Actualitat de la Fundació

Aquest 21 d’abril ens ha deixat el germà, cosí i amic Josep Maria Viñas Folch, vocal del Patronat i president d’aquesta Fundació entre juny de 2023 i aquest mes de març, quan va haver de renunciar al càrrec per motius de salut.

En el seu caràcter gentil i la capacitat de transmetre pau, sense que mai no hi faltés un somriure, Josep Maria Viñas es feia estimar. Recordem aquest tarannà suau en el tracte personal o el discurs sempre carregat de contingut de les seves intervencions públiques. Valorem aquesta humanitat d’en Pep Viñas, i també la seva discreció. Tal com explicava el seu germà Oriol, en Pep no el trobem gairebé mai a les fotografies dels actes de la Fundació perquè era ell mateix qui les feia, i per això sempre se’l trobarà darrere la càmera.

El Patronat de la Fundació expressa el màxim respecte per la seva figura. La labor fonamental de Josep Maria Viñas Folch, com a patró i com a president de la Fundació Folch i Torres, en garantir els recursos econòmics necessaris, va permetre l’impuls de nombroses activitats i la continuïtat de la institució.

ACS

Ja podeu consultar la memòria anual 2024 aquí.

El dimecres 5 de febrer, la Fundació va organitzar la segona edició del dia mundial de la lectura en veu alta. Commemorant els 75 anys de la mort de Josep M. Folch i Torres, els alumnes de l’institut de Can Periquet i de l’escola Marinada de Palau-solità i Plegamans van llegir respectivament frangments de Les aventures extraordinàries d’en Jep Ganàpia i Joan Endal.

Aquest dissabte 22 de febrer a l’auditori de les cotxeres de Sants i per gentilesa dels nostres amics de la Coral Sant Medir, la Fundació ha estat present a la primera fira a Sants de llibres en català d’editorials independents dels Països catalans,

Aquest 2025 estrenarem els 75 anys de la mort de Josep M. Folch i Torres, a Barcelona, el 15 de desembre de 1950. Per bé que borrosa, encara és molt viva la memòria del popular escriptor, com ho demostren les inacabables representacions dels Pastorets i la recent i exitosa reedició de les aventures d’en Massagran. També aquest 2025 farà 30 anys de la inauguració de l’Arxiu-Museu de la Fundació Folch i Torres al castell de Plegamans, el novembre de 1995. Un projecte nascut de la perseverança de Ramon Folch i Camarasa i que ha aconseguit perdurar fins ara.

L’exposició Cent anys d’en Massagran s’ha estat quinze dies a la biblioteca Pere Caner de Calonge, que amablement va acollir la presentació de la reedició dels còmics d’en massagran, el passat 5 de desembre.

El proppassat 17 de desembre, la Fundació va fer donació d’un copiós lot de llibre a la nova biblioteca l’Alzina de Palau-solità i Plegamans, per completar el seu fons Folch i Torres. La directora, Marga Aragón va destacar l’interès de la biblioteca per fomentar la lectura d’aquestes obres en el marc dels clubs de lectura propis. Aquí, amb el president Josep M. Viñas Folch i la voluntària Montserrat Comelles Folch.

Com cada any, hem estat presents a la fira de Santa Llúcia de Palau-solità i Plegamans on l’Ajuntament ens cedeix amablement un espai per donar-nos a conèixer i mostrar un ventall de les obres de la Nissaga Folch i Torres.

Aquest Nadal, hem tornat a estrenar diorama a la Fundació gràcies a la gentilesa de l’associació pessebrista de Palau-solità i Plegamans. Un Naixement ben de casa nostra, gràcies!

Segona entrega de l’article aparegut a la revista L’Informatiu

Com dèiem a l’article anterior, a la revista “L’Ajuntament, Informa” del gener de 1988 s’anunciàla properarestauració del Castell, i abans d’un any s’iniciaren les obres.
En paral·lel, en Ramon Folch prosseguia la seva dèria de recopilar l’extensa obra del seu pare i de la documentació relacionada, amb el neguit d’evitar-ne la dispersió entre els nuclis familiars i, fins i tot, potser la seva pèrdua amb el pas de generacions. L’èxit de la crida efectuada al si de la família i entre amistats va fer que a poc a poc, i a cops amb deixes voluminoses, el fons adquirís proporcions notables, que resguardava al seu domicili. I calgué prendre decisions. Se suggerí de cedir-lo a l’Arxiu Nacional o a la Biblioteca de Catalunya, on seria preservat amb les condicions adequades, però requeriria força temps que els seus professionals l’indexessin i el poguessin oferir als estudiosos. Una altra possibilitat era constituir una associació o fundació amb suport econòmic suficient,provinent dels hereus de Josep Maria Folch i Torres, d’amistats i entitats que volguessin participar-hi, per a cercar-li una seu i dotar-la d’infraestructures per a possibilitar-ne la seva funció.
Mentrestant, les obres del Castell avançaven amb empenta i ja s’intuïa un bell edifici reconstruït ple de contingut cultural. Es parlà d’establir-hi un museu rural, el Museu dels Vitralls, el Centre Comarcal d’Estudis… El 10 d’abril de 1989 en Folchenvià una carta a l’alcalde Joan Payola proposant-hi també la seu del Fons Folch i Torres, i confeccionà un document en què explicava la relació dels Folch i Torres amb Plegamans, la importància del fons que aplegava, tot adjuntant-hi un inventari exhaustiu, i exposà el benefici que suposaria per al poble, amb el seguit de visites d’admiradors i estudiososque provocaria.
L’Ajuntament va veure bé la proposta i a primers de 1990 els Folch es decidiren a iniciar els tràmits per a la creació d’una fundació amb la finalitat de donar-li una personalitat jurídica que l’emparés, a la vegada que estenien els objectius a salvaguardar la memòria i obra dels cinc germans Folch i Torres, tots ells distingits en distintes disciplines culturals, la qual cosa potenciaria l’interès de la mateixa fundació en afegir-hi branques com el periodisme, pedagogia, música i art.
En el Ple de l’Ajuntament del 13 de març de 1990, preveient la finalització de les obres, s’acordà per unanimitat autoritzar la Fundació Folch i Torres perquè fes ús de la Sala Noble i les dependències necessàries per a custòdia i arxiu del fons i difusió dels seus objectius.Com aconseqüènciade l’acord, en Folchemprengué una sèrie de conferències arreu del país explicant la voluntat de ser de la Fundació i per a cercar donacions per a fer-la possible, a la vegada que escampava la bona feina feta per l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans en recuperar el Castell. Els mitjans de comunicació se’n feren ressò en nombrosos articles publicats en diaris i revistes.
Les obres anaven enllestint la restauració estructural i arribà l’any 1992, l’any olímpic…

Oriol Viñas i Folch