Actualitat de la Fundació

El passat 27 de desembre, la fundació va organitzar la primera trobada de voluntaris de la Fundació, trobada que va aplegar una vintena de voluntaris, Voluntaris que, any rere any, ajuden a portar a terme les diferents activitats de la Fundació. En una breu presentació, Jordi Folch i Pons va fer el balanç de l’any 2022 i va desvetllar els propers projectes més significatius. L’acte finalitzà amb un petit piscolabis que va permetre intercanviar experiències i fer propostes per al nou any en un ambient de cordialitat.

En la seva secció mensual al programa El meu carrer de Ràdio Palau, el director de la fundació va desvetllar part de la programació per aquest 2023. Entre les moltes activitats, més de les habituals i recurrents participacions, destaquen la commemoració de l’efemèride dels 60 anys de la mort de Joaquim Folch i Torres, les exposicions sobre els jocs educatius de Lluis Folch i Torres i sobre la repressió d’una família culturalment activa, a principis del segle passat. També continuaran les col·laboracions amb altres entitats del poble, com la presentació de llibres amb el club de lectura, la celebració de les sardanes a la fresca amb els amics sardanistes, etc…

Com l’any passat, la segona quinzena de febrer celebrarem la Festa dels Pastorets, trobada que tancarà la temporada 2022-2023 de Pastorets a Catalunya. Aquesta vegada seran convidades dues entitats fidels a l’obra de Josep Maria Folch i Torres: les colles de Santa Eulàlia de Ronçana i d’Igualada i ens acompanyaran tot representant escenes escollides de l’obra. També aquest any la Coordinadora de Pastorets de Catalunya serà a la Festa, no us perdeu la convocatòria!

Mercè Folch i Torres. Segur que aquest cognom us resulta familiar; qui no ha sentit a parlar en alguna ocasió dels germans Folch i Torres? Però…, Mercè? Qui era la Mercè? Lamentablement, jo tampoc us en puc dir gran cosa.

Primer de tot, permeteu que em presenti. El meu nom és Xavier Romeu, i sóc un dels nou besnéts de la Mercè. Fins fa poc més d’un any no havia sentit parlar mai de la meva besàvia, i malgrat que sabia que teníem algun parentiu llunyà amb els Folch i Torres, mai no m’hi havia relacionat, ni tampoc en coneixia pràcticament res.
Amb el pas dels anys, però, l’interès per aprofundir en les  meves arrels va anar creixent. Em semblava poder reconèixer algunes situacions que es repetien a través de les diferents generacions. Però el meu pare mai no ens en va voler parlar. Feia molts anys que havia trencat el vincle amb la seva família, i quan va morir vaig pensar que s’havia esvaït definitivament la possibilitat de conèixer la història dels meus avantpassats.

Un dia de tardor de 2021, de manera pràcticament fortuïta, vaig visitar la pàgina web de la Fundació Folch i Torres. Allí vaig fer una troballa fascinant! L’arbre genealògic de la família, on apareixia, entre molts altres, el meu pare i les seves germanes, i també un arxiu fotogràfic amplíssim. Vaig veure per primer cop la meva rebesàvia Lluïsa Torres, la besàvia, Mercè Folch, i la meva àvia Maria Pepa León quan encara era una adolescent.

Arran d’aquesta descoberta vaig decidir posar-me en contacte amb la Fundació. Allí vaig conèixer Jordi Folch i Pons, el director, i alguns dies després,  l’Oriol i en Josep Maria Viñas, tots ells néts de Josep Maria Folch i Torres, i cosins segons del meu pare. Va ser una trobada entranyable i molt emocionant per a mi. Sentia que s’estava reparant alguna cosa, que d’alguna manera recuperava les arrels perdudes. I el millor de tot, vaig recuperar el contacte perdut feia més de cinquanta anys amb una de les meves ties!

Però tornem al principi.

La Mercè Folch i Torres és la quarta dels sis fills d’en Lluís Folch i Brossa i la Lluïsa Torres i Llinàs. Va néixer l’any 1882, dos anys després que el seu germà Josep Maria, i va ser l’única noia de la família. L’any 1903, només un mes i mig després de la mort del pare, la Mercè es va casar amb el meu besavi, en Frederic León Luque, un metge catalanista compromès amb la vida cultural i política de principis del segle XX. Ella tenia vint anys i en Frederic, trenta-tres.
Fruit d’aquell matrimoni van néixer tres fills: la Montserrat, que va morir sent encara un nadó, l’Eugeni, i la Maria Pepa, la meva àvia paterna. Malauradament, la Mercè va tenir una vida molt curta. Va morir a finals de març de 1916, amb només trenta-tres anys, a causa d’una insuficiència renal, segons diu el certificat de defunció. No se sap per quin motiu, el seu marit, Frederic León, va marxar i va deixar als dos fills, l’Eugeni i la Maria Pepa, de vuit i cinc anys, a càrrec de l’àvia, Lluïsa Torres.

Mentre escric aquestes línies observo un dels seus retrats, probablement l’últim que es va fer. És una fotografia d’estudi, datada el 1915. Està asseguda en un banc de fusta amb el cap mig recolzat a la mà. La seva expressió em resulta familiar i enigmàtica alhora. Que poc es devia imaginar que només uns mesos després la seva vida s’apagaria!

M’hauria agradat molt saber qui va ser en realitat la besàvia Mercè. Tenia les mateixes aficions i inquietuds que els seus germans? Potser algun talent especial? Com devia sonar la seva veu? Qui sap… Intento imaginar que diferents haurien estat les coses si hagués tingut una vida més llarga. La meva àvia potser no s’hauria casat amb només divuit anys amb el meu avi; el meu pare, doncs, no hauria nascut, i, per tant, jo mateix, tampoc seria en aquest món.

Per segon any consecutiu, la Fundació ha participat a la Fira de Santa Llúcia de Palau-solità i Plegamans, amb un estand de llibres i un petit taller per a infants. Després de repartir centenars de globus amb l’efígie d’en Massagran, i amb un èxit indiscutible dels trencaclosques creats pel nostre soci Agustí Tresserra, la Fundació ha pogut donar-se a conèixer tot compartint la festa amb els vilatans.

Aquest 15 de desembre, aniversari de la mort de Josep Maria Folch i Torres, un estol de més de 120 alumnes de segon d’ESO de l’Escola Industrial de Sabadell va venir al Castell de Plegamans a presentar-nos el seu projecte, anomenat “Les aventures dels Folch i Torres”.
Una idea gestada per les professores de català d’aquest institut, que han estat treballant amb els alumnes tot el trimestre fins a aconseguir presentar una sèrie d’activitats relacionades amb els germans Folch i Torres (Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, les faules d’en Manuel i els jocs educatius d’en Lluís…), i que permetran a la Fundació disposar d’eines adaptades per a futures activitats didàctiques.
Enhorabona i felicitacions per aquesta iniciativa, que va poder comptar amb l’ajuda inestimable de sis monitors en pràctiques de l’Institut Agustí Serra i Fontanet de Sabadell!

El proppassat dia 2 de desembre, la Fundació va tenir la sort de poder presentar el llibre de David Pagès i Cassus Les Baules a la seva seu del Castell de Plegamans. Acompanyat de la Montserrat Manén i Folch, neta de Josep Maria Folch i Torres, i autora d’una de les cartes a personatges cèlebres que recull el llibre, David Pagès va recalcar l’originalitat del llibre i l’extraordinari ventall de figures retratades pels seus descendents arreu dels països catalans.
La Montserrat, també sòcia de la Fundació, va protagonitzar una exposició amena i divertida explicant els records que té del seu avi a la terrassa de la casa de Plegamans, essent ella ben petita; i més tard, el dia del traspàs de l’avi a casa dels seus pares, a Barcelona, com va quedar d’impressionada de la cua interminable d’amics i coneguts que venien a retre-li un últim homenatge.
Gràcies a tots dos per aquesta memorable trobada i per haver-nos fet descobrir una manera diferent de visitar els nostres referents més populars!
Us recordem que podeu adquirir un exemplar del llibre a la nostra llibreria!

Aviat serà Nadal i a molts llocs de Catalunya començarà la temporada de Pastorets! Ens ha semblat interessant recordar aquí que durant la guerra civil espanyola (1936, 1937 i 1938), Els pastorets, i no només la versió de Josep Maria Folch i Torres, foren prohibits com ho fou tota manifestació religiosa. Ai las, la victòria dels rebels no suposaria pas el retorn d’aquesta obra als teatres de Catalunya. Ara no seria pel seu contingut religiós que l’obra serà de nou prohibida, si no per ser escrita i interpretada en català. Així no serà fins el Nadal de 1946 que la censura donarà de nou permís per representar Els Pastorets en català, com a acte de bona voluntat i reduint-lo a un fenomen folklorico.
Cert és que en molts pobles de Catalunya, les autoritats, és a dir l’Alcalde que era a la vegada el Jefe del Movimiento, farà els ulls grossos i només obligaran a fer els anuncis i cartells en castellà, però l’obra es representarà en català. Malgrat això, a les grans ciutats i a Barcelona en concret. era inimaginable escapar a la censura.
La tardor de 1939, Folch i Torres va rebre la visita de dues actrius catalanes de primer rengle, la Pepeta Fornés i la Maria Morera, grans figures del nostre teatre, acompanyades de l’actor Serrat, que l’anaven a veure per comunicar-li que havien format companyia i llogat un petit teatre barceloní, l’anomenat Partenon, on actuaven amb obres castellanes, sense gaire èxit, per no dir gens, i on havien esperat refer-se amb ELS PASTORETS. L’objectiu de la visita era demanar-li permís per  traduir l’obra al castellà i representar-la aquell Nadal. A l’autor, de primer moment, la idea li semblà una barrabassada, però acabà per acceptar-la i decidí encarregar-se de la traducció ell mateix, per tal d’evitar mals pitjors.
De fet, la traducció la va fer a màquina, sembla, una de les seves filles, i ell només va traduir les tirallongues de versos d’algunes escenes. El resultat va ser una traducció en castellano muy de estar por casa, que va funcionar perfectament, justament perquè no era gens castizo, i el públic català, que majoritàriament se sabia gairebé de memòria l’obra després d’anys i panys de veure-la en català, es pot dir que, pràcticament, “sentia” o “seguia” mentalment en català aquella versió castellana gairebé literal!
Això passava, com hem dit, el primer any de la postguerra, i tant els actors com l’autor confiaven que la censura afluixaria aviat i la traducció només seria per a aquell any. Però no va ser així i entre el Nadal de 1939 i de 1945 es faran un total de 120 representacions en castellà,, en diferents teatres de Barcelona i per diferents companyies.
Avui, i de moment, a ningú se li acudiria fer aquesta versió castellana, de la qual la Fundació té l’original, i a més de 40 localitats es fan encara Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres o adaptacions més o menys lliures d’aquesta obra.
Si voleu podeu consultar al web de la coordinadora catalana de Pastorets les properes representacions per aquest Nadal.

INAUGURACIÓ: 16  DE DESEMBRE/ 18 H
DEL 16 DE DESEMBRE DE 2022 AL 18 DE JUNY DE 2023 

Joan Abelló va estimar Mollet i va transmetre la passió per l’art com ningú. La col·lecció viscuda, la vida pintada vol ser un passeig pels llocs, les persones i els objectes que el van fer com a artista i com a col·leccionista. Un tot que començà a somiar el 1946, quan de ben jove proclamà la il·lusió de tenir un Museu. L’exposició arrenca amb un objecte de la seva col·lecció: una cadira de barberia, des d’on assistim a la construcció del seu jo. Joan Abelló s’autoretratà sovint i demanà també a centenars d’artistes que el retratessin. Alguns d’aquests retrats que habitualment habiten la Casa Museu són avui a l’exposició com un mirall més. Com els seus referents, Joaquim Mir, Pere Pruna i Carles Pellicer, o el que és el mateix, la sensualitat del color, el valor de la composició i l’amor pel col·leccionisme.
La seva família, la seva casa, el seu primer estudi i l’alzina de Can Magre, on tantes vegades s’escapà a pintar i on rebé l’homenatge dels seus amics el 1962, formen part també de la seva cartografia més estimada, com els cafès i la seva passió pels escacs i el billar. Tots construïren el seu autoretrat. Com els viatges per tot el món. Com Mollet, un punt en el mapa on tornar sempre, per pintar la vida, per viure la col·lecció.
Comissariada per Susana Portell i l’equip tècnic del Museu Abelló.

Més informació i reserves:
Tel. 93 544 50 99
educamabello@molletvalles.cat

8 DE GENER / 11.15 H 

Visita guiada a la nova exposició temporal La col·lecció viscuda, la vida pintada, a càrrec dels serveis educatius del Museu Abelló.

Activitat gratuïta amb reserva.

Més informació i reserves:
Tel. 93 544 50 99
educamabello@molletvalles.cat