Actualitat de la Fundació

Aquest any la Fundació ha participat per primera vegada  al Dia Mundial de la Lectura en Veu Alta, impulsada, entre d’altres, pe la UOC i Espais Escrits. Convençuts de la importància de l’ús de llengua, la seva oralitat i la necessitat de donar a conèixer la seva literatura, el passat dimecres 7 de febrer, es van organitzar dues audicions de lectures de textos de Ramon Folch i Camarasa, coincidint amb el cinquè aniversari de la seva mort. A la primera audició, al Castell  de Plegamans, hi van participar alumnes de l’escola Marinada i de l’Institut de Can Periquet de Palau-solità i Plegamans, juntament amb representants de l’Ajuntament i d’altres voluntaris. En la segona audició de la tarda, a l’espai Massagran de la Torre Folch, hi participà el Club de Lectura Llegint-te, Farrigo Farrago, el CPNL local i més voluntaris. Al llarg de 4 hores amb més de 60 lectors es va poder gaudir d’una bona mostra de l’obra de Ramon Folch i Camarasa. A més, dos voluntaris i locutors de la ràdio local van gravar altres fragments per ser escoltats a través del web de donants de Veu en breu.
La jornada va tenir molt bona rebuda i el clam general fou que aquesta iniciativa es consolidés per als propers anys. Felicitats i agraïments per a tots plegats!
Més avall trobareu els vincles al programa detallat i també les gravacions realitzades.

> Programa
> L’estiu més bonic (Ràdio Palau)
> El gafarronet (Josep Raventós)
> El dia més bonic (Josep Raventós)
> Cançons infantils (Josep M. Huguet)

Aquest any celebrarem la 15 edició de la Festa dels Pastorets de Josep M. Folch i Torres i l’entitat convidada és Teatre segle XX de Sant Fost de Campsentelles. Des de 1998 que la Fundació reconeix als nombrosos grups de teatre que escenifiquen aquesta popular obra Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús, per la seva fidelitat al text i la seva continuïtat.

La Fundació s’ha adherit al dia mundial de la lectura en veu alta el proper dia 7 de febrer amb una acte de reconeixement a Ramon Folch i Camarasa en el cinquè aniversari de la seva mort. Les escoles locals i diferents associacions col·laboraran en la lectura de fragments escollits de la seva obra més representativa.

En el cinquè aniversari de la seva mort recuperem aquest petit, i a la vegada sublim pensament de Ramon Folch i Camarasa que ara fa deu anys, transcrivia en el seu ordinador personal i que malgrat la dedicatòria inicial, quedà reservat per a la seu ús íntim. Una mostra pregona de la seva sensibilitat i d’una escriptura tant planera com descriptiva.

Des de Plegamans, avui

Germanes, nebots, amics, coneguts i conciutadants anònims:
Avui, diumenge, l2 de gener del 2014, quan ens hem llevat, tot era boira, una boira densa, impenetrable, que esborrava el nostre entorn, el nostre petit món. Fins i tot el nostre pessebre, que aquest any hem muntat al jardí, a tocar de la finestra de la sala d’estar, com un petit paisatge, semblava adormit
Després d’esmorzar, com cada diumenge, he pujat al Castell, a la seu de la Fundació Folch i Torres, a fer la guàrdia per si venia algun visitant al nostre Arxiu-Museu. La boira ha persistit tot a l’entorn del Castell, tot el  matí, fins i tot quan he tornat a casa i mentre hem dinat.
Tot prenent el cafè i fumant la meva pipa, durava encara, lla boira, potser menys densa, com si comencés a desistir.
Ha estat una hora després, però, quan m’he quedat sol a la sala d’estar, que s’ha operat el miracle; la boira s’ha esvaït del tot, i un sol manyac, d’hivern, ha il·luminat de sobte el paisatge, el nostre petit món reviscolat, com pintant-lo de nou amb els colors més vius de la seva paleta, a través d’un aire transparent com un vidre acabat de polir.
I m’he adonat tot d’una que el nostre pessebre havia cobrat vida. Tot tornava a tenir-hi sentit: les muntanyes de suro o d’escorça, els pastors, els seus ramadets d’ovelles, el vaquer i els seus caps de bestiar, l’angelet de l’Anunciata, la dona que fila, el moliner descarregant els sacs de blat, les cabres i els isards a mitja muntanya, el rierol amb els seus ànecs, fins i tot el mal rabadà del “No serà tant!” de la cançó, o el “girat d’esquena” del poema d’en Segarra, els tres Mags davant la Cova, adorant l’Infant, entre els pastors i les pastores que porten la seva humil ofrena a Josep i Maria, l’àngel del Glòria a Déu a les Altures….i l’Estel! L’ESTEL!
Com abans en la boira, ningú ni res no es movia. I tanmateix, ara, tot vivia, tot tornava a tenir sentit. En tot hi havia la voluntat i el goig de ser present en el gran Adveniment.
I llavors he entès per què la resurrecció del nostre pessebre em commovia tan a fons. Tant, que sense adonar-me’n, havia deixat que se m’apagués la pipa.
Perquè havia entès què m’estava dient, el pessebre.

Article aparegut a la revista local L’Informatiu de  gener de 2024

Aquest any hem assistit a la primera representació per a adults de l’associació Pastorets de Sant Quirze, amb gran expectativa i afluència de públic. Una direcció i posta en escena eficaç i dues noies en els papers de Lluquet i Rovelló, fidels al text, han demostrat l’eficàcia en el públic d’aquesta popular obra. Que per molt anys i que aquesta primera representació sigui l’inici d’una llarga tradició a Sant Quirze!

El proppassat 11 de gener, a la seu del Centre de Lectura de Reus, es va fer el lliurament a la Fundació de la còpia digital de l’obra inèdita de Ramon Folch i Camarasa Jo no he vingut a portar la Pau o No es pot servir dos senyors, en presència dels responsables de les dues entitats i de la premsa local. També s’entregà a la Fundació els dos toms del VI certamen literari de 1959, on Ramon Folch i Camarasa va ser guardonat amb el premi de la Diputació de Tarragona, el més ben dotat, per un seguit d’obres breus.

– Entrevista a la Noemí Mercadé a l’Irradiador (iCat), amb David Guzman: Massagran, aventura eterna en tres volums.

– Cavall Fort, número 1471. En paper: Especial Madorell i sorteig del llibre.

– Crítica a la revista Faristol (Ibby.cat). La podeu llegir aquí

– Cavall Fort, al número 1473/1474 de Nadal. En adjunt la versió en paper i aquí la digital

– Al blog ‘Llibres del replà’ l’han inclòs a la ‘Tria de Nadal’

– Podcast ‘Històries de butxaca’ (Lluís Vilaró a Ràdio Mollet) dedicat a Massagran, on van entrevistar al Jordi, la Noemí i la Montse. i l’IOriol i en Xavier hi intervenen amb un clip de veu: ‘Històries de butxaca Capítol 4: El retorn d’en Massagran’

Per tercer any consecutiu, la Fundació ha participat a la fira de Santa Llúcia de Palau-solità i Plegamans amb una mostra de l’extensa literatura de la nissaga Folch i Torres i donant a conèixer les nombroses activitats que ofereix l’entitat a la seva seu del Castell de Plegamans.

El proppassat 11 de desembre es va signar el primer conveni marc entre la Fundació privada Folch i Torres i la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna – Universitat Ramon Llull. El Dr. Jordi Riera Romaní, degà de la facultat, i el Sr. Josep M. Viñas Folch, president del patronat de la fundació Folch i Torres, s’han alegrat públicament per aquest nova fita, que permetrà incentivar la recerca sobre la història de l’educació especial a través de la figura i obra de Lluís Folch i Torres i del seu fill Lluís Folch i Camarasa.

Article aparegut a la revista local L’informatiu dels mes de novembre.

Es ben senzill no comprar llibres. És ben senzill deixar que es floreixin en llibreries antigues. És ben senzill, fins i tot, llençar-los. Costa ben poc dir que no hi ha temps per llegir, però connectar-se en tot moment al soroll de les xarxes, de la música, de l’entorn baladrer i evitar-se el fet i la necessitat de reflexionar.
I, tanmateix, és tant bonic ser amic dels llibres! Aleshores, cerques i sempre trobes un moment de calma, apartes les distraccions i prioritzes l’amic llibre, i t’hi endinses.
Per sort, sempre hi ha hagut grans escriptors. Gent entestada a comunicar, a explicar, a fer-nos conèixer personatges que raonen, situacions de vegades tràgiques i impensades que, directament o no, ens qüestionen, ens inquieten, ens fan prendre partit, ens fan dibuixar un somriure, ens fan ser més oberts a les diferències i comprendre els matisos.
En Josep Maria Folch i Torres fou un gran escriptor que va tenir una popularitat enorme; ha estat l’autor més llegit en llengua catalana. La Fundació Folch i Torres procura conservar tant la seva obra com la dels seus germans, obra que n’és tanta… A més, a cops, les primeres edicions van ser publicades en un paper de poca qualitat i amb enquadernacions senzilles que fan que, sovint, l’estat dels llibres estigui deteriorat. Per això la FFT agraeix de tot cor les nombroses donacions que ens permeten actualitzar els volums més malmesos pel pas del temps.
A començaments de setembre d’enguany, la FFT rebé una esplèndida i generosa donació del senyor Josep Aguilà i Mas, consistent en una setzena de novel·les de Josep Maria Folch i Torres. En fullejar-les per enregistrar els volums i arxivar-los tinguérem la sorpresa de topar-nos amb una dedicatòria manuscrita per l’autor, signada el 1941, dirigida “al meu jove amic Bartomeu Aguilà”. I n’hem cercat dades.
En Bartomeu Aguilà, pare del donant i palauenc com ell, no només era amant de la lectura sinó també del poble, i força compromès amb les societats esportives i culturals que hi havia al seu temps. Durant molts anys fou delegat esportiu del club de futbol i protagonitzava representacions teatrals a “La Cooperativa” i fins i tot en dirigia, a la vegada que participava com a membre i cantaire de la coral “La Unió”. La seva esposa, Carme Mas, també gran lectora, deia que, com tanta gent, havia après a llegir i escriure en català amb les novel·les de Josep Maria Folch i Torres i “En Patufet”. Aquest matrimoni era conegut com “el Bartomeu i la Carmeta de la Vaqueria”, malnom derivat per habitar en la que havia estat la primera vaqueria del poble, posada el 1912 per l’avi del donant, casa on nasqué en Josep, i envoltat d’aquestes revistes i novel·les que havien compartit els pares s’encomanà la joia de la lectura i les resguardà.
I ara fa ben pocs dies una altra donació ens ha omplert de goig. Es tracta d’una vintena de novel·les de Josep Maria Folch i Torres i un centenar de revistes ”En Patufet”, feta per Anna Maria Puigpelat Trullàs, resident a Cornellà de Llobregat. Poc es pensaria la generosa i curosa donant que una besneta del autor que tant li agradava es casaria amb un seu net!
I és que de grans autors en deriven grans lectors.

Oriol Viñas i Folch