*Sense compromís i de franc.
Nova Taula rodona organitzada per la càtedra de Víctor Catalpa de la UdG amb la participació de Mercè Vidal i Jansà sobre l’estret vincle de l’autora amb Joaquim Folch i Torres, acompanyada del vicepresident Miquel Truyols i Rocabruan. Fou l’oportunitat per fer una visita al Gavià, edifici nat de la imaginació de Joaquim Folch i Torres.
En el marc de l’acte de celebració del 50è aniversari de la federació d’associacions i entitats dedicades a les persones amb discapacitat intel·lectual Dincat, el proper 3 d’octubre, es retrà un homenatge a Lluís Folch i Torres, amb presència dels seus familiars i una representació de la Fundació Folch i Torres. Lluís Folch i Torres fou precursor a Catalunya en la defensa d’aquestes persones, creant el primer institut especialitzat a Vilassar de Dalt.
Després d’un mes d’agost de calma i xafogor, aquest mes de setembre ha començat sota el signe del retorn d’en Massagran. La nova edició recopilatòria de les aventures del nostre heroi català per l’editorial Casals, amb l’impuls i la col·laboració de la Fundació, ha mobilitzat totes les forces vives. A més de la presentació a la setmana del llibre en català podreu comprovar aquesta activitat en l’apartat dedicat a la repercussió mediàtica, de la mà de la responsable de l’editorial, Gisela Herranz.
Recordeu que els dos toms estan disponibles a la nostra botiga en línia.
Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de setembre.
Aquest passat mes de juny, el patronat ha aprovat el relleu en la presidència de l’entitat, nomenant Josep M. Viñas Folch en substitució de Oriol Izquierdo Llopis. Miquel Truyols Rocabruna assumirà el càrrec de nou vicepresident.
Tot seguit trobareu unes breus paraules de comiat i benvinguda motivades per aquest relleu.
Aquest any en fa deu que Ramon Folch i Camarasa em va demanar que assumís la presidència de la Fundació. Ho vaig fer per sentit de la responsabilitat, també amb la tranquil·litat que el servei que se’m demanava seria com qui diu simbòlic. I va ser així fins que ell va morir, gairebé sis anys després, el gener del 2019.
Quan fa ja molts mesos vaig comunicar-vos que deixaria la presidència ho vaig fer convençut que deu anys són massa temps i que la salut d’una entitat com aquesta també es mesura per la seva capacitat de renovació i de saber trobar continuïtat en el relleu. Agraeixo a en Josep M. Viñas que hagi acceptat el repte, i el felicito de cor perquè ha fet mèrits amb escreix per assumir-lo.
Deixo la presidència però continuaré al vostre costat si puc ser d’ajuda. Ara correspon al nou president i al conjunt del Patronat preguntar-se quin hauria de ser l’horitzó de futur de la Fundació. El llegat dels germans Folch i Torres encara pot ser sentit com a significatiu per a part de la societat catalana. Convé aprofitar-ho per donar-los una presència activa en l’imaginari col·lectiu que els pugui projectar una vegada més cap al futur. No serà fàcil, però cal perseverar-hi perquè em sembla que aquesta és una condició de supervivència de la Fundació.
Oriol Izquierdo Llopís
Els canvis que s’han produït en la presidència i en la vicepresidència de la Fundació Folch i Torres no signifiquen un canvi de trajectòria sinó el desig de consolidació i continuïtat de l’activitat que ha estat desenvolupada durant els darrers deu anys sota la presidència d’Oriol Izquierdo i Llopis.
Un dels factors que considerem essencials és la compenetració de la Fundació amb la vila de Palau-solità i Plegamans, amb la seva gent i amb les seves nombroses entitats culturals. En aquest aspecte no podem deixar de mostrar el nostre reconeixement de la col·laboració que mantenim amb el consistori de la vila i amb els mitjans de comunicació, com ara aquest L’Informatiu de Palau-solità i Plegamans que ens acull entre les seves pàgines, i també Ràdio Palau que escampa la nostra veu per tota la contrada.
Un altre factor essencial és la massa social de la Fundació, que és l’únic pilar que sustenta la seva continuïtat. Per això creiem necessari augmentar-ne el gruix, incentivant la decisió de fer-se’n soci amb els avantatges corresponents, com ara l’emissió de la targeta acreditativa, descomptes a la llibreria-botiga, accés a la informació dels diversos actes i, especialment, amb el sentiment de fer-se propi i participar del llegat de la gran obra cultural que van realitzar els cinc membres de la irrepetible nissaga Folch i Torres –Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim– i els seus descendents Lluís i Ramon Folch i Camarasa.
Us encoratjo a visitar el Castell de Plegamans i la Fundació Folch i Torres, on sereu acollits pel nostre director Jordi Folch i Pons o pel nostre vicepresident el reconegut artista plegamaní Miquel Truyols i Rocabruna, que us faran partícips de la immensa obra cultural que preserva la Fundació. Es pot visitar cada dia inclosos festius de 10 a 13h, excepte dissabtes (vegeu-ne detalls a la nostra web).
Josep Maria Viñas i Folch
President
El primer diumenge de Juliol, una important representació de la Coral Sant Medir, amb prop de 80 cantaires, van visitar la fundació i al Castell de Plegamans, en el marc de la sortida de final de curs. És en un ambient distès que els participants van gaudir de l’exposició sobre el cançoner popular, instal·lada a la fundació des de mitjans de juny, en una col·laboració conjunta de les dues entitats.
De la mà del seu director, Ramon Beltran, els cantaires de la Coral de Sant Medir van oferir un concert a l’església de Sant Genís de Plegamans, com a cloenda de la jornada de final de curs. Amb un repertori variat i original, l’actuació va ser particularment apreciada i aplaudida pel públic assistent, que s’encomanà de l’esperit joiós i comunicatiu dels participants. L’acte s’acabà amb un sentit cant dels Segadors, compartit entre els tots els assistents.
La fundació s’ha adherit com a entitat col·laboradora pel voluntariat per a la llengua, a través de l’antena local del CPNL de Sabadell. A més d’oferir informació, la fundació participarà en activitats obertes pels voluntaris i per a les parelles lingüístiques, en col·laboració amb l’antena local.
Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de juliol.
Al llarg d’aquests últims anys, i gràcies al voluntariat dels socis, la fundació ha continuat treballant en l’actualització de l’inventari del seu Arxiu-Museu. Aquests darrers dies s’ha completat el llistat exhaustiu dels exemplars solts de la revista En Patufet (1904-1938) en possessió de la fundació. Un total de 7367 exemplars dels més de 1082 números, que representen 31 col·leccions, amb graus dispars de consolidació (del 60% a menys de l’1%).
En paral·lel, la tasca iniciada pels alumnes dels instituts del poble d’actualització dels objectes del Museu ha finalitzat amb la concreció de més de 180 fitxes descriptives dels diversos objectes que componen el museu. Entre els molts quadres exposats a la sala noble, alguns de real valor artístic atribuïts a Fra. Juncosa (s.XVII), Victorià Codina-Langlin (1886) i a Miquel Carbonell i Selva (1880), destaca un Sant Crist d’autor desconegut, pintat sobre taula de fusta, de petites dimensions i característic de la pintura flamenca del segle XV. Aquest quadre, pertanyent a Josep Maria Folch i Torres, havia estat en el seu despatx, de memòria del seu fill Ramon Folch i Camarasa, el qual en feu donació a la fundació en el moment de la seva creació. La seva història i origen no havien despertat gaire interès sinó la curiositat d’alguns infants aculturats que indefectiblement acaben preguntant “qui és aquell home despullat…”. Fins que, Albert Velasco, historiador de l’Art i ex-director dels museus de Lleida, en ocasió d’una visita de treball sobre la figura de Joaquim Folch i Torres, s’hi interessà. Amb el coneixement i expertesa que el caracteritzen, Velasco reconegué immediatament el valor d’aquest quadre, i després de demanar permís per a estudiar-lo de més a prop, ens impartí una curta i densa lliçó sobre els pintors flamencs del segle XV: el detallisme, els colors, la figura i sobretot el suport de la pintura fet de taulons de fusta assemblats curosament en delataven l’originalitat. No obstant, Velasco va agafar el compromís de validar aquesta realitat a través d’experts per ell coneguts i en feu una fotografia. Això deixà els presents impressionats i lleument enorgullits de posseir tal peça.
Ai las, quinze dies més tard, rebíem un correu electrònic molt concís de Velasco: es tracta d’una falsificació del segle XX, segurament de l’anomenat falsificador de Valls-Marín. Passada la decepció inicial, hem indagat aquest personatge i a través de l’article de Didier Martens “Un imitateur moderne des Primitifs flamands établi en Espagne: le Faussaire de Valls Marín” hem comprovat la “qualitat” de les seves falsificacions, havent-se venut en una subasta prestigiosa , el 2013, un dels “seus” quadres de pintors flamencs, la seva especialitat, per més de 7000.- euros. A més, una sèrie de retaules que un tal Valls Marín li comprarà, li acabarà donant el nom del falsari de Vall Marín…Davant d’això hem recuperat bona part de la nostra autoestima, tractant-se d’una falsificació del tot original del desaprensiu falsari!
Jordi Folch i Pons
La Carme Tierz, periodista cultural, ha començat la difícil tasca de transcripció del llibre dels records que Josep M. Folch i Torres va deixar, com un intent de memòries. Gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya, en aquesta primera fase, la Carme començarà a ordenar i transcriure aquest llegat, fins ara inexplorat, del popular escriptor, amb tot l’ofici i la dedicació que se l’hi coneix.
El proppassat dia 29 de juny, juntament amb el club de lectura del Taller de les Arts de Palau-solità i Plegamans, va tenir lloc la primera trobada del cicle de lectura dedicat a Ramon Folch i Camarasa. Gràcies a l’èxit de la reedició d’ El nàufrag feliç, aquesta novel·la curta ha estat el punt de partida d’aquest nou cicle que esperem repetir l’any vinent amb un nou títol. Més de 20 persones es van aplegar a la sala noble per compartir aquesta experiència.