Notícies de la Fundació

La Fundació Folch i Torres ha portat a Terrassa, a l’Alberg Vallparadís, l’exposició commemorativa del centenari d’en Massagran, a petició de l’organització de la III Fira del Llibre en Català a Terrassa. La inauguració de la mostra, el 18 de setembre, va anar a càrrec d’Oriol Izquierdo, que va impartir una petita conferència tot recordant en Massagran, Josep Maria Folch i Torres i la construcció dels referents compartits. Aquesta exposició serà visitable fins al diumenge 26 d’octubre i, posteriorment, es traslladarà a Matadepera.

Durant la Festa Major de Palau-solità i Plegamans es va repetir l’èxit d’afluència en les portes obertes al Castell de Plegamans i la Fundació Folch i Torres que ja s’havia produït durant la Fira Medieval del passat mes de maig. Entre dissabte 30 i diumenge 31 d’agost, més de dues-centes persones -una diversitat de visitants locals, nacionals i estrangers- van poder valorar la singularitat d’un espai i d’una institució de país que cal conèixer.

El dia de Sant Joan, la Fundació Folch i Torres va acollir a l’auditori del castell de Plegamans un concert Cor País Meu en homenatge a Josep Maria Folch i Torres en el 75è aniversari del seu traspàs. El Cor País Meu, dirigit Ramón Manent Folch, el formen alumnes, antics alumnes, professors de l’Aula de Música Tradicional i Popular i cantaires que treballen el repertori tradicional i popular català i de la mediterrània occidental. L’auditori es va omplir de gom a gom i el públic va gaudir molt amb el contingut del programa.

El dimarts 27 de maig es va presentar al MNAC el llibre Joaquim Folch i Torres, noves visions, coeditat per les universitats UAB, UB, UdG, UdL, UPC i URV, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’Institut Amatller d’art Hispànic. La presentació va ser a càrrec de Pepe Serra, Director del MNAC i dels editors científics del llibre Santos M. Mateos i Alberto Velasco. En son coautors, Marc Sureda, Francesc Miralpeix, Imma Lorés, Yolanda Ruiz, Vinyet Panyella i Francesc Bierge, que hi aporta els records familiars de la seva àvia Eulàlia Folch i Camarasa.
«Aquest llibre demostra que, també un cop acabada la Guerra Civil, Folch i Torres va tenir una vida hiperactiva com a agent cultural», en paraules de Santos M. Mateos, tan admirador de Joaquim Folch com Alberto Velasco, que ha afirmat: «Joaquim Folch i Torres és digne de tots els homenatges que puguem fer-li»

El dia 16 de maig vam estar contents de rebre a la @FundFolchTorres els alumnes de primària de l’Escola ZER Elaia, que ens van venir a visitar des de la Granadella, al Segrià. Mentre els alumnes de 4t i 5è descobrien els racons del castell de Plegamans i la Fundació, els grups de 1r, 2n i 3r van gaudir tot representant una història d’en Massagran, en Pum, la tortuga i el lleó.

El Passat 8 de maig, la Fundació Carulla va oferir a la Fundació Folch i Torres l’organització d’una jornada de treball pensada per dissenyar les bases del pla d’acció que permetin definir i posar en marxa una nova etapa estratègica de la Fundació Folch i Torres. Així va sorgir la proposta Mutare-Fundació Folch i Torres. Una nova proposta de valor per a la nova etapa de la Fundació Folch i Torres.
Mutare és un espai de diàleg i reflexió que utilitza una metodologia per trobar respostes creatives a nous reptes socials i culturals.

El resultat de la jornada va ser un document elaborat des de la Fundació Carulla sobre el qual s’endegarà un procés d’anàlisi amb l’objectiu de plantejar aquesta proposta de valor al conjunt dels socis de la Fundació.

Entre els dies 26 d’abril l’1 juny, en el marc de la Festa Major de Vilassar de Dalt, el Museu Municipal d’aquesta població va acollir l’exposició “Aprendre jugant”, dedicada al material psicopedagògic de Lluís Folch i Torres. Aquesta exposició ens mostra material educatius originals dissenyats per afavorir l’aprenentatge actiu i ajudar a mesurar capacitats cognitives.
Prèviament, la mostra s’havia exposat a la Torre Folch, de Palau-solità I Plegamans a finals de 2023; i a Tortosa, al Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili a finals de 2024. Recordem que l’exposició “Aprendre jugant!”; va ser organitzada per la Fundació Folch i Torres en col·laboració amb la Facultat d’Educació Blanquerna-URL i l’Escola d’Educació especial Jeroni de Moragas.

Aquest 21 d’abril ens ha deixat el germà, cosí i amic Josep Maria Viñas Folch, vocal del Patronat i president d’aquesta Fundació entre juny de 2023 i aquest mes de març, quan va haver de renunciar al càrrec per motius de salut.

En el seu caràcter gentil i la capacitat de transmetre pau, sense que mai no hi faltés un somriure, Josep Maria Viñas es feia estimar. Recordem aquest tarannà suau en el tracte personal o el discurs sempre carregat de contingut de les seves intervencions públiques. Valorem aquesta humanitat d’en Pep Viñas, i també la seva discreció. Tal com explicava el seu germà Oriol, en Pep no el trobem gairebé mai a les fotografies dels actes de la Fundació perquè era ell mateix qui les feia, i per això sempre se’l trobarà darrere la càmera.

El Patronat de la Fundació expressa el màxim respecte per la seva figura. La labor fonamental de Josep Maria Viñas Folch, com a patró i com a president de la Fundació Folch i Torres, en garantir els recursos econòmics necessaris, va permetre l’impuls de nombroses activitats i la continuïtat de la institució.

ACS

Ja podeu consultar la memòria anual 2024 aquí.

El dimecres 5 de febrer, la Fundació va organitzar la segona edició del dia mundial de la lectura en veu alta. Commemorant els 75 anys de la mort de Josep M. Folch i Torres, els alumnes de l’institut de Can Periquet i de l’escola Marinada de Palau-solità i Plegamans van llegir respectivament frangments de Les aventures extraordinàries d’en Jep Ganàpia i Joan Endal.

Aquest dissabte 22 de febrer a l’auditori de les cotxeres de Sants i per gentilesa dels nostres amics de la Coral Sant Medir, la Fundació ha estat present a la primera fira a Sants de llibres en català d’editorials independents dels Països catalans,

Aquest 2025 estrenarem els 75 anys de la mort de Josep M. Folch i Torres, a Barcelona, el 15 de desembre de 1950. Per bé que borrosa, encara és molt viva la memòria del popular escriptor, com ho demostren les inacabables representacions dels Pastorets i la recent i exitosa reedició de les aventures d’en Massagran. També aquest 2025 farà 30 anys de la inauguració de l’Arxiu-Museu de la Fundació Folch i Torres al castell de Plegamans, el novembre de 1995. Un projecte nascut de la perseverança de Ramon Folch i Camarasa i que ha aconseguit perdurar fins ara.

L’exposició Cent anys d’en Massagran s’ha estat quinze dies a la biblioteca Pere Caner de Calonge, que amablement va acollir la presentació de la reedició dels còmics d’en massagran, el passat 5 de desembre.

El proppassat 17 de desembre, la Fundació va fer donació d’un copiós lot de llibre a la nova biblioteca l’Alzina de Palau-solità i Plegamans, per completar el seu fons Folch i Torres. La directora, Marga Aragón va destacar l’interès de la biblioteca per fomentar la lectura d’aquestes obres en el marc dels clubs de lectura propis. Aquí, amb el president Josep M. Viñas Folch i la voluntària Montserrat Comelles Folch.

Com cada any, hem estat presents a la fira de Santa Llúcia de Palau-solità i Plegamans on l’Ajuntament ens cedeix amablement un espai per donar-nos a conèixer i mostrar un ventall de les obres de la Nissaga Folch i Torres.

Aquest Nadal, hem tornat a estrenar diorama a la Fundació gràcies a la gentilesa de l’associació pessebrista de Palau-solità i Plegamans. Un Naixement ben de casa nostra, gràcies!

Segona entrega de l’article aparegut a la revista L’Informatiu

Com dèiem a l’article anterior, a la revista “L’Ajuntament, Informa” del gener de 1988 s’anunciàla properarestauració del Castell, i abans d’un any s’iniciaren les obres.
En paral·lel, en Ramon Folch prosseguia la seva dèria de recopilar l’extensa obra del seu pare i de la documentació relacionada, amb el neguit d’evitar-ne la dispersió entre els nuclis familiars i, fins i tot, potser la seva pèrdua amb el pas de generacions. L’èxit de la crida efectuada al si de la família i entre amistats va fer que a poc a poc, i a cops amb deixes voluminoses, el fons adquirís proporcions notables, que resguardava al seu domicili. I calgué prendre decisions. Se suggerí de cedir-lo a l’Arxiu Nacional o a la Biblioteca de Catalunya, on seria preservat amb les condicions adequades, però requeriria força temps que els seus professionals l’indexessin i el poguessin oferir als estudiosos. Una altra possibilitat era constituir una associació o fundació amb suport econòmic suficient,provinent dels hereus de Josep Maria Folch i Torres, d’amistats i entitats que volguessin participar-hi, per a cercar-li una seu i dotar-la d’infraestructures per a possibilitar-ne la seva funció.
Mentrestant, les obres del Castell avançaven amb empenta i ja s’intuïa un bell edifici reconstruït ple de contingut cultural. Es parlà d’establir-hi un museu rural, el Museu dels Vitralls, el Centre Comarcal d’Estudis… El 10 d’abril de 1989 en Folchenvià una carta a l’alcalde Joan Payola proposant-hi també la seu del Fons Folch i Torres, i confeccionà un document en què explicava la relació dels Folch i Torres amb Plegamans, la importància del fons que aplegava, tot adjuntant-hi un inventari exhaustiu, i exposà el benefici que suposaria per al poble, amb el seguit de visites d’admiradors i estudiososque provocaria.
L’Ajuntament va veure bé la proposta i a primers de 1990 els Folch es decidiren a iniciar els tràmits per a la creació d’una fundació amb la finalitat de donar-li una personalitat jurídica que l’emparés, a la vegada que estenien els objectius a salvaguardar la memòria i obra dels cinc germans Folch i Torres, tots ells distingits en distintes disciplines culturals, la qual cosa potenciaria l’interès de la mateixa fundació en afegir-hi branques com el periodisme, pedagogia, música i art.
En el Ple de l’Ajuntament del 13 de març de 1990, preveient la finalització de les obres, s’acordà per unanimitat autoritzar la Fundació Folch i Torres perquè fes ús de la Sala Noble i les dependències necessàries per a custòdia i arxiu del fons i difusió dels seus objectius.Com aconseqüènciade l’acord, en Folchemprengué una sèrie de conferències arreu del país explicant la voluntat de ser de la Fundació i per a cercar donacions per a fer-la possible, a la vegada que escampava la bona feina feta per l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans en recuperar el Castell. Els mitjans de comunicació se’n feren ressò en nombrosos articles publicats en diaris i revistes.
Les obres anaven enllestint la restauració estructural i arribà l’any 1992, l’any olímpic…

Oriol Viñas i Folch

El passat 9 de novembre la Fundació acollia la 11a trobada dels descendents dels germans Folch i Torres, amb el record de Eulàlia Folch i Camarasa (1921-2024), filla de Lluís Folch i Torres i Isabel Camarasa Serra, i de Roser Folch i Camarasa (1924-2024), filla de Josep M. Folch i Torres i Maria Camarasa Serra, últims testimonis d’una generació i que ens han deixat el mateix any.
Més de 50 descendents vam poder compartir una estona de germanor amenitzada per en Ramon Manent Folch, que ens obsequià amb dues amables cançons com a tribut a la figura d’ambdues desaparegudes.

La Fundació participarà al tercer aniversari del Poble de llibres de Calonge i Sant Antoni amb l’exposició sobre el centenari d’en Massagran i la presentació del recopilatori en 3 volums, el proper 5 de desembre a la biblioteca Pere Caner de Calonge, a partir de les 18h.

Primera entrega de l’article aparegut a la revista L’Informatiu

A l’estiu de 1987 aparegué, arran de carretera, una pintada: SALVEM-LO, i pel poble un seguit d’adhesius amb un dibuix del Castell amb aquesta mateixa frase. Fem memòria?
Fa gairebé 40 anys, el juny de 1987 en Ramon Folch i Camarasa va escriure a l’alcalde Joan Payola per parlar del llastimós estat del Castell; anys enrere, amb el senyor Tomàs Castells havien mirat de fer-hi res, i visitaren l’Ajuntament d’aleshores i el President de la Diputació, però no obtingueren res de concret. Mentrestant, el Castell seguia un procés d’enrunament fatal, i fins i tot li havien robat les finestres gòtiques…
En Folch havia comentat l’assumpte amb en Miquel Truyols Rocabruna, jove artista, que li proposà d’engegar una campanya per a conscienciar el poble; en Truyols, engrescat, farà fer samarretes i més d’un miler d’adhesius amb el dibuix del Castell i la frase SALVEM-LO.
Uns dies després, en Folch es reuneix amb l’alcalde, que li explica que el Castell és de la Generalitat, i que pel fa a la campanya, que facin, que li sembla bé.
S’apropa la Festa Major i s’inicien contactes amb gent del poble. En Lluís Ventura proposa redactar una carta pública dirigida a l’alcalde i posar-la a disposició dels vilatans per a signar-la, a favor de la restauració del Castell. La Regidora de Cultura Laura Vallbona els informa que serà il·luminat i que es convocarà un concurs infantil de dibuix amb el tema del Castell.
Durant l’acte d’inauguració de la Festa Major corren veus que al Castell s’ha desplegat una llarga pancarta vermella… hi ha neguits per si es tracta d’algun acte de protesta política… En descobrir-s’hi la llegenda “SALVEM-LO”, l’alcalde hi veu la petja dels organitzadors de la campanya i tothom respira i ho celebra; en Truyols, jugant-se el físic, tot escalant-lo, l’havia penjada, ajudat per en Folch i el seu noi gran, mentre la Núria Soley ho fotografiava amb un ai al cor. Durant totes les festes la pancarta hi roman enlairada i la campanya rep els primers fruits: s’aconsegueixen més de 500 signatures, el concurs de dibuix és tot un èxit de participació i el Castell, de nit, es mostra com una joia… decadent.
El 18 setembre de 1987 l’alcalde convoca els promotors de la campanya. Acorden visitar el conseller Xicoy; la Conselleria de Justícia de la Generalitat és la propietària de la Granja i del seu entorn, inclòs el Castell; per tant, cal reunir-s’hi. Caldrà preparar la reunió a consciència: primerament, advertir-los que el deplorable estat en què es troba pot ocasionar greus accidents, amb la caiguda de pedres i teules; i per facilitar la solució, es confegeixen diverses propostes: només consolidació de les ruïnes, restauració, cessió a l’Ajuntament o propietat compartida. Una setmana després té lloc la reunió amb un èxit total: s’ha aconseguit que la Conselleria cedeixi el Castell amb aportació econòmica que servirà per a la restauració, una restauració que no es farà amb un criteri rigorosament arqueològic i historicista, tal com desaconsellava l’arquitecte Marià Serrano-Codina, car la història del Castell ho impossibilitava, sinó adequada perquè el Castell pugui ser utilitzat per a fins culturals del poble.

El gener de 1988, a la revista “l’Ajuntament, Informa”, s’anuncia l’inici de la restauració de Can Cortés i que properament es farà la del Castell. S’ha aconseguit salvar-lo!

Oriol Viñas i Folch

Els alumnes de l’escola Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada, i que anualment representen Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres, han complert la tradició de fer-nos una visita per conèixer millor la història del seu autor. El seu entusiasme encomanadís ens promet una llarga vida de Pastorets a Sant Joan de Vilatorrada!

David Pagès repeteix amb la presentació del seu recull d’articles i entrevistes Fe arrelada. Escriptor, historiador, professor i activista cultural, en David és un fervent admirador de la nissaga Folch i Torres i gran amic de Ramon Folch i Camarasa. En aquesta ocasió l’acompanyava Mn. Joan Torra, que n’ha fet una exquisida presentació, i la seva filla Mireia Pagès ha clos l’acte interpretant dues obres musicals amb gran talent.

L’Ajuntament de Molins de Rei ha organitzar l’exposició Madorell a la memòria, pel centenari del naixement del popular dibuixant Josep Maria Madorell, autor dels còmics que Ramon Folch i Camarasa adaptà del popular heroi creat pel seu pare, en Massagran.

Després d’una primera visita al poble de Calonge el passat mes de febrer, una fornida representació de l’Ajuntament, encapçalada pel seu alcalde Jordi Soler, ha visitat la seu de la Fundació després d’acceptar la nostra invitació. Una oportunitat per donar a conèixer aquest patrimoni més enllà de la nostra vila i d’estrènyer relacions  per a futures col·laboracions

Organitzada per l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, la inauguració oficial dels treballs de restauració del Jardí noucentista de la Torre Folch fou l’oportunitat d’una visita guiada per part de la Fundació Folch i Torres. Contextualitzat per nombrosos cartells que repassen la història del Jardí i de la Família de Folch i Torres, també hi estan degudament repertoriades totes i cadascunes de les plantacions que recuperen la idea original. Després de les al·locucions protocol·làries, Manuel Trias Folch adreçà unes paraules de record del temps on la família Trias hi passava tots els estius i vacances.