Actualitat de la Fundació

La nova edició del mercat medieval de Palau-solità i Plegamans torna amb un èxit de convocatòria renovat després d’aquests últims anys de pandèmia. Amb prop de 800 visites al castell de Plegamans, la sala noble i el nostre museu continua essent motiu d’admiració i descobriment per part del visitants. Malgrat la brevetat de la presentació dels nostres voluntaris, marcada pel ritme de les visites (cada 30 minuts), el públic està majoritàriament agraït per la informació que se’ls dispensa, contribuint així a l’objectiu de difondre l’obra i la personalitat de la nissaga Folch i Torres.2

Per segon any consecutiu, la Fundació ha estat present a la fira de Sant Jordi de Palau-solità i Plegamans, a la plaça de Ca L’Estruch, en un ambient festiu i popular i de forta participació. A més, en aquesta edició, la Fundació ha estat doblement present amb l’espai de l’Ajuntament dedicat a la signatura d’autors locals, on Josep M. Serraviñals ha pogut signar el seu últim llibre editat per la Fundació: La casa Folch.
Juntament amb La casa Folch, la nova edició de El nàufrag feliç de Ramon Folch i Camarasa han estat al cap damunt de la nostra llista de més venuts.

El passat divendres 14 d’abril, a la sala noble del castell de Plegamans, es va fer la presentació del llibre de Josep M. Serraviñals i Arumí La Casa Folch, editat per la Fundació Folch i Torres en el marc del centenari de la casa construïda per Josep M. Folch i Torres a Plegamans.
Gemma Perich Vidal, historiadora i membre del Centre d’estudis de Castellar del Vallès (Arxiu històric), en feu la presentació posant l’accent sobre la necessitat de preservar i conservar el patrimoni municipal. Seguidament, en Josep M. Serraviñals justificà les particularitats de la Casa Folch des del punt de vist històric i cultural que l’han fet merèixer estar catalogada com a bé d’interès local.

El patronat de la fundació compte a partir d’ara amb la Carme Zaragoza Argelich, llicenciada en ciències de l’educació i neta de Ignacio Zaragoza Salvadó, que fou gran amic de Joaquim Folch i Torres i al qual Juan Javier Zaragoza, pare de la Carme, conegué personalment. La família Zaragoza té una llarga tradició en la indústria de la pell, i ha aconseguit una col·lecció importantíssima de l’art de la pell, gràcies, entre d’altres, a l’assessorament d’en Joaquim. Benvinguda Carme!

Gràcies al conveni entre l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i el departament de Teories de l’Educació i Pedagogia Social la UAB, la Fundació col·labora en dues tesines dels alumnes d’aquest departament sota la responsabilitat de la Doctora i investigadora Paloma Valdivia Vizarreta. Es tracta de veure la possible aplicació de la realitat 3D en la difusió del material exposat al nostre museu i l’apropament d’aquesta tecnologia al coneixement del patrimoni. Esperem que ben aviat podrem gaudir dels primers resultats d’aquesta experiència.

Farrigo-Farrago, grup de teatre de Palau-solità i Plegamans, ha estrenat programació aquesta temporada a la ràdio municipal amb retalls de teatre. Després d’una primera adaptació d’una pàgina viscuda de Josep Maria Folch i Torres, aquest mes de març han adaptat l’obra teatral Pis per llogar, de Ramon Folch i Camarasa, estrenada per ells mateixos al teatre de la Vila, l’any 1995, en presència de l’autor. Podeu gaudir d’aquesta adaptació a “ràdio a la carta”, de Ràdio Palau, en els programes de 28 de febrer, 7 i 14 de març, al següent enllaç: https://www.radiopalau.cat/pl3/programacio/programes/id34/regalls-de-teatre.htm

En Patufet
Segona Època (1968-1973)

Quasi 30 anys, dia per dia, després de l’últim número d’En Patufet, reapareixia la popular capçalera de la revista infantil i juvenil, concretament el 8 de desembre de1968. Amb una portada del dibuixant Ferrandiz, els hereus de l’editorial Baguñà havien aconseguit convèncer l’aleshores ministre de propaganda Manuel Fraga Iribarned’autoritzar-ne la publicació, això si, escapçant-ne l’article nominal “En”.

L’enorme èxit popular de la revista original, malgrat el temps i les circumstàncies, feia pensar que els antics lectors acabarien per convèncer als nous, trenta anys després. Sota la direcció de Joan Sariol i Badia i amb alguns dels últims col·laboradors de la primera època (Antoni BatlloriJofré, Bécquer, Xirinius (Joan Juez), Josep Miracle, Font i Solsona, Coma i Soley, Blasi i Rabassa, Lola Anglada, Joaquim Muntañola, Garcia Estragués), el primer número es vengué més de 125.000 exemplars, més del doble del millor tiratge de la revista original. Més tard també hi col·laboraran nous autors i dibuixants que representaran el millor del moment amb noms com Perich, Joan Palet, Joma, Ivà, Pere Olivé, Aurora Díaz Plaja, Jordi Valent (Armand Blanc), Noel Clarasó,o Toni Batllori, que ens ha deixat recentment.

Una de les participacions més notòries serà la de Ramon Folch i Camarasa, que seguirà les passes del seu pare, Josep M. Folch i Torres,encarregant-se de les noves Històries Possibles, que havien de reemplaçar les insubstituïbles Pàgines Viscudes.En el procés de modernització o d’adaptació de la revista als “nous temps”, Folch i Camarasa escriurà un total de 117 contes, que mantindran el caràcter moralitzador del seu pare adaptant-lo a les circumstàncies de l’època.

Així com el contingut, també el grafisme i els dibuixos s’actualitzaran i la revista anirà incorporant cada cop més historietes del tipus còmic i reduint els espais de lectura i divertiment. Malgrat aquests esforços,l’èxit inicial, el nom i la vàluaindividual dels seus col·laboradors, el públic va anar desertant de la revista fins a fer-la inviable. Inicialment quinzenal, s’intentarà canviar la dinàmica tornant a una periodicitat setmanal, com la revista original, però la situació es farà cada cop més insostenible i el 1973 acabarà l’aventura.
En l’editorial de l’últim número de29 de juny de 1973, es diu que la publicació es pren un temps de reflexió i que no és un adeu-siau sinó un a reveure… potser seria un bon aniversari (aquest any farà 50 anys)  per veure aparèixer una tercera època d’En Patufet?

…de 1880, al carrer de Santa Anna de Barcelona, Maria Torres i Llinàs donava a llum el seu tercer fill amb el nom de Josep Maria. Tal i com consta en el registre civil de naixements del 2 de març de 1880, en Josep Maria Lluís Oriol, va néixer dos dies abans de la inscripció, a les 9 del matí del 29 de febrer de 1880, any bissextil, com per marcar d’alguna manera la seva futura trajectòria.

La Dolors Perich, de Sabadell, ha fet donació a la Fundació de nombrosos exemplars de la revista En Patufet i de diferents volums de les col·leccions Biblioteca Gentil i Biblioteca Patufet. Després d’entregar-li el preceptiu certificat de donació, ella i les seves amigues han gaudit d’una visita guiada del Museu.

Ja podeu consultar la memòria de l’any 2022 al nostre web. Hi trobareu de manera resumida però exhaustiva tota la activitat de la Fundació al llarg del 2022, amb la commemoració dels 30 anys de la seva creació, entre moltes altres coses.