Notícies de la Fundació

En el cinquè aniversari de la seva mort recuperem aquest petit, i a la vegada sublim pensament de Ramon Folch i Camarasa que ara fa deu anys, transcrivia en el seu ordinador personal i que malgrat la dedicatòria inicial, quedà reservat per a la seu ús íntim. Una mostra pregona de la seva sensibilitat i d’una escriptura tant planera com descriptiva.

Des de Plegamans, avui

Germanes, nebots, amics, coneguts i conciutadants anònims:
Avui, diumenge, l2 de gener del 2014, quan ens hem llevat, tot era boira, una boira densa, impenetrable, que esborrava el nostre entorn, el nostre petit món. Fins i tot el nostre pessebre, que aquest any hem muntat al jardí, a tocar de la finestra de la sala d’estar, com un petit paisatge, semblava adormit
Després d’esmorzar, com cada diumenge, he pujat al Castell, a la seu de la Fundació Folch i Torres, a fer la guàrdia per si venia algun visitant al nostre Arxiu-Museu. La boira ha persistit tot a l’entorn del Castell, tot el  matí, fins i tot quan he tornat a casa i mentre hem dinat.
Tot prenent el cafè i fumant la meva pipa, durava encara, lla boira, potser menys densa, com si comencés a desistir.
Ha estat una hora després, però, quan m’he quedat sol a la sala d’estar, que s’ha operat el miracle; la boira s’ha esvaït del tot, i un sol manyac, d’hivern, ha il·luminat de sobte el paisatge, el nostre petit món reviscolat, com pintant-lo de nou amb els colors més vius de la seva paleta, a través d’un aire transparent com un vidre acabat de polir.
I m’he adonat tot d’una que el nostre pessebre havia cobrat vida. Tot tornava a tenir-hi sentit: les muntanyes de suro o d’escorça, els pastors, els seus ramadets d’ovelles, el vaquer i els seus caps de bestiar, l’angelet de l’Anunciata, la dona que fila, el moliner descarregant els sacs de blat, les cabres i els isards a mitja muntanya, el rierol amb els seus ànecs, fins i tot el mal rabadà del “No serà tant!” de la cançó, o el “girat d’esquena” del poema d’en Segarra, els tres Mags davant la Cova, adorant l’Infant, entre els pastors i les pastores que porten la seva humil ofrena a Josep i Maria, l’àngel del Glòria a Déu a les Altures….i l’Estel! L’ESTEL!
Com abans en la boira, ningú ni res no es movia. I tanmateix, ara, tot vivia, tot tornava a tenir sentit. En tot hi havia la voluntat i el goig de ser present en el gran Adveniment.
I llavors he entès per què la resurrecció del nostre pessebre em commovia tan a fons. Tant, que sense adonar-me’n, havia deixat que se m’apagués la pipa.
Perquè havia entès què m’estava dient, el pessebre.

Article aparegut a la revista local L’Informatiu de  gener de 2024

Aquest any hem assistit a la primera representació per a adults de l’associació Pastorets de Sant Quirze, amb gran expectativa i afluència de públic. Una direcció i posta en escena eficaç i dues noies en els papers de Lluquet i Rovelló, fidels al text, han demostrat l’eficàcia en el públic d’aquesta popular obra. Que per molt anys i que aquesta primera representació sigui l’inici d’una llarga tradició a Sant Quirze!

El proppassat 11 de gener, a la seu del Centre de Lectura de Reus, es va fer el lliurament a la Fundació de la còpia digital de l’obra inèdita de Ramon Folch i Camarasa Jo no he vingut a portar la Pau o No es pot servir dos senyors, en presència dels responsables de les dues entitats i de la premsa local. També s’entregà a la Fundació els dos toms del VI certamen literari de 1959, on Ramon Folch i Camarasa va ser guardonat amb el premi de la Diputació de Tarragona, el més ben dotat, per un seguit d’obres breus.

– Entrevista a la Noemí Mercadé a l’Irradiador (iCat), amb David Guzman: Massagran, aventura eterna en tres volums.

– Cavall Fort, número 1471. En paper: Especial Madorell i sorteig del llibre.

– Crítica a la revista Faristol (Ibby.cat). La podeu llegir aquí

– Cavall Fort, al número 1473/1474 de Nadal. En adjunt la versió en paper i aquí la digital

– Al blog ‘Llibres del replà’ l’han inclòs a la ‘Tria de Nadal’

– Podcast ‘Històries de butxaca’ (Lluís Vilaró a Ràdio Mollet) dedicat a Massagran, on van entrevistar al Jordi, la Noemí i la Montse. i l’IOriol i en Xavier hi intervenen amb un clip de veu: ‘Històries de butxaca Capítol 4: El retorn d’en Massagran’

Per tercer any consecutiu, la Fundació ha participat a la fira de Santa Llúcia de Palau-solità i Plegamans amb una mostra de l’extensa literatura de la nissaga Folch i Torres i donant a conèixer les nombroses activitats que ofereix l’entitat a la seva seu del Castell de Plegamans.

El proppassat 11 de desembre es va signar el primer conveni marc entre la Fundació privada Folch i Torres i la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna – Universitat Ramon Llull. El Dr. Jordi Riera Romaní, degà de la facultat, i el Sr. Josep M. Viñas Folch, president del patronat de la fundació Folch i Torres, s’han alegrat públicament per aquest nova fita, que permetrà incentivar la recerca sobre la història de l’educació especial a través de la figura i obra de Lluís Folch i Torres i del seu fill Lluís Folch i Camarasa.

Article aparegut a la revista local L’informatiu dels mes de novembre.

Es ben senzill no comprar llibres. És ben senzill deixar que es floreixin en llibreries antigues. És ben senzill, fins i tot, llençar-los. Costa ben poc dir que no hi ha temps per llegir, però connectar-se en tot moment al soroll de les xarxes, de la música, de l’entorn baladrer i evitar-se el fet i la necessitat de reflexionar.
I, tanmateix, és tant bonic ser amic dels llibres! Aleshores, cerques i sempre trobes un moment de calma, apartes les distraccions i prioritzes l’amic llibre, i t’hi endinses.
Per sort, sempre hi ha hagut grans escriptors. Gent entestada a comunicar, a explicar, a fer-nos conèixer personatges que raonen, situacions de vegades tràgiques i impensades que, directament o no, ens qüestionen, ens inquieten, ens fan prendre partit, ens fan dibuixar un somriure, ens fan ser més oberts a les diferències i comprendre els matisos.
En Josep Maria Folch i Torres fou un gran escriptor que va tenir una popularitat enorme; ha estat l’autor més llegit en llengua catalana. La Fundació Folch i Torres procura conservar tant la seva obra com la dels seus germans, obra que n’és tanta… A més, a cops, les primeres edicions van ser publicades en un paper de poca qualitat i amb enquadernacions senzilles que fan que, sovint, l’estat dels llibres estigui deteriorat. Per això la FFT agraeix de tot cor les nombroses donacions que ens permeten actualitzar els volums més malmesos pel pas del temps.
A començaments de setembre d’enguany, la FFT rebé una esplèndida i generosa donació del senyor Josep Aguilà i Mas, consistent en una setzena de novel·les de Josep Maria Folch i Torres. En fullejar-les per enregistrar els volums i arxivar-los tinguérem la sorpresa de topar-nos amb una dedicatòria manuscrita per l’autor, signada el 1941, dirigida “al meu jove amic Bartomeu Aguilà”. I n’hem cercat dades.
En Bartomeu Aguilà, pare del donant i palauenc com ell, no només era amant de la lectura sinó també del poble, i força compromès amb les societats esportives i culturals que hi havia al seu temps. Durant molts anys fou delegat esportiu del club de futbol i protagonitzava representacions teatrals a “La Cooperativa” i fins i tot en dirigia, a la vegada que participava com a membre i cantaire de la coral “La Unió”. La seva esposa, Carme Mas, també gran lectora, deia que, com tanta gent, havia après a llegir i escriure en català amb les novel·les de Josep Maria Folch i Torres i “En Patufet”. Aquest matrimoni era conegut com “el Bartomeu i la Carmeta de la Vaqueria”, malnom derivat per habitar en la que havia estat la primera vaqueria del poble, posada el 1912 per l’avi del donant, casa on nasqué en Josep, i envoltat d’aquestes revistes i novel·les que havien compartit els pares s’encomanà la joia de la lectura i les resguardà.
I ara fa ben pocs dies una altra donació ens ha omplert de goig. Es tracta d’una vintena de novel·les de Josep Maria Folch i Torres i un centenar de revistes ”En Patufet”, feta per Anna Maria Puigpelat Trullàs, resident a Cornellà de Llobregat. Poc es pensaria la generosa i curosa donant que una besneta del autor que tant li agradava es casaria amb un seu net!
I és que de grans autors en deriven grans lectors.

Oriol Viñas i Folch

El grup de teatre FARRIGO-FARRAGO de Palau-solità i Plegamans ha retransmès l’obra de teatre de Josep M. Folch i Torres D’aquesta aigua no en beuré a través de l’emissora de Ràdio Palau. Entre els participants a l’adaptació radiofònica hi trobareu les veus d’un net i d’un rebesnet de l’autor.
Aquí trobareu el podcast.

El centre de lectura de Reus ha fet pública la troballa d’una obra inèdita de Ramon Folch i Camarasa, que l’autor presentà en el certamen convocat per aquesta entitat el 1959, sota el títol de Tres Temps. Aquesta obra de teatre escrita el 1956 fou premiada als jocs florals de Cambridge el mateix any sota el títol Jo no he vingut a portar la Pau o No es pot servir dos senyors, i el propi autor reconeixia haver-ne perdut l’original. La Fundació ja està en contacte amb aquesta entitat per tenir-ne una còpia i poder presentar-la.
Aquí trobareu la notícia.

Com cada any, la Fundació ha col·laborat en la trobada anual de descendents dels germans Folch i Torres oferint el seu espai als més de 60 descendents que s’han agrupat per a compartir records o descobrir l’extensa i variada família que els constitueix. Des de la última rebesneta fins a la venerable (103 anys!) però divertidíssima Eulàlia Folch i Camarasa, filla de Lluís Folch i Torres.

Per segon any consecutiu, els alumnes de l’Escola Industrial de Sabadell han vingut a la Fundació a presentar “les Aventures del germans Folch i Torres”. Coordinats per la seva professora de llengua catalana, Montse Gómez Segala, cada un dels cinc grups de les cinc classes han elaborat diferents materials relacionats amb el 5 germans Folch i Torres. Els més de 120 alumnes van poder visitar l’exposició “aprendre jugant” i conèixer de més a prop el món des germans Folch i Torres en el marc incomparable del Castell de Plegamans. Josep M. Viñas Folch, president del patronat, els va adreçar unes paraules de comiat recordant l’exemple d’aquesta nissaga com a model per a les generacions futures.

En l’últim número de la Revista de Girona (núm.341 desembre 2023) podreu llegir una interessant entrevista a Montserrat Manén Folch, neta de Josep M. Folch i Torres, de la mà del nostre amic David Pagès i Cassú, escriptor i professor. Amb el subtítol evocador de Records vius, la Montserrat recorda les figures del seu avi Josep M. Folch i Torres i de l’”oncle Quim”, germà petit d’en Josep M., a qui va tenir la sort de conèixer.
Podeu llegir l’article aquí

A l’ocasió de la Festa Major de Sant Martí I Festa del Vi Nou a Calonge aquest novembre 2023, l’alcalde Jordi Soler va inaugurar dues exposicions fotogràfiques “Els carrers i les places de Calonge I Sant Antoni, segles XIX I XX” i “Els masos i masies de Calonge I Sant Antoni I rodalia”, organitzades pel Club Motor Clàssic Calonge, la fundació Remença XXI I en Salvador Vilar.

En Salvador Vilar va aconseguir fer fotografies de 112 masies I ens va explicar que alguna datava del 1300. Segons l’estudi de la pagesia calongina d’en Pere Caner, “la majoria d’aquestes masies calongines tenen origen de molt temps enllà. Clar que les reformes les han transformades de soca-rel, però hi ha proves documentals, en moltes, de l’Edat Mitjana, I qui sap si, en les albors de la nostra civilització, ja existien. Sembla que el nom del mas pot canviar segons va passant el temps o la gent que hi viu. Molts calongins van descobrir en aquesta ocasió que l’antic “Mas Marell” anomenat més tard el “Mas Segarra”, ara es diu el “Mas Sagran”.

Per acompanyar aquest acte d’homenatge a aquest habitatge que fa part de la història I de la identitat de Catalunya, no hi podia faltar el poema “La Masia” que en Ramon Folch I Camarasa va escriure a 17 anys.

La última producció de la Fundació, dedicada al material didàctic de Lluís Folch i Torres, s’ha presentat a l’espai Massagran de la Torre Folch de Palau-solità i Plegamans. Amb la voluntat de donar a conèixer l’extraordinari llegat de Lluís Folch i Torres i de la seva tasca per a la educació especial, l’exposició presenta una petita part del material elaborat a l’Institut Torremar de Vilassar de Dalt. Sota la coordinació de la Montserrat Comelles Folch, la producció ha comptat amb l’assessorament de l’equip de l’Escola Moragas i del Departament d’Educació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport de Blanquerna, representats respectivament per Jordi Lobo i Carmina Folch, besneta de l’homenatjat. L’exposició, que es pot visitar fins al 7 de desembre, serà itinerant i ja ha estat contractada per diverses entitats.
Aquí podeu veure un mini reportatge de la inauguració.

El proppassat 9 de novembre, els alumnes de 2on d’ESO de l’escola Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada han visitat la Fundació per conèixer millor la figura del creador de la versió més popular dels pastorets. Any rere any, després d’estudiar aquesta obra per fer-ne una representació adaptada, els alumnes aprofundeixen en la vida i personalitat del seu autor.

El passat dilluns 23 d’octubre, La Fundació i l’editorial Combel han fet la presentació de la nova edició recopilatòria de Les aventures d’en Massagran, a casa seva. A l’espai Massagran de la Torre Folch de Plegamans, el president Josep M. Viñas Folch va introduir la tertúlia entre els participants a l’acte i que tancà el Sr. Oriol Lozano i Rocabruna, batlle de la Vila. Amb un públic entregat, l’acte tingué una forta repercussió mediàtica amb les entrevistes de TV3 i Ràdio Mollet.

A continuació trobareu els vincles del departament de comunicació de l’editorial Casals:

Repercussió mediàtica

– La resolució del concurs a l’InfoK, de TV3, on el guanyador s’endú un exemplar del primer volum. (minut 12:41)
– La Míriam Cano va parlar extensament d’en Massagran al programa Fet a Mida, de La xarxa.
– Blog Comicat, ressenya molt extensa i positiva.
– Al TN vespre del 23/10, amb intervenció del Jordi Folch, la Noemí Mercadé i la Montse Martín: Es reediten els còmics de Massagran
– Els Matins, de TV3, minut 28:45: Es reediten els còmics d’en Massagran
– L’entrevista d’ahir al Més324! Noemí Mercadé i Oriol Izquierdo ens presenten la reedició de “Les aventures d’en Massagran”

La Fundació participarà aquest any en les Jornades europees sobre patrimoni els 13,14 i 15 d’octubre. En col·laboració amb l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, la Fundació obrirà les seves portes i organitzarà visites guiades de manera gratuïta, amb alguna sorpresa…Més informació properament a la web de l’ajuntament.

Nova Taula rodona organitzada per la càtedra de Víctor Catalpa de la UdG amb la participació de Mercè Vidal i Jansà sobre l’estret vincle de l’autora amb Joaquim Folch i Torres, acompanyada del vicepresident Miquel Truyols i Rocabruan. Fou l’oportunitat per fer una visita al Gavià, edifici nat de la imaginació de Joaquim Folch i Torres.

En el marc de l’acte de celebració del 50è aniversari de la federació d’associacions i entitats dedicades a les persones amb discapacitat intel·lectual Dincat, el proper 3 d’octubre, es retrà un homenatge a Lluís Folch i Torres, amb presència dels seus familiars i una representació de la Fundació Folch i Torres. Lluís Folch i Torres fou precursor a Catalunya en la defensa d’aquestes persones, creant el primer institut especialitzat a Vilassar de Dalt.

Després d’un mes d’agost de calma i xafogor, aquest mes de setembre ha començat sota el signe del retorn d’en Massagran. La nova edició recopilatòria de les aventures del nostre heroi català per l’editorial Casals, amb l’impuls i la col·laboració de la Fundació, ha mobilitzat totes les forces vives. A més de la presentació a la setmana del llibre en català podreu comprovar aquesta activitat en l’apartat dedicat a la repercussió mediàtica, de la mà de la responsable de l’editorial, Gisela Herranz.
Recordeu que els dos toms estan disponibles a la nostra botiga en línia.

Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de setembre.

Aquest passat mes de juny, el patronat ha aprovat el relleu en la presidència de l’entitat, nomenant Josep M. Viñas Folch en substitució de Oriol Izquierdo Llopis. Miquel Truyols Rocabruna assumirà el càrrec de nou vicepresident.

Tot seguit trobareu unes breus paraules de comiat i benvinguda motivades per aquest relleu.

Aquest any en fa deu que Ramon Folch i Camarasa em va demanar que assumís la presidència de la Fundació. Ho vaig fer per sentit de la responsabilitat, també amb la tranquil·litat que el servei que se’m demanava seria com qui diu simbòlic. I va ser així fins que ell va morir, gairebé sis anys després, el gener del 2019.

Quan fa ja molts mesos vaig comunicar-vos que deixaria la presidència ho vaig fer convençut que deu anys són massa temps i que la salut d’una entitat com aquesta també es mesura per la seva capacitat de renovació i de saber trobar continuïtat en el relleu. Agraeixo a en Josep M. Viñas que hagi acceptat el repte, i el felicito de cor perquè ha fet mèrits amb escreix per assumir-lo.

Deixo la presidència però continuaré al vostre costat si puc ser d’ajuda. Ara correspon al nou president i al conjunt del Patronat preguntar-se quin hauria de ser l’horitzó de futur de la Fundació. El llegat dels germans Folch i Torres encara pot ser sentit com a significatiu per a part de la societat catalana. Convé aprofitar-ho per donar-los una presència activa en l’imaginari col·lectiu que els pugui projectar una vegada més cap al futur. No serà fàcil, però cal perseverar-hi perquè em sembla que aquesta és una condició de supervivència de la Fundació.

Oriol Izquierdo Llopís

Els canvis que s’han produït en la presidència i en la vicepresidència de la Fundació Folch i Torres no signifiquen un canvi de trajectòria sinó el desig de consolidació i continuïtat de l’activitat que ha estat desenvolupada durant els darrers deu anys sota la presidència d’Oriol Izquierdo i Llopis.

Un dels factors que considerem essencials és la compenetració de la Fundació amb la vila de Palau-solità i Plegamans, amb la seva gent i amb les seves nombroses entitats culturals. En aquest aspecte no podem deixar de mostrar el nostre reconeixement de la col·laboració que mantenim amb el consistori de la vila i amb els mitjans de comunicació, com ara aquest L’Informatiu de Palau-solità i Plegamans que ens acull entre les seves pàgines, i també Ràdio Palau que escampa la nostra veu per tota la contrada.

Un altre factor essencial és la massa social de la Fundació, que és l’únic pilar que sustenta la seva continuïtat. Per això creiem necessari augmentar-ne el gruix, incentivant la decisió de fer-se’n soci amb els avantatges corresponents, com ara l’emissió de la targeta acreditativa, descomptes a la llibreria-botiga, accés a la informació dels diversos actes i, especialment, amb el sentiment de fer-se propi i participar del llegat de la gran obra cultural que van realitzar els cinc membres de la irrepetible nissaga Folch i Torres –Manuel, Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim– i els seus descendents Lluís i Ramon Folch i Camarasa.

Us encoratjo a visitar el Castell de Plegamans i la Fundació Folch i Torres, on sereu acollits pel nostre director Jordi Folch i Pons o pel nostre vicepresident el reconegut artista plegamaní Miquel Truyols i Rocabruna, que us faran partícips de la immensa obra cultural que preserva la Fundació. Es pot visitar cada dia inclosos festius de 10 a 13h, excepte dissabtes (vegeu-ne detalls a la nostra web).

Josep Maria Viñas i Folch
President

El primer diumenge de Juliol, una important representació de la Coral Sant Medir, amb prop de 80 cantaires, van visitar la fundació i al Castell de Plegamans, en el marc de la sortida de final de curs. És en un ambient distès que els participants van gaudir de l’exposició sobre el cançoner popular, instal·lada a la fundació des de mitjans de juny, en una col·laboració conjunta de les dues entitats.

De la mà del seu director, Ramon Beltran, els cantaires de la Coral de Sant Medir van oferir un concert a l’església de Sant Genís de Plegamans, com a cloenda de la jornada de final de curs. Amb un repertori variat i original, l’actuació va ser particularment apreciada i aplaudida pel públic assistent, que s’encomanà de l’esperit joiós i comunicatiu dels participants. L’acte s’acabà amb un sentit cant dels Segadors, compartit entre els tots els assistents.

La fundació s’ha adherit com a entitat col·laboradora pel voluntariat per a la llengua, a través de l’antena local del CPNL de Sabadell. A més d’oferir informació, la fundació participarà en activitats obertes pels voluntaris i per a les parelles lingüístiques, en col·laboració amb l’antena local.

Article aparegut a la revista mensual L’Informatiu el mes de juliol.

Al llarg d’aquests últims anys, i gràcies al voluntariat dels socis, la fundació ha continuat treballant en l’actualització de l’inventari del seu Arxiu-Museu. Aquests darrers dies s’ha completat el llistat exhaustiu dels exemplars solts de la revista En Patufet (1904-1938) en possessió de la fundació. Un total de 7367 exemplars dels més de 1082 números, que representen 31 col·leccions, amb graus dispars de consolidació (del 60% a menys de l’1%).
En paral·lel, la tasca iniciada pels alumnes dels instituts del poble d’actualització dels objectes del Museu ha finalitzat amb la concreció de més de 180 fitxes descriptives dels diversos objectes que componen el museu. Entre els molts quadres exposats a la sala noble, alguns de real valor artístic atribuïts a Fra. Juncosa (s.XVII), Victorià Codina-Langlin (1886) i a Miquel Carbonell i Selva (1880), destaca un Sant Crist d’autor desconegut, pintat sobre taula de fusta, de petites dimensions i característic de la pintura flamenca del segle XV. Aquest quadre, pertanyent a Josep Maria Folch i Torres, havia estat en el seu despatx, de memòria del seu fill Ramon Folch i Camarasa, el qual en feu donació a la fundació en el moment de la seva creació. La seva història i origen no havien despertat gaire interès sinó la curiositat d’alguns infants aculturats que indefectiblement acaben preguntant “qui és aquell home despullat…”. Fins que, Albert Velasco, historiador de l’Art i ex-director dels museus de Lleida, en ocasió d’una visita de treball sobre la figura de Joaquim Folch i Torres, s’hi interessà. Amb el coneixement i expertesa  que el caracteritzen, Velasco reconegué immediatament el valor d’aquest quadre, i després de demanar permís per a estudiar-lo de més a prop, ens impartí una curta i densa lliçó sobre els pintors flamencs del segle XV: el detallisme, els colors, la figura i sobretot el suport de la pintura fet de taulons de fusta assemblats curosament en delataven l’originalitat. No obstant, Velasco va agafar el compromís de validar aquesta realitat a través d’experts per ell coneguts i en feu una fotografia. Això deixà els presents impressionats i lleument enorgullits de posseir tal peça.
Ai las, quinze dies més tard, rebíem un correu electrònic molt concís de Velasco: es tracta d’una falsificació del segle XX, segurament de l’anomenat falsificador de Valls-Marín. Passada la decepció inicial, hem indagat aquest personatge i a través de l’article de Didier Martens “Un imitateur moderne des Primitifs flamands établi en Espagne: le Faussaire de Valls Marín” hem comprovat la “qualitat” de les seves falsificacions, havent-se venut en una subasta prestigiosa , el 2013, un dels “seus” quadres de pintors flamencs, la seva especialitat,  per més de 7000.- euros. A més, una sèrie de retaules que un tal Valls Marín li comprarà, li acabarà donant el nom del falsari de Vall Marín…Davant d’això hem recuperat bona part de la nostra autoestima, tractant-se d’una falsificació del tot original del desaprensiu falsari!

Jordi Folch i Pons