articles publicats en diaris i revistes.
Les obres anaven enllestint la restauració estructural i arribà l’any 1992, l’any olímpic…

Oriol Viñas i Folch

El passat 9 de novembre la Fundació acollia la 11a trobada dels descendents dels germans Folch i Torres, amb el record de Eulàlia Folch i Camarasa (1921-2024), filla de Lluís Folch i Torres i Isabel Camarasa Serra, i de Roser Folch i Camarasa (1924-2024), filla de Josep M. Folch i Torres i Maria Camarasa Serra, últims testimonis d’una generació i que ens han deixat el mateix any.
Més de 50 descendents vam poder compartir una estona de germanor amenitzada per en Ramon Manent Folch, que ens obsequià amb dues amables cançons com a tribut a la figura d’ambdues desaparegudes.

La Fundació participarà al tercer aniversari del Poble de llibres de Calonge i Sant Antoni amb l’exposició sobre el centenari d’en Massagran i la presentació del recopilatori en 3 volums, el proper 5 de desembre a la biblioteca Pere Caner de Calonge, a partir de les 18h.

Primera entrega de l’article aparegut a la revista L’Informatiu

A l’estiu de 1987 aparegué, arran de carretera, una pintada: SALVEM-LO, i pel poble un seguit d’adhesius amb un dibuix del Castell amb aquesta mateixa frase. Fem memòria?
Fa gairebé 40 anys, el juny de 1987 en Ramon Folch i Camarasa va escriure a l’alcalde Joan Payola per parlar del llastimós estat del Castell; anys enrere, amb el senyor Tomàs Castells havien mirat de fer-hi res, i visitaren l’Ajuntament d’aleshores i el President de la Diputació, però no obtingueren res de concret. Mentrestant, el Castell seguia un procés d’enrunament fatal, i fins i tot li havien robat les finestres gòtiques…
En Folch havia comentat l’assumpte amb en Miquel Truyols Rocabruna, jove artista, que li proposà d’engegar una campanya per a conscienciar el poble; en Truyols, engrescat, farà fer samarretes i més d’un miler d’adhesius amb el dibuix del Castell i la frase SALVEM-LO.
Uns dies després, en Folch es reuneix amb l’alcalde, que li explica que el Castell és de la Generalitat, i que pel fa a la campanya, que facin, que li sembla bé.
S’apropa la Festa Major i s’inicien contactes amb gent del poble. En Lluís Ventura proposa redactar una carta pública dirigida a l’alcalde i posar-la a disposició dels vilatans per a signar-la, a favor de la restauració del Castell. La Regidora de Cultura Laura Vallbona els informa que serà il·luminat i que es convocarà un concurs infantil de dibuix amb el tema del Castell.
Durant l’acte d’inauguració de la Festa Major corren veus que al Castell s’ha desplegat una llarga pancarta vermella… hi ha neguits per si es tracta d’algun acte de protesta política… En descobrir-s’hi la llegenda “SALVEM-LO”, l’alcalde hi veu la petja dels organitzadors de la campanya i tothom respira i ho celebra; en Truyols, jugant-se el físic, tot escalant-lo, l’havia penjada, ajudat per en Folch i el seu noi gran, mentre la Núria Soley ho fotografiava amb un ai al cor. Durant totes les festes la pancarta hi roman enlairada i la campanya rep els primers fruits: s’aconsegueixen més de 500 signatures, el concurs de dibuix és tot un èxit de participació i el Castell, de nit, es mostra com una joia… decadent.
El 18 setembre de 1987 l’alcalde convoca els promotors de la campanya. Acorden visitar el conseller Xicoy; la Conselleria de Justícia de la Generalitat és la propietària de la Granja i del seu entorn, inclòs el Castell; per tant, cal reunir-s’hi. Caldrà preparar la reunió a consciència: primerament, advertir-los que el deplorable estat en què es troba pot ocasionar greus accidents, amb la caiguda de pedres i teules; i per facilitar la solució, es confegeixen diverses propostes: només consolidació de les ruïnes, restauració, cessió a l’Ajuntament o propietat compartida. Una setmana després té lloc la reunió amb un èxit total: s’ha aconseguit que la Conselleria cedeixi el Castell amb aportació econòmica que servirà per a la restauració, una restauració que no es farà amb un criteri rigorosament arqueològic i historicista, tal com desaconsellava l’arquitecte Marià Serrano-Codina, car la història del Castell ho impossibilitava, sinó adequada perquè el Castell pugui ser utilitzat per a fins culturals del poble.

El gener de 1988, a la revista “l’Ajuntament, Informa”, s’anuncia l’inici de la restauració de Can Cortés i que properament es farà la del Castell. S’ha aconseguit salvar-lo!

Oriol Viñas i Folch

Els alumnes de l’escola Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada, i que anualment representen Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres, han complert la tradició de fer-nos una visita per conèixer millor la història del seu autor. El seu entusiasme encomanadís ens promet una llarga vida de Pastorets a Sant Joan de Vilatorrada!

David Pagès repeteix amb la presentació del seu recull d’articles i entrevistes Fe arrelada. Escriptor, historiador, professor i activista cultural, en David és un fervent admirador de la nissaga Folch i Torres i gran amic de Ramon Folch i Camarasa. En aquesta ocasió l’acompanyava Mn. Joan Torra, que n’ha fet una exquisida presentació, i la seva filla Mireia Pagès ha clos l’acte interpretant dues obres musicals amb gran talent.

L’Ajuntament de Molins de Rei ha organitzar l’exposició Madorell a la memòria, pel centenari del naixement del popular dibuixant Josep Maria Madorell, autor dels còmics que Ramon Folch i Camarasa adaptà del popular heroi creat pel seu pare, en Massagran.

Després d’una primera visita al poble de Calonge el passat mes de febrer, una fornida representació de l’Ajuntament, encapçalada pel seu alcalde Jordi Soler, ha visitat la seu de la Fundació després d’acceptar la nostra invitació. Una oportunitat per donar a conèixer aquest patrimoni més enllà de la nostra vila i d’estrènyer relacions  per a futures col·laboracions