Entre els llibres que conserva la Fundació Folch i Torres hi ha un conjunt de volums que relliguen la col•lecció de revistes de nom “Barcelona Atracción”. I doncs? Què hi fan, aquí, entre tantes novel•les i llibres de poesia, d’art i de teatre? Si els fullegéssim tampoc no ho aclariríem, però gaudiríem d’un seguit històric de Catalunya entre 1908 i 1936 amb fotografies, articles i anuncis d’aquell temps, tot relacionat amb el turisme. I amb sort i paciència potser ens ensopegaríem amb l’única fotografia que tenim dels germans Manuel i Josep Maria Folch i Torres junts, ben mudats i amb barret, de quan treballaven a la “Sociedad de Atracción de Forasteros”; en Manuel Folch en fou el Secretari General des del principi.
Aquesta Societat (SAF) es creà a Barcelona l’1 d’abril de 1908 a partir d’una comissió que existia a l’Ajuntament de Barcelona amb un nom similar, l’objectiu de la qual era la promoció del turisme a Catalunya. L’alcalde, per a apartar-la de les lluites polítiques d’aleshores, li donà una entitat publicoprivada. La seva junta la constituïaregidors de l’antiga comissió i representants d’institucions industrials i comercials que participaven en el seu finançament, així com ho feienl’Ajuntament i la Diputació de Barcelona i altres socis, que podien ser ajuntaments,empreses, botigues i fins i tot particulars.Obrí oficina en plena Rambla, a la Rambla del Centre, 30 (actualment 37), i per a difondre la finalitat i actuacions de la Societat edità la revista mensual Barcelona Atracción.
La revista, a més de nombroses fotografies, incorporava articles de divulgació turística de pobles i monuments, d’excursions pel territori, de rutes per les ciutats, de festes i costums; es traduïen articles estrangers sobre el país, s’informava de la política estrangera sobre el turisme com a exemple a seguir pel govern, i s’insistia sobrela importància de la propaganda i la necessitat de millorar les xarxes d’hotels, de carreteres i ferrocarrils per a facilitar l’accés i visita arreu del territori d’uns visitants cada cop més nombrosos.
En Manuel Folch i Torres, el mateix any 1908, oferí al seu germà Josep Maria d’incorporar-se a l’oficina, germà que dominava el francès, après durant el seu exili de gairebé tres anys a Françaenfugir d’una condemna de catorze anys per dos delictes (?): un parell d’articles publicats a la revista Tralla, en què celebrava la independència de Cuba. En Josep Maria just aquell estiu havia retornat, amnistiat d’un dels dos delictes i indultat de l’altre, i continuava escrivint per a diversos editors i revistes, però li convenia un sou. Aquella feina que li oferien, que suposava contestar i escriurecartes en francès, guies i fulletons de propaganda, atendre als forasters de llengua francesa per a facilitar-los l’estada i proposar-los visites i recorreguts, l’hi anava com anell al dit;mentre pogué (la col•laboració a “En Patufet” cada cop l’absorbia més), la compaginàamb la seva dèria d’escriptor fins el 1919 essent-ne el Cap d’Oficina. En Manuel ocupà el càrrec de Secretari General de la SAF fins poc abans de morir, el desembre de 1928.
Oriol Viñas i Folch
Article aparegut a la revista local L’Informatiu de març d2024
