Actualitat de la Fundació

Subscriu-te al nostre butlletí de notícies!

*Sense compromís i de franc.

1 + 9 =

Servei Comunitari

Servei Comunitari

Els instituts de Can Periquet i de Ramon Casas de Palau-solità i Plegamans han iniciat els serveis comunitaris amb la Fundació.  Aquest any se centren en dues activitats: la digitalització del fons de l’Arxiu i l’inventari del Museu. Un total de cinc alumnes s’han apuntat per ajudar a la Fundació. L’Enoc i la Paula ho fan en les tasques de digitalització de la correspondència de Joaquim Folch i Torres, seguint els protocols que es requereixen en aquests casos. La Paula, la Martina i la Jana han triat ocupar-se de l’inventari del Museu, fent fotografies de tots i cadascun dels objectes que s’hi exposen, un material que serà bàsic per preparar en un futur una visita virtual al Museu.

Us oferim l’article de l’Oriol Viñas, aparegut al número de febrer de la revista l’Informatiu

Us oferim l’article de l’Oriol Viñas, aparegut al número de febrer de la revista l’Informatiu

El passat dia 2 de desembre, al Castell de Plegamans es presentà el llibre “Baules. Cartes generacionals”, de David Pagès i Cassú. Es tracta d’un recull de cartes dirigides a 45 personatges dels Països Catalans (filòlegs, metges, escriptors, músics, dibuixants, pintors, feministes, poetes, actors…) de generacions enrere, escrites per descendents o estudiosos de la seva feina. L’originalitat de llibre rau en què els mateixos redactors també n’escriuen a descendents dels primers o a estudiosos de generacions posteriors i els expliquen, els recorden qui eren.

Amb les cartes, homes i dones que ens han deixat reviuen de nou, i el seu record, la seva memòria i el reconeixement que es mereixen es transmet a noves generacions i no es perd, no es talla. D’aquí el nom del llibre: “Baules”, cadascuna de les anelles que conformen una cadena; només que se’n trenqui una, origen i final es desconnecten.
Tot cercant documents antics, molt antics, relacionats amb la família Folch, m’he trobat molts fets inesperats i curiosos que, en analitzar-los i contrastar-los amb altres, m’han permès anar allargant la genealogia familiar, de baula en baula. I aquí en venen algunes, de baules.

Un tal Bernat Folch Franquès, mestre fuster, el primer Folch nascut a Barcelona, el 1802, i casat amb Maria Brossa, amb qui esdevindrien els avis dels Folch i Torres. Perquè els Folch venien de Sabadell, d’una nissaga de camperols que al llarg dels anys, dels segles, tingueren moments benestants i d’altres de no tant. El mateix pare d’en Bernat, Joan Folch Altayó (o Altalló) va haver d’abandonar sa ciutat, i en demanar per matrimoni una noia barcelonina de nom Teresa Franquès ens el trobem com a teixidor de llana, i ben segur que de poc èxit, de moment, perquè l’església li perdonà les taxes  (Amore Dei). I dic de moment perquè s’espavilà de valent, arribà a aixecar una empresa de forja de ferro, tot i que va fer fallida i els deutes el perseguiren gairebé tota la vida, però també va fer de pintor de parets, i es constituí com a cap de colla de diversos obrers en el negoci de la construcció. De dos dels seus fills, en Bernat, mestre fuster, i en Joan, també pintor, hem trobat molts rebuts signats referents a  aixecar, bastir i pintar nombroses cases a Barcelona, sobretot, i a cops en combinació amb Francesc Brossa, mestre d’obres, germà de la muller d’en Bernat.

De Jaume Folch, fill de Lluís (Ludovicus) i Antònia, sabem que signà Capítols Matrimonials amb Lluïsa Fonollet el 11.9.1561 !, i tenim un testament seu del 4.8.1574 que redactà encara jove, per si les mosques i pels possibles perills que es trobaria en un agosarat pelegrinatge a Sant Jaume de Compostela!; amb tot, sembla que retornà viu perquè tenim rebuts signats per ell fins l’any 1591.

A partir de Jaume apareixen quatre Joan Baptista Folch en generacions consecutives; l’últim mor el 1704, casat i sense fills i fa hereva universal sa germana Eulàlia. I aquí hem d’inserir una baula especial que permetrà la continuïtat del cognom Folch: Lluís Aluja, de Sant Julià d’Altura, avui dia terme de Sabadell, marit de l’Eulàlia des de 1673. El seu fill Francesc Aluja Folch, en casar-se el 1712, canviarà l’ordre dels cognoms per a donar continuïtat a l’herència i al cognom Folch.

De baula en baula…

Oriol Viñas i Folch

Donació espectacular

Donació espectacular

Aquest passat 25 de gener, la Fundació va rebre una donació de més de 70 llibres d’obres de Josep Maria Folch i Torres. La Maria Concepció Cristòbal de Mataró a donat aquesta important col·lecció per evitar-ne la dispersió i posterior desaparició, en memòria del seu difunt marit i de tota la família Salvaña Cristòbal. Aquesta es una bona ocasió per recordar la tasca de inventariat i catalogació que està portant a terme la Fundació en el seu arxiu i més concretament en la part d’obra pròpia.

Primera trobada de voluntaris

Primera trobada de voluntaris

El passat 27 de desembre, la fundació va organitzar la primera trobada de voluntaris de la Fundació, trobada que va aplegar una vintena de voluntaris, Voluntaris que, any rere any, ajuden a portar a terme les diferents activitats de la Fundació. En una breu presentació, Jordi Folch i Pons va fer el balanç de l’any 2022 i va desvetllar els propers projectes més significatius. L’acte finalitzà amb un petit piscolabis que va permetre intercanviar experiències i fer propostes per al nou any en un ambient de cordialitat.

Programació 2023

Programació 2023

En la seva secció mensual al programa El meu carrer de Ràdio Palau, el director de la fundació va desvetllar part de la programació per aquest 2023. Entre les moltes activitats, més de les habituals i recurrents participacions, destaquen la commemoració de l’efemèride dels 60 anys de la mort de Joaquim Folch i Torres, les exposicions sobre els jocs educatius de Lluis Folch i Torres i sobre la repressió d’una família culturalment activa, a principis del segle passat. També continuaran les col·laboracions amb altres entitats del poble, com la presentació de llibres amb el club de lectura, la celebració de les sardanes a la fresca amb els amics sardanistes, etc…

14 ena Festa dels Pastorets

14 ena Festa dels Pastorets

Com l’any passat, la segona quinzena de febrer celebrarem la Festa dels Pastorets, trobada que tancarà la temporada 2022-2023 de Pastorets a Catalunya. Aquesta vegada seran convidades dues entitats fidels a l’obra de Josep Maria Folch i Torres: les colles de Santa Eulàlia de Ronçana i d’Igualada i ens acompanyaran tot representant escenes escollides de l’obra. També aquest any la Coordinadora de Pastorets de Catalunya serà a la Festa, no us perdeu la convocatòria!

Us oferim l’article d’en Xavier Romeu, besnét de la Mercè Folch i Torres, aparegut al número de gener de la revista l’Informatiu.

Us oferim l’article d’en Xavier Romeu, besnét de la Mercè Folch i Torres, aparegut al número de gener de la revista l’Informatiu.

Mercè Folch i Torres. Segur que aquest cognom us resulta familiar; qui no ha sentit a parlar en alguna ocasió dels germans Folch i Torres? Però…, Mercè? Qui era la Mercè? Lamentablement, jo tampoc us en puc dir gran cosa.

Primer de tot, permeteu que em presenti. El meu nom és Xavier Romeu, i sóc un dels nou besnéts de la Mercè. Fins fa poc més d’un any no havia sentit parlar mai de la meva besàvia, i malgrat que sabia que teníem algun parentiu llunyà amb els Folch i Torres, mai no m’hi havia relacionat, ni tampoc en coneixia pràcticament res.
Amb el pas dels anys, però, l’interès per aprofundir en les  meves arrels va anar creixent. Em semblava poder reconèixer algunes situacions que es repetien a través de les diferents generacions. Però el meu pare mai no ens en va voler parlar. Feia molts anys que havia trencat el vincle amb la seva família, i quan va morir vaig pensar que s’havia esvaït definitivament la possibilitat de conèixer la història dels meus avantpassats.

Un dia de tardor de 2021, de manera pràcticament fortuïta, vaig visitar la pàgina web de la Fundació Folch i Torres. Allí vaig fer una troballa fascinant! L’arbre genealògic de la família, on apareixia, entre molts altres, el meu pare i les seves germanes, i també un arxiu fotogràfic amplíssim. Vaig veure per primer cop la meva rebesàvia Lluïsa Torres, la besàvia, Mercè Folch, i la meva àvia Maria Pepa León quan encara era una adolescent.

Arran d’aquesta descoberta vaig decidir posar-me en contacte amb la Fundació. Allí vaig conèixer Jordi Folch i Pons, el director, i alguns dies després,  l’Oriol i en Josep Maria Viñas, tots ells néts de Josep Maria Folch i Torres, i cosins segons del meu pare. Va ser una trobada entranyable i molt emocionant per a mi. Sentia que s’estava reparant alguna cosa, que d’alguna manera recuperava les arrels perdudes. I el millor de tot, vaig recuperar el contacte perdut feia més de cinquanta anys amb una de les meves ties!

Però tornem al principi.

La Mercè Folch i Torres és la quarta dels sis fills d’en Lluís Folch i Brossa i la Lluïsa Torres i Llinàs. Va néixer l’any 1882, dos anys després que el seu germà Josep Maria, i va ser l’única noia de la família. L’any 1903, només un mes i mig després de la mort del pare, la Mercè es va casar amb el meu besavi, en Frederic León Luque, un metge catalanista compromès amb la vida cultural i política de principis del segle XX. Ella tenia vint anys i en Frederic, trenta-tres.
Fruit d’aquell matrimoni van néixer tres fills: la Montserrat, que va morir sent encara un nadó, l’Eugeni, i la Maria Pepa, la meva àvia paterna. Malauradament, la Mercè va tenir una vida molt curta. Va morir a finals de març de 1916, amb només trenta-tres anys, a causa d’una insuficiència renal, segons diu el certificat de defunció. No se sap per quin motiu, el seu marit, Frederic León, va marxar i va deixar als dos fills, l’Eugeni i la Maria Pepa, de vuit i cinc anys, a càrrec de l’àvia, Lluïsa Torres.

Mentre escric aquestes línies observo un dels seus retrats, probablement l’últim que es va fer. És una fotografia d’estudi, datada el 1915. Està asseguda en un banc de fusta amb el cap mig recolzat a la mà. La seva expressió em resulta familiar i enigmàtica alhora. Que poc es devia imaginar que només uns mesos després la seva vida s’apagaria!

M’hauria agradat molt saber qui va ser en realitat la besàvia Mercè. Tenia les mateixes aficions i inquietuds que els seus germans? Potser algun talent especial? Com devia sonar la seva veu? Qui sap… Intento imaginar que diferents haurien estat les coses si hagués tingut una vida més llarga. La meva àvia potser no s’hauria casat amb només divuit anys amb el meu avi; el meu pare, doncs, no hauria nascut, i, per tant, jo mateix, tampoc seria en aquest món.

Fira de Santa Llúcia

Fira de Santa Llúcia

Per segon any consecutiu, la Fundació ha participat a la Fira de Santa Llúcia de Palau-solità i Plegamans, amb un estand de llibres i un petit taller per a infants. Després de repartir centenars de globus amb l’efígie d’en Massagran, i amb un èxit indiscutible dels trencaclosques creats pel nostre soci Agustí Tresserra, la Fundació ha pogut donar-se a conèixer tot compartint la festa amb els vilatans.

Una proesa en l’aniversari de la mort de Josep Maria Folch i Torres

Una proesa en l’aniversari de la mort de Josep Maria Folch i Torres

Aquest 15 de desembre, aniversari de la mort de Josep Maria Folch i Torres, un estol de més de 120 alumnes de segon d’ESO de l’Escola Industrial de Sabadell va venir al Castell de Plegamans a presentar-nos el seu projecte, anomenat “Les aventures dels Folch i Torres”.
Una idea gestada per les professores de català d’aquest institut, que han estat treballant amb els alumnes tot el trimestre fins a aconseguir presentar una sèrie d’activitats relacionades amb els germans Folch i Torres (Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, les faules d’en Manuel i els jocs educatius d’en Lluís…), i que permetran a la Fundació disposar d’eines adaptades per a futures activitats didàctiques.
Enhorabona i felicitacions per aquesta iniciativa, que va poder comptar amb l’ajuda inestimable de sis monitors en pràctiques de l’Institut Agustí Serra i Fontanet de Sabadell!

Baules. Cartes Generacionals.

Baules. Cartes Generacionals.

El proppassat dia 2 de desembre, la Fundació va tenir la sort de poder presentar el llibre de David Pagès i Cassus Les Baules a la seva seu del Castell de Plegamans. Acompanyat de la Montserrat Manén i Folch, neta de Josep Maria Folch i Torres, i autora d’una de les cartes a personatges cèlebres que recull el llibre, David Pagès va recalcar l’originalitat del llibre i l’extraordinari ventall de figures retratades pels seus descendents arreu dels països catalans.
La Montserrat, també sòcia de la Fundació, va protagonitzar una exposició amena i divertida explicant els records que té del seu avi a la terrassa de la casa de Plegamans, essent ella ben petita; i més tard, el dia del traspàs de l’avi a casa dels seus pares, a Barcelona, com va quedar d’impressionada de la cua interminable d’amics i coneguts que venien a retre-li un últim homenatge.
Gràcies a tots dos per aquesta memorable trobada i per haver-nos fet descobrir una manera diferent de visitar els nostres referents més populars!
Us recordem que podeu adquirir un exemplar del llibre a la nostra llibreria!