Notícies de la Fundació

La última producció de la Fundació, dedicada al material didàctic de Lluís Folch i Torres, s’ha presentat a l’espai Massagran de la Torre Folch de Palau-solità i Plegamans. Amb la voluntat de donar a conèixer l’extraordinari llegat de Lluís Folch i Torres i de la seva tasca per a la educació especial, l’exposició presenta una petita part del material elaborat a l’Institut Torremar de Vilassar de Dalt. Sota la coordinació de la Montserrat Comelles Folch, la producció ha comptat amb l’assessorament de l’equip de l’Escola Moragas i del Departament d’Educació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna, representats respectivament per Jordi Lobo i Carmina Folch, besneta de l’homenatjat. L’exposició, que es pot visitar fins al 7 de desembre, serà itinerant i ja ha estat contractada per diverses entitats.
Aquí podeu veure un mini reportatge de la inauguració.

El proppassat 9 de novembre, els alumnes de 2on d’ESO de l’escola Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada han visitat la Fundació per conèixer millor la figura del creador de la versió més popular dels pastorets. Any rere any, després d’estudiar aquesta obra per fer-ne una representació adaptada, els alumnes aprofundeixen en la vida i personalitat del seu autor.

El passat dilluns 23 d’octubre, La Fundació i l’editorial Combel han fet la presentació de la nova edició recopilatòria de Les aventures d’en Massagran, a casa seva. A l’espai Massagran de la Torre Folch de Plegamans, el president Josep M. Viñas Folch va introduir la tertúlia entre els participants a l’acte i que tancà el Sr. Oriol Lozano i Rocabruna, batlle de la Vila. Amb un públic entregat, l’acte tingué una forta repercussió mediàtica amb les entrevistes de TV3 i Ràdio Mollet.

A continuació trobareu els vincles del departament de comunicació de l’editorial Casals:

Repercussió mediàtica

– La resolució del concurs a l’InfoK, de TV3, on el guanyador s’endú un exemplar del primer volum. (minut 12:41)
– La Míriam Cano va parlar extensament d’en Massagran al programa Fet a Mida, de La xarxa.
– Blog Comicat, ressenya molt extensa i positiva.
– Al TN vespre del 23/10, amb intervenció del Jordi Folch, la Noemí Mercadé i la Montse Martín: Es reediten els còmics de Massagran
– Els Matins, de TV3, minut 28:45: Es reediten els còmics d’en Massagran
– L’entrevista d’ahir al Més324! Noemí Mercadé i Oriol Izquierdo ens presenten la reedició de “Les aventures d’en Massagran”

La Fundació participarà aquest any en les Jornades europees sobre patrimoni els 13,14 i 15 d’octubre. En col·laboració amb l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, la Fundació obrirà les seves portes i organitzarà visites guiades de manera gratuïta, amb alguna sorpresa…Més informació properament a la web de l’ajuntament.

Nova Taula rodona organitzada per la càtedra de Víctor Catalpa de la UdG amb la participació de Mercè Vidal i Jansà sobre l’estret vincle de l’autora amb Joaquim Folch i Torres, acompanyada del vicepresident Miquel Truyols i Rocabruan. Fou l’oportunitat per fer una visita al Gavià, edifici nat de la imaginació de Joaquim Folch i Torres.

En el marc de l’acte de celebració del 50è aniversari de la federació d’associacions i entitats dedicades a les persones amb discapacitat intel·lectual Dincat, el proper 3 d’octubre, es retrà un homenatge a Lluís Folch i Torres, amb presència dels seus familiars i una representació de la Fundació Folch i Torres. Lluís Folch i Torres fou precursor a Catalunya en la defensa d’aquestes persones, creant el primer institut especialitzat a Vilassar de Dalt.

Després d’un mes d’agost de calma i xafogor, aquest mes de setembre ha començat sota el signe del retorn d’en Massagran. La nova edició recopilatòria de les aventures del nostre heroi català per l’editorial Casals, amb l’impuls i la col·laboració de la Fundació, ha mobilitzat totes les forces vives. A més de la presentació a la setmana del llibre en català podreu comprovar aquesta activitat en l’apartat dedicat a la repercussió mediàtica, de la mà de la responsable de l’editorial, Gisela Herranz.
Recordeu que els dos toms estan disponibles a la nostra botiga en línia.

Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de setembre.

Aquest passat mes de juny, el patronat ha aprovat el relleu en la presidència de l’entitat, nomenant Josep M. Viñas Folch en substitució de Oriol Izquierdo Llopis. Miquel Truyols Rocabruna assumirà el càrrec de nou vicepresident.

Tot seguit trobareu unes breus paraules de comiat i benvinguda motivades per aquest relleu.

Aquest any en fa deu que Ramon Folch i Camarasa em va demanar que assumís la presidència de la Fundació. Ho vaig fer per sentit de la responsabilitat, també amb la tranquil·litat que el servei que se’m demanava seria com qui diu simbòlic. I va ser així fins que ell va morir, gairebé sis anys després, el gener del 2019.

Quan fa ja molts mesos vaig comunicar-vos que deixaria la presidència ho vaig fer convençut que deu anys són massa temps i que la salut d’una entitat com aquesta també es mesura per la seva capacitat de renovació i de saber trobar continuïtat en el relleu. Agraeixo a en Josep M. Viñas que hagi acceptat el repte, i el felicito de cor perquè ha fet mèrits amb escreix per assumir-lo.

Deixo la presidència però continuaré al vostre costat si puc ser d’ajuda. Ara correspon al nou president i al conjunt del Patronat preguntar-se quin hauria de ser l’horitzó de futur de la Fundació. El llegat dels germans Folch i Torres encara pot ser sentit com a significatiu per a part de la societat catalana. Convé aprofitar-ho per donar-los una presència activa en l’imaginari col·lectiu que els pugui projectar una vegada més cap al futur. No serà fàcil, però cal perseverar-hi perquè em sembla que aquesta és una condició de supervivència de la Fundació.

Oriol Izquierdo Llopís

Els canvis que s’han produït en la presidència i en la vicepresidència de la Fundació Folch i Torres no signifiquen un canvi de trajectòria sinó el desig de consolidació i continuïtat de l’activitat que ha estat desenvolupada durant els darrers deu anys sota la presidència d’Oriol Izquierdo i Llopis.

Un dels factors que considerem essencials és la compenetració de la Fundació amb la vila de Palau-solità i Plegamans, amb la seva gent i amb les seves nombroses entitats culturals. En aquest aspecte no podem deixar de mostrar el nostre reconeixement de la col·laboració que mantenim amb el consistori de la vila i amb els mitjans de comunicació, com ara aquest L’Informatiu de Palau-solità i Plegamans que ens acull entre les seves pàgines, i també Ràdio Palau que escampa la nostra veu per tota la contrada.

Un altre factor essencial és la massa social de la Fundació, que és l’únic pilar que sustenta la seva continuïtat. Per això creiem necessari augmentar-ne el gruix, incentivant la decisió de fer-se’n soci amb els avantatges corresponents, com ara l’emissió de la targeta acreditativa, descomptes a la llibreria-botiga, accés a la informació dels diversos actes i, especialment, amb el sentiment de fer-se propi i participar del llegat de la gran obra cultural que van realitzar els cinc membres de la irrepetible nissaga Folch i Torres –Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim– i els seus descendents Lluís i Ramon Folch i Camarasa.

Us encoratjo a visitar el Castell de Plegamans i la Fundació Folch i Torres, on sereu acollits pel nostre director Jordi Folch i Pons o pel nostre vicepresident el reconegut artista plegamaní Miquel Truyols i Rocabruna, que us faran partícips de la immensa obra cultural que preserva la Fundació. Es pot visitar cada dia inclosos festius de 10 a 13h, excepte dissabtes (vegeu-ne detalls a la nostra web).

Josep Maria Viñas i Folch
President

El primer diumenge de Juliol, una important representació de la Coral Sant Medir, amb prop de 80 cantaires, van visitar la fundació i al Castell de Plegamans, en el marc de la sortida de final de curs. És en un ambient distès que els participants van gaudir de l’exposició sobre el cançoner popular, instal·lada a la fundació des de mitjans de juny, en una col·laboració conjunta de les dues entitats.

De la mà del seu director, Ramon Beltran, els cantaires de la Coral de Sant Medir van oferir un concert a l’església de Sant Genís de Plegamans, com a cloenda de la jornada de final de curs. Amb un repertori variat i original, l’actuació va ser particularment apreciada i aplaudida pel públic assistent, que s’encomanà de l’esperit joiós i comunicatiu dels participants. L’acte s’acabà amb un sentit cant dels Segadors, compartit entre els tots els assistents.

La fundació s’ha adherit com a entitat col·laboradora pel voluntariat per a la llengua, a través de l’antena local del CPNL de Sabadell. A més d’oferir informació, la fundació participarà en activitats obertes pels voluntaris i per a les parelles lingüístiques, en col·laboració amb l’antena local.

Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de juliol.

Al llarg d’aquests últims anys, i gràcies al voluntariat dels socis, la fundació ha continuat treballant en l’actualització de l’inventari del seu Arxiu-Museu. Aquests darrers dies s’ha completat el llistat exhaustiu dels exemplars solts de la revista En Patufet (1904-1938) en possessió de la fundació. Un total de 7367 exemplars dels més de 1082 números, que representen 31 col·leccions, amb graus dispars de consolidació (del 60% a menys de l’1%).
En paral·lel, la tasca iniciada pels alumnes dels instituts del poble d’actualització dels objectes del Museu ha finalitzat amb la concreció de més de 180 fitxes descriptives dels diversos objectes que componen el museu. Entre els molts quadres exposats a la sala noble, alguns de real valor artístic atribuïts a Fra. Juncosa (s.XVII), Victorià Codina-Langlin (1886) i a Miquel Carbonell i Selva (1880), destaca un Sant Crist d’autor desconegut, pintat sobre taula de fusta, de petites dimensions i característic de la pintura flamenca del segle XV. Aquest quadre, pertanyent a Josep Maria Folch i Torres, havia estat en el seu despatx, de memòria del seu fill Ramon Folch i Camarasa, el qual en feu donació a la fundació en el moment de la seva creació. La seva història i origen no havien despertat gaire interès sinó la curiositat d’alguns infants aculturats que indefectiblement acaben preguntant “qui és aquell home despullat…”. Fins que, Albert Velasco, historiador de l’Art i ex-director dels museus de Lleida, en ocasió d’una visita de treball sobre la figura de Joaquim Folch i Torres, s’hi interessà. Amb el coneixement i expertesa  que el caracteritzen, Velasco reconegué immediatament el valor d’aquest quadre, i després de demanar permís per a estudiar-lo de més a prop, ens impartí una curta i densa lliçó sobre els pintors flamencs del segle XV: el detallisme, els colors, la figura i sobretot el suport de la pintura fet de taulons de fusta assemblats curosament en delataven l’originalitat. No obstant, Velasco va agafar el compromís de validar aquesta realitat a través d’experts per ell coneguts i en feu una fotografia. Això deixà els presents impressionats i lleument enorgullits de posseir tal peça.
Ai las, quinze dies més tard, rebíem un correu electrònic molt concís de Velasco: es tracta d’una falsificació del segle XX, segurament de l’anomenat falsificador de Valls-Marín. Passada la decepció inicial, hem indagat aquest personatge i a través de l’article de Didier Martens “Un imitateur moderne des Primitifs flamands établi en Espagne: le Faussaire de Valls Marín” hem comprovat la “qualitat” de les seves falsificacions, havent-se venut en una subasta prestigiosa , el 2013, un dels “seus” quadres de pintors flamencs, la seva especialitat,  per més de 7000.- euros. A més, una sèrie de retaules que un tal Valls Marín li comprarà, li acabarà donant el nom del falsari de Vall Marín…Davant d’això hem recuperat bona part de la nostra autoestima, tractant-se d’una falsificació del tot original del desaprensiu falsari!

Jordi Folch i Pons

La Carme Tierz, periodista cultural, ha començat la difícil tasca de transcripció del llibre dels records que Josep M. Folch i Torres va deixar, com un intent de memòries. Gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya, en aquesta primera fase, la Carme començarà a ordenar i transcriure aquest llegat, fins ara inexplorat, del popular escriptor, amb tot l’ofici i la dedicació que se l’hi coneix.

El proppassat dia 29 de juny, juntament amb el club de lectura del Taller de les Arts de Palau-solità i Plegamans, va tenir lloc la primera trobada del cicle de lectura dedicat a Ramon Folch i Camarasa. Gràcies a l’èxit de la reedició d’ El nàufrag feliç, aquesta novel·la curta ha estat el punt de partida d’aquest nou cicle que esperem repetir l’any vinent amb un nou títol. Més de 20 persones es van aplegar a la sala noble per compartir aquesta experiència.

La presentació del TFM de la Joana Grau Boncompte, estudiant de Màster de la UAB, amb la visita virtual 360º del nostre Museu (accessible de des la nostra web), va aplegar una vintena de persones, entre representants de la UAB i de l’Ajuntament, entre d’altres. En acabar la presentació, la professora Paloma Valdívia Vizarreta, del departament de Teories de l’Educació i pedagogia Social de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, va fer participar el públic amb una sessió d’intercanvi sobre l’experiència.

Albert Velasco Gonzalez, historiador de l’art i exdirector dels museus de Lleida, va venir a la nostra seu el proppassat dia 6 de juny. Amb la intenció de consultar el nostre arxiu sobre en Joaquim Folch i Torres, Velasco va poder comprovar i contrastar algunes de les cerques relacionades amb el període de post guerra.
Sorprenentment, pocs dies després, el 22 de juny rebíem la visita de la conservadora d’art romànic del MNAC, Gemma Ylla-català Bassola, amb la mateixa intenció de consultar el fons de Joaquim Folch i Torres, aquest cop sobre la seva tasca com a director general dels Museus d’Art de Catalunya (1920-1939).
Ambdues visites són una mostra de l’interès vigent de la figura i obra de Joaquim Folch i Torres i de la tasca de conservació i inventari de la nostra fundació.

Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de juny

Es poc conegut  que Josep Maria Folch i Torres es dedicà a la pintura durant una breu temporada. Aquest passat Sant Jordi, la nostra amiga Rosa Lamas Marín (El celler), va venir a demanar-nos la col·laboració per  muntar un aparador  dedicat a les figures de Josep M. Folch i Torres i Ramon Folch i Camarasa. Per això, la Rosa ens va ensenyar amb orgull justificat dos quadres adquirits recentment, atribuïts a Josep Maria Folch i Torres.
És, potser, la oportunitat de descobrir aquesta faceta menys coneguda de Josep M. Folch i Torres.  L’arxiu de la Fundació té a disposició una llibreta manuscrita on Josep M. Folch i Torres  hi anotà la seva producció, amb un detall característic de la seva personalitat. Segons aquest detall, la producció començarà el novembre de 1940 i s’estendrà fins el gener de 1942, amb una nota final que diu “descans per malaltia”.  S’hi comptabilitza un total de 126 teles, cadascuna d’elles amb un títol i generalment una descripció minuciosa, que amb una regularitat admirable correspon a producció de un o dos quadres per setmana! La major part correspon a bodegons (75) i paisatges (41), amb alguna marina o composició amb figures. Entre aquestes teles apareixen fins a quatre paisatges de Plegamans (El Castell, Can Gordi,Palau, etc. ) i, com a curiositat, la donació d’una d’elles (bodegó de vi, xampany, fruites i raïm) per a la tómbola de Plegamans, el 30 d’agost de 1941, és a dir molt probablement per a la festa major. Gran part d’aquesta producció es farà a Plegamans.
Seria il·legítim entrar a valorar la qualitat artística d’aquesta obra, que per altra banda és segurament poc significatiu. El que si té valor és l’explicació d’aquesta sorprenent i intensa producció. En realitat, tota aquesta obra és el testimoni de la repressió dels vencedors de la guerra civil, que prohibiren el català en totes les seves expressions,  condemnant Folch i Torres a l’ostracisme i privant-lo de la seva eina de treball. És en aquestes circumstàncies, que Folch i Torres, amb 4 fills encara a càrrec, es llençarà en aquesta activitat amb més cor que ànima, amb l‘objectiu de mantenir-se econòmicament. Un bon amic, Joan Busquets (ebenista propietari d’una casa de mobles 1840-1982), li comprarà la major part de la seva producció per agençar les seves exposicions. A 100 pts, i més tard 150 pts per unitats, aquesta nova “feina” proporcionarà a Folch i Torres entre 600 i 800 pts mensuals (uns 600 i 800 euros a dia d’avui). Una capacitat de reconversió digne de l’actual modernitat. Per altra banda, també es pot entendre fàcilment que aquesta activitat, en sortir d’una guerra on Catalunya a perdut la seva llibertat i on el seu fill Jordi perdrà la vida amb 17 anys, serà una manera de distreure la ment i ocupar-la amb un art ben inofensiu.
El museu de la Fundació conserva la caixa de pintura que feu servir i tres quadres seus, que amb les dues teles de la Rosa, i alguna altra, són 6 les teles identificades de les 126 que pintà Josep M. Folch i Torres.
Hem d’agrair a la Rosa aquesta iniciativa que ens ha permès redescobrir un període particular en la vida i obra de Josep Maria Folch i Torres.

Jordi Folch i Pons

L’editorial Viena ha posat al mercat la tercera edició de la novel·la de Ramon Folch i Camarasa El nàufrag feliç. L’èxit incontestable d’aquesta novel·la curta de finals dels anys 50 del segle passat demostra la qualitat intemporal de la literatura del seu autor.
Es per això que el proper mes de juny, amb la col·laboració del club de lectura del Taller de les Arts, es farà una nova presentació a la seu de la Fundació que permetrà aprofundir l’obra de Ramon Folch i Camarasa a través del punt de vista dels seus lectors.

Hem acabat l’inventari dels objectes del Museu, iniciat pels alumnes dels dos instituts de Palau-solità i Plegamans, i que ja permès catalogar més de 200 objectes: quadres, escultures, mobiliari, pintures, etc. Després de 30 anys era del tot necessària una actualització del contingut del museu, que per altra banda permetrà una consulta més rigorosa de l’origen de les peces, algunes d’elles excepcionals, gràcies a l’elaboració de fitxes úniques.

Ja tenim les primeres fotografies 360º interactives del museu i també de la resta d’instal·lacions. Tal i com estava previst, aquest projecte respon a una iniciativa de col·laboració entre la UAB (Universitat Autònoma de BAreclona) i l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans que permet a un estudiant fer el seu TFM (Treball de Fi de Màster) en acord amb entitats del poble. El proper mes de juny se’n farà la presentació.
A la fotografia podeu reconèixer a les responsables, Paloma Valdivia, professora, i Joana Grau, estudiant de màster.

Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de maig

A finals de març d’enguany, la família Corbella Alberó ens va fer una generosa donació de documents que Francesc Corbella, descendent de Manuel Folch i Torres, resguardà a casa seva fins a la seva mort. Entre aquesta documentació hi ha una fotografia de 1906 en què surt Josep Maria Folch i Torres amb el seu germà Lluís i el doctor Benet Roura. L’excepcionalitat d’aquesta imatge és que, ara per ara, és l’única que disposem del novel·lista durant el seu exili a França entre 1905 i 1908.
I és que, convé recordar, el que el centralisme defineix com a “problema catalán” no és pas cosa d’ara, i el seu “problema” i el nostre “procés cap a la independència” perdura des que la vam perdre segles enrere.
Durant la seva primera joventut, fins a retornar de l’exili, en Josep Maria Folch i Torres s’havia exercitat com a narrador i novel·lista d’estil naturalista i de tipus psicològic, de caire social i obrerista, i guanyà algun premi i tot, però, a la vegada era un abrandat catalanista que es feia llegir i sentir en diaris, revistes, proclames i conferències en uns moments en què els ideals catalanistes prenien pes i esdevenien moviment polític. La vigília de l’11 de setembre de 1901 fou un de la trentena de joves engarjolats per anar a honrar la figura de Rafael Casanova, i el 1905, amb altres companys que escrivien a la revista Tralla, revista d’esperit nacionalista radical, fou de nou engarjolat per un parell d’articles del número publicat el 19 de maig, en què es commemorava el tercer aniversari de la independència de Cuba. De moment, però, sota fiança de 4000 pessetes (que es recolliren entre amics i familiars) quedà en llibertat provisional tot esperant judici. Però el cas és que…
El cas és que la cosa es complicà. Els militars no estaven per romanços i un acudit d’en Junceda publicat al Cu-Cut del 23 de novembre de 1905 (setmanari satíric del qual Manuel Folch i Torres n’era el director) on contrastava, irònicament, el banquet amb què la Lliga Regionalista celebrà la victòria a les eleccions municipals amb la baixa moral dels militars (s’havien perdut les colònies) provocà “Els fets del Cu-Cut”: El 25 de novembre, 300 oficials indignats es congregaren a la Plaça Reial i s’encaminaren amb malls i destrals a destrossar les redaccions del setmanari i del diari “La Veu de Catalunya” i feren una gran foguera al mig del carrer.
La conseqüència de l’estat no es va fer esperar, i en lloc de castigar els tumultuosos es tancà el Cu-Cut, es declarà l’estat de guerra a Barcelona malgrat l’oposició del President del Govern, de Montero Ríos, que dimití, i el Borbó d’aleshores impulsà amb el nou govern la denominada Llei de Jurisdiccions amb què es donava als militars la missió de jutjar els actes contra la seva honorabilitat i contra la unitat de la pàtria. Els casos pendents de judici es tornaren a revisar i la família i amics insistiren a Josep Maria Folch i Torres que toqués el pirandó, davant la seva negativa a fugir. Prop de Nadal, però, després de ser informada la família d’una visita policial a casa per a prendre’l, emprengué l’exili.
L’estiu del 1908, en retornar de l’exili per a acollir-se a una amnistia que el deixava net de la primera pena i a un possible indult pel que fa a la segona, es trobà que a la duana s’havia perdut una maleta amb llibres i cartes que havia acumulat, maleta que mai no va poder trobar. És per això que aquesta fotografia ens és, ara per ara, un gran tresor.

Oriol Viñas Folch

La nova edició del mercat medieval de Palau-solità i Plegamans torna amb un èxit de convocatòria renovat després d’aquests últims anys de pandèmia. Amb prop de 800 visites al castell de Plegamans, la sala noble i el nostre museu continua essent motiu d’admiració i descobriment per part del visitants. Malgrat la brevetat de la presentació dels nostres voluntaris, marcada pel ritme de les visites (cada 30 minuts), el públic està majoritàriament agraït per la informació que se’ls dispensa, contribuint així a l’objectiu de difondre l’obra i la personalitat de la nissaga Folch i Torres.2

Per segon any consecutiu, la Fundació ha estat present a la fira de Sant Jordi de Palau-solità i Plegamans, a la plaça de Ca L’Estruch, en un ambient festiu i popular i de forta participació. A més, en aquesta edició, la Fundació ha estat doblement present amb l’espai de l’Ajuntament dedicat a la signatura d’autors locals, on Josep M. Serraviñals ha pogut signar el seu últim llibre editat per la Fundació: La casa Folch.
Juntament amb La casa Folch, la nova edició de El nàufrag feliç de Ramon Folch i Camarasa han estat al cap damunt de la nostra llista de més venuts.

El passat divendres 14 d’abril, a la sala noble del castell de Plegamans, es va fer la presentació del llibre de Josep M. Serraviñals i Arumí La Casa Folch, editat per la Fundació Folch i Torres en el marc del centenari de la casa construïda per Josep M. Folch i Torres a Plegamans.
Gemma Perich Vidal, historiadora i membre del Centre d’estudis de Castellar del Vallès (Arxiu històric), en feu la presentació posant l’accent sobre la necessitat de preservar i conservar el patrimoni municipal. Seguidament, en Josep M. Serraviñals justificà les particularitats de la Casa Folch des del punt de vist històric i cultural que l’han fet merèixer estar catalogada com a bé d’interès local.

El patronat de la fundació compte a partir d’ara amb la Carme Zaragoza Argelich, llicenciada en ciències de l’educació i neta de Ignacio Zaragoza Salvadó, que fou gran amic de Joaquim Folch i Torres i al qual Juan Javier Zaragoza, pare de la Carme, conegué personalment. La família Zaragoza té una llarga tradició en la indústria de la pell, i ha aconseguit una col·lecció importantíssima de l’art de la pell, gràcies, entre d’altres, a l’assessorament d’en Joaquim. Benvinguda Carme!