*Sense compromís i de franc.
El patronat de la fundació compte a partir d’ara amb la Carme Zaragoza Argelich, llicenciada en ciències de l’educació i neta de Ignacio Zaragoza Salvadó, que fou gran amic de Joaquim Folch i Torres i al qual Juan Javier Zaragoza, pare de la Carme, conegué personalment. La família Zaragoza té una llarga tradició en la indústria de la pell, i ha aconseguit una col·lecció importantíssima de l’art de la pell, gràcies, entre d’altres, a l’assessorament d’en Joaquim. Benvinguda Carme!
Gràcies al conveni entre l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans i el departament de Teories de l’Educació i Pedagogia Social la UAB, la Fundació col·labora en dues tesines dels alumnes d’aquest departament sota la responsabilitat de la Doctora i investigadora Paloma Valdivia Vizarreta. Es tracta de veure la possible aplicació de la realitat 3D en la difusió del material exposat al nostre museu i l’apropament d’aquesta tecnologia al coneixement del patrimoni. Esperem que ben aviat podrem gaudir dels primers resultats d’aquesta experiència.
Farrigo-Farrago, grup de teatre de Palau-solità i Plegamans, ha estrenat programació aquesta temporada a la ràdio municipal amb retalls de teatre. Després d’una primera adaptació d’una pàgina viscuda de Josep Maria Folch i Torres, aquest mes de març han adaptat l’obra teatral Pis per llogar, de Ramon Folch i Camarasa, estrenada per ells mateixos al teatre de la Vila, l’any 1995, en presència de l’autor. Podeu gaudir d’aquesta adaptació a “ràdio a la carta”, de Ràdio Palau, en els programes de 28 de febrer, 7 i 14 de març, al següent enllaç: https://www.radiopalau.cat/pl3/programacio/programes/id34/regalls-de-teatre.htm
En Patufet
Segona Època (1968-1973)
Quasi 30 anys, dia per dia, després de l’últim número d’En Patufet, reapareixia la popular capçalera de la revista infantil i juvenil, concretament el 8 de desembre de1968. Amb una portada del dibuixant Ferrandiz, els hereus de l’editorial Baguñà havien aconseguit convèncer l’aleshores ministre de propaganda Manuel Fraga Iribarned’autoritzar-ne la publicació, això si, escapçant-ne l’article nominal “En”.
L’enorme èxit popular de la revista original, malgrat el temps i les circumstàncies, feia pensar que els antics lectors acabarien per convèncer als nous, trenta anys després. Sota la direcció de Joan Sariol i Badia i amb alguns dels últims col·laboradors de la primera època (Antoni BatlloriJofré, Bécquer, Xirinius (Joan Juez), Josep Miracle, Font i Solsona, Coma i Soley, Blasi i Rabassa, Lola Anglada, Joaquim Muntañola, Garcia Estragués), el primer número es vengué més de 125.000 exemplars, més del doble del millor tiratge de la revista original. Més tard també hi col·laboraran nous autors i dibuixants que representaran el millor del moment amb noms com Perich, Joan Palet, Joma, Ivà, Pere Olivé, Aurora Díaz Plaja, Jordi Valent (Armand Blanc), Noel Clarasó,o Toni Batllori, que ens ha deixat recentment.
Una de les participacions més notòries serà la de Ramon Folch i Camarasa, que seguirà les passes del seu pare, Josep M. Folch i Torres,encarregant-se de les noves Històries Possibles, que havien de reemplaçar les insubstituïbles Pàgines Viscudes.En el procés de modernització o d’adaptació de la revista als “nous temps”, Folch i Camarasa escriurà un total de 117 contes, que mantindran el caràcter moralitzador del seu pare adaptant-lo a les circumstàncies de l’època.
Així com el contingut, també el grafisme i els dibuixos s’actualitzaran i la revista anirà incorporant cada cop més historietes del tipus còmic i reduint els espais de lectura i divertiment. Malgrat aquests esforços,l’èxit inicial, el nom i la vàluaindividual dels seus col·laboradors, el públic va anar desertant de la revista fins a fer-la inviable. Inicialment quinzenal, s’intentarà canviar la dinàmica tornant a una periodicitat setmanal, com la revista original, però la situació es farà cada cop més insostenible i el 1973 acabarà l’aventura.
En l’editorial de l’últim número de29 de juny de 1973, es diu que la publicació es pren un temps de reflexió i que no és un adeu-siau sinó un a reveure… potser seria un bon aniversari (aquest any farà 50 anys) per veure aparèixer una tercera època d’En Patufet?
…de 1880, al carrer de Santa Anna de Barcelona, Maria Torres i Llinàs donava a llum el seu tercer fill amb el nom de Josep Maria. Tal i com consta en el registre civil de naixements del 2 de març de 1880, en Josep Maria Lluís Oriol, va néixer dos dies abans de la inscripció, a les 9 del matí del 29 de febrer de 1880, any bissextil, com per marcar d’alguna manera la seva futura trajectòria.
La Dolors Perich, de Sabadell, ha fet donació a la Fundació de nombrosos exemplars de la revista En Patufet i de diferents volums de les col·leccions Biblioteca Gentil i Biblioteca Patufet. Després d’entregar-li el preceptiu certificat de donació, ella i les seves amigues han gaudit d’una visita guiada del Museu.
Ja podeu consultar la memòria de l’any 2022 al nostre web. Hi trobareu de manera resumida però exhaustiva tota la activitat de la Fundació al llarg del 2022, amb la commemoració dels 30 anys de la seva creació, entre moltes altres coses.
Els instituts de Can Periquet i de Ramon Casas de Palau-solità i Plegamans han iniciat els serveis comunitaris amb la Fundació. Aquest any se centren en dues activitats: la digitalització del fons de l’Arxiu i l’inventari del Museu. Un total de cinc alumnes s’han apuntat per ajudar a la Fundació. L’Enoc i la Paula ho fan en les tasques de digitalització de la correspondència de Joaquim Folch i Torres, seguint els protocols que es requereixen en aquests casos. La Paula, la Martina i la Jana han triat ocupar-se de l’inventari del Museu, fent fotografies de tots i cadascun dels objectes que s’hi exposen, un material que serà bàsic per preparar en un futur una visita virtual al Museu.
El passat dia 2 de desembre, al Castell de Plegamans es presentà el llibre “Baules. Cartes generacionals”, de David Pagès i Cassú. Es tracta d’un recull de cartes dirigides a 45 personatges dels Països Catalans (filòlegs, metges, escriptors, músics, dibuixants, pintors, feministes, poetes, actors…) de generacions enrere, escrites per descendents o estudiosos de la seva feina. L’originalitat de llibre rau en què els mateixos redactors també n’escriuen a descendents dels primers o a estudiosos de generacions posteriors i els expliquen, els recorden qui eren.
Amb les cartes, homes i dones que ens han deixat reviuen de nou, i el seu record, la seva memòria i el reconeixement que es mereixen es transmet a noves generacions i no es perd, no es talla. D’aquí el nom del llibre: “Baules”, cadascuna de les anelles que conformen una cadena; només que se’n trenqui una, origen i final es desconnecten.
Tot cercant documents antics, molt antics, relacionats amb la família Folch, m’he trobat molts fets inesperats i curiosos que, en analitzar-los i contrastar-los amb altres, m’han permès anar allargant la genealogia familiar, de baula en baula. I aquí en venen algunes, de baules.
Un tal Bernat Folch Franquès, mestre fuster, el primer Folch nascut a Barcelona, el 1802, i casat amb Maria Brossa, amb qui esdevindrien els avis dels Folch i Torres. Perquè els Folch venien de Sabadell, d’una nissaga de camperols que al llarg dels anys, dels segles, tingueren moments benestants i d’altres de no tant. El mateix pare d’en Bernat, Joan Folch Altayó (o Altalló) va haver d’abandonar sa ciutat, i en demanar per matrimoni una noia barcelonina de nom Teresa Franquès ens el trobem com a teixidor de llana, i ben segur que de poc èxit, de moment, perquè l’església li perdonà les taxes (Amore Dei). I dic de moment perquè s’espavilà de valent, arribà a aixecar una empresa de forja de ferro, tot i que va fer fallida i els deutes el perseguiren gairebé tota la vida, però també va fer de pintor de parets, i es constituí com a cap de colla de diversos obrers en el negoci de la construcció. De dos dels seus fills, en Bernat, mestre fuster, i en Joan, també pintor, hem trobat molts rebuts signats referents a aixecar, bastir i pintar nombroses cases a Barcelona, sobretot, i a cops en combinació amb Francesc Brossa, mestre d’obres, germà de la muller d’en Bernat.
De Jaume Folch, fill de Lluís (Ludovicus) i Antònia, sabem que signà Capítols Matrimonials amb Lluïsa Fonollet el 11.9.1561 !, i tenim un testament seu del 4.8.1574 que redactà encara jove, per si les mosques i pels possibles perills que es trobaria en un agosarat pelegrinatge a Sant Jaume de Compostela!; amb tot, sembla que retornà viu perquè tenim rebuts signats per ell fins l’any 1591.
A partir de Jaume apareixen quatre Joan Baptista Folch en generacions consecutives; l’últim mor el 1704, casat i sense fills i fa hereva universal sa germana Eulàlia. I aquí hem d’inserir una baula especial que permetrà la continuïtat del cognom Folch: Lluís Aluja, de Sant Julià d’Altura, avui dia terme de Sabadell, marit de l’Eulàlia des de 1673. El seu fill Francesc Aluja Folch, en casar-se el 1712, canviarà l’ordre dels cognoms per a donar continuïtat a l’herència i al cognom Folch.
De baula en baula…
Oriol Viñas i Folch
Aquest passat 25 de gener, la Fundació va rebre una donació de més de 70 llibres d’obres de Josep Maria Folch i Torres. La Maria Concepció Cristòbal de Mataró a donat aquesta important col·lecció per evitar-ne la dispersió i posterior desaparició, en memòria del seu difunt marit i de tota la família Salvaña Cristòbal. Aquesta es una bona ocasió per recordar la tasca de inventariat i catalogació que està portant a terme la Fundació en el seu arxiu i més concretament en la part d’obra pròpia.